EMPREMTES

El sentit de la poesia no consisteix a enlluernar-nos amb una idea sorprenent, sinó a fer que un instant de l'ésser sigui inoblidable i digne d'una nostàlgia insuportable. MILAN KUNDERA

dimecres, 20 de setembre de 2023

[MANTINC...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mantinc

un sord diàleg

amb el silenci

com perfum

de mimosa

tofuda.

La meva raó

no coneix

resposta,

però cada cor

té deu formes

de bategar

i no hi ha

cap veritat

que no tingui

set cares.



Maria Oleart

M'empasso pols quan beso la terra. 

Ed.  Moll, 1983

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 17 de setembre de 2023

POEMA VISUAL

 POEMA VISUAL

 
(Imatge pròpia)
 

Joan Brossa

Poesia Visual

Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Més sobre l'autor, ací

 

dijous, 14 de setembre de 2023

ENMIG DE TU I DE MI


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENMIG DE TU I DE MI


Enmig de tu i de mi hi havia tantes roses;
la pressa de l'amor desféu les més descloses.

El so de les besades entemorí els ocells;
callaren els més dolços, fugiren els més bells.

I anem deixant enrere la humil gentada morta,
occits com de l'empenta del remolí que ens porta:

els dies, tal vegada de cel i d'or curulls;
caiguts bocaterrosa mai no els hem vist els ulls.


Jordi Sarsanedas Vives

Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)

Edicions 62, 1989

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 11 de setembre de 2023

AIGUAT


(Autor del quadre: Miquel Orts)

Aiguat

Ahir a la nit vam acabar al sofà
mirant de fer memòria
de tots els amics que han mort fins ara,

i aquest matí els he escrit
en ordre alfabètic
darrere de la llista del supermercat
que havies deixat a la taula de la cuina.

N’hi ha tants, escombrats
com per una mà des del cel,
que era bo recordar-los,
anava pensant
sota els llums freds del supermercat
mentre empenyia un carro amb una roda oscil·lant
amunt i avall dels passadissos llargs, bulliciosos.

Anava a la recerca de nabius,
muffinslinguini, nata líquida,
bombetes, pomes, bacó canadenc
i la resta del que hi havia a la llista,
que no havia girat fins a aquell moment,

fins que vaig haver passat les portes automàtiques:
allà em vaig aturar i em vaig adonar,
en girar el paper de la llista,
que m’havia descuidat en Terry O’Shea
i els plàtans i el pa.

Queia un aiguat, aleshores,
un devessall, com en diuen a Irlanda,
i la gent xipollejava pel pàrquing fins als cotxes.

Llavors jo em vaig posar en marxa,
amb passes lentes i precises,
un home xop de dalt a baix
amb les bosses del supermercat,
caminant com en una processó en honor dels morts.

Sentia que ho devia al Terry,
que era un pintor remarcable,
per gairebé haver-me’l descuidat,
a ell i a tots els altres que havien format
un cercle al seu voltant a la pantalla al meu cap.

Caminava més a poc a poc, ara,
davant de la compassió
que els morts mostraven a un camarada;

a més, no tenia pressa per tornar
a la cuina, on t’hauria d’explicar
tot això del Terry i els plàtans i el pa.


Billy Collins

Whale Day and other poems, 2020

El dia de la balena, trad. de Jaume Subirana

Editorial Godall, 2023

Més sobre l’autor, ací

divendres, 8 de setembre de 2023

RECORD DE LA BRETANYA.

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECORD DE LA BRETANYA.

 

      Porta cors de suïcides la tarda que s’obri

a l’altra banda del cristall.

      Caminant perdut pel temps que ha fet

malbé les roses, poques coses he trobat per

guardar-hi, o no ho he sabut fer.

      D’altra manera, com havia de fer

tant de mal una copa de conyac trencada

a les quatre de la tarda?

 

      Tota la literatura que he inventat;

tots els jocs que he punxat per les parets;

jo mateix ─invent meu─, són paranys que porten

als soterranis dels jardins quan, amb l’hivern,

és arribada l’hora de tornar a llegir antics

missatges de llum.

      Rellegint-los he recordat aquell migdia,

camí de Sant Tegoneg, quan ens ens omplírem

les mans de llesques de banderes,

de cabelleres de magrana; i, desafiant la pluja,

cantàrem les nostres antigues cançons,

al davant d’uns àngels que ens estimàren

sense comprendre la nostra llengua.

 

Gaspar Jaén i Urban

Les flors de Bruc

Septimomiau, 1978

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 5 de setembre de 2023

COPENHAGUEN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Copenhaguen

 

Lluny

tot es torna fàcil

com quan convertíem

els iogurts en telèfons

amb només un fil.

 

Lluny

mai hi ha un blau al cel

tan intens

com on tot comença. 


Carla Fajardo

Forats

Ed. Fonoll, 2023

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 2 de setembre de 2023

VISIÓN VII / VISIÓ VII

(Imatge: portada del llibre)


VISIÓN VII

 

la ingravidez elegida no deja de ser una trampa

no existe como tal

no es posible elegir ser ingrávido como

no es posible la pobreza ni la soledad y

no hablo de (descarto) cualquier tipo de determinismo ya

sea biológico o cultural sino que hablo de la imposibilidad

física de ser algo de disfrutar de una situación que no

se nos ha venido dada desde cualquier momento

 

afirmar que esta imposibilidad hace que el ser humano

no sea libre implica no haber entendido en qué consiste

la libertad y mucho menos la compleja naturaleza del ser

humano compuesta de todas las circunstancias que le rodean

y que sumadas entre sí nos dan una visión mucho

más ontológica que cualquier consideración subjetiva

que aporte más información aun siendo esta verdadera

incuestionable

 

desenlace

según las consideraciones previas

por su carácter original e independiente

lo real no se deja metaforizar

si acaso ironizar

la simulación no existe

la ingravidez elegida sublima y humilla

arrincona

y se evapora

ese es el privilegio de la ingravidez

o

la antítesis del olvido habitado

o

el hálito de la perennidad del rayo

 

 ---

 

VISIÓ VII

 

la ingravidesa triada no deixa de ser un parany

no existeix com a tal

no és possible triar ser ingràvid com

no és possible la pobresa ni la solitud i

no parle de (descarte) qualsevol tipus de determinisme ja

siga biològic o cultural sinó que parle de la impossibilitat

física de ser quelcom de gaudir d'una situació que no

se'ns ha estat donada des de qualsevol moment

 

afirmar que aquesta impossibilitat fa que l'ésser humà

no siga lliure implica no haver entés en què consisteix

la llibertat i molt menys la complexa naturalesa de l'ésser

humà composta de totes les circumstàncies que l'envolten

i que sumades entre si ens donen una visió molt

més ontològica que qualsevol consideració subjectiva

que aporte més informació tot i ser aquesta veritable

inqüestionable

 

desenllaç

segons les consideracions prèvies

pel seu caràcter original i independent

allò real no es deixa metaforitzar

tal vegada ironitzar

la simulació no existeix

la ingravidesa triada sublima i humilia

arracona

i s'evapora

aquest és el privilegi de la ingravidesa

o

l'antítesi de l'oblit habitat

o

l'hàlit de la perennitat del llamp

 

Rafa García Jover

Del privilegio de la ingravidez

Boria Edicions, 2023

Més sobre l’autor, acíací

 

[Traducció al valencià feta per mi]

dimecres, 30 d’agost de 2023

CANÇÓ DE L'ENCONTRE


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó de l'encontre

 

I vine i despulla’m després de despullar-te,
escolta les meues paraules com si fossen ordres,
posa la teua mà dreta sobre el meu sexe,
comença lentament fins que et sentes segura,
després fes-ho amb la boca, excita’t,
ara faré jo, la meua llengua farà gust a ginebra,
tot és qüestió de no pensar, relaxa’t,
abandona’t del món i la consciència,
ara nóta-la dins teu calenta, ets meua,
sent com et penetra amb lentitud i fermesa,
acobla’t al meu cos, mou-te alhora,
sent com augmenten els matisos de plaer
que es deslliguen com batecs incontrolables,
no hi haurà amor en aquesta contesa,
només desig ara que et tremolen les cames,
ara que el plaer ja no et ve de mi sinó de tu,
respira, gemega, insulta’m en la boca,
fins que amb un renec ofegat caiga sobre teu
i el teu cos, que no està fet de fang, tremole.

 

Salvador Iborra

Els cossos oblidats

Onada Edicions, 2009

Més sobre l’autor, ací 

diumenge, 27 d’agost de 2023

EL CASTELL DE SORRA

(Imatge no identificada presa en la xarxa)

El castell de sorra

 

Només el goig que accepta que és efímer

perviu, perquè no vol combatre el temps.

Només les il·lusions edificades

per a l’alegre instant que fuig perduren

resistint les onades de l’oblit.

A penes en present són conjugats

els fets que ens fan feliços, ja que sempre

ens cal triar entre l’ara i la memòria,

entre l’amor i el seu record terrós.

 

Xavier Jové

Epifanies

Editorial Trípode, 2022

Més sobre l’autor, ací

dijous, 24 d’agost de 2023

PLENAVIDA!


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLENAVIDA!

 

Ja hem arribat al ple de les cireres!

A cada branca amor i a cada dent.
Ja no tendré més cels que els que tu em brodis
i a l’horabaixa callaré paraules
i estrenaré confits per dins la teva boca.

Ai, amor!

Al cim del nard i al calze de la vida
xuclaré, mel de rou, el teu posat
i llegiré el teu llibre d’hores,
que serà de silencis lluminosos,
or novell a les fulles de tardor.

Però s’han acabat els paisatges
per on omplíem els paners d’absències,
s’han acabat les tardes i els migdies
on érem papallones dissecades,
i ara som, només om, de boca a boca,
d’ulls a ulls, mans a mans, de vida a vida,
ai, a mor, que al meu hort de fulles verdes 
ja hem arribat al ple de les cireres!

 

Jaume Vidal Alcover

L’hora verda, dins de Poesia Completa, 1952-1991

Adia Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 21 d’agost de 2023

ENFILADA A DALT DE TOT


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Enfilada a dalt de tot

 

Al cim dels manyocs de diari

que has anat arroplegant

i que fan, ara,

la teva vida fins aquí.

Al cim de tot,

amb les mans negres,

el desequilibri del paper,

el cos ple de notícies i argumentaris.

 

Gemma Arimany

Glatir

Editorial Trípode, 2023

Més sobre l’autora, ací

divendres, 18 d’agost de 2023

SOL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Sol

 

Una claror suau, or en pols,

va omplint el matí de llum.

Sembla mentida que en pocs minuts hagi avançat tant

en el camí fosc de les ombres.

S’ha fet de dia amb determinació.

Com un gegant segur de la seva força el sol matina.

Sense mandra, sense flaquejar,

es calça les sabates de les hores,

mira de dret l’horitzó

com la nau que està a punt de salpar.

Comença el dia.

 

Teresa Costa-Gramunt

L’any de l’estrella

Editorial Trípode, 2021

Més sobre l’autora, ací