EMPREMTES

“Cada lector busca algo en el poema. Y no es insólito que lo encuentre: Ya lo llevaba dentro”. OCTAVIO PAZ

dijous, 1 de juny de 2023

CALIDOSCOPI II

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CALIDOSCOPI II

 

Visions multicolors travessen la ment,

pensaments fugaços en nits insomnes

omplin la neguitosa nit.

Espills i vidres de colors

dibuixen figures de perfecta simetria

que es repeteixen incansables,

obsessives.

Calidoscopi persistent o fugaç,

aleteig constant de llums i ombres,

textures arenoses,

càrregues sense pes,

carrusel de sensacions.

 

Maria Josep Juan Ballester

Cauen fulles

Galés Edicions, 2023  

Més sobre l'autora, ací i ací 

 

dilluns, 29 de maig de 2023

SOMNI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Somni


Idènticament que callar, respondre.

La peça que conviu de pressa

amb la separació de dir;

tot tan a punt de l’ara

que la grandària en surt ben tota.

L’essència avança de recules cap al món:

l’ofec idèntic

a respirar

que va dant somni a tot.

 

Xevi Pujol i Molist 

Poblament

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

 

dijous, 25 de maig de 2023

POEMA AMB DATA (CXXII): [MAI SABRÉ PÈR QUÈ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mai sabré per què

Quan la veu mamprenc

Un calfred

Aturmenta mon cos?

I aquella vella closca

Que s’addiu com en la nit






Les flames ho fan a la fosca,

Només en percebre la ploma.

Vint-i-cinc de maig

De mil nou-cents seixanta-sis,

L'any del bacte entre el vent i branca,

La mare no en va fer altra

I a cada crit una cicatriu,

—encara nasc en arrel d'udol—

Just quan el calfred naix.

 

Victòria Cremades

Teixir en quatre jorns una teranyina

Editorial Aguaclara, 1997

                 Més sobre l'autora,  ací

 

 


dimarts, 23 de maig de 2023

PENITÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PENITÈNCIA

 

Des de sota la llosa del pit, s’escampa per cada capil·lar fins a encalçar les arrels dels cabells i les ungles, cada estrat de la pell, els àmbits de la respiració... No se sap què el desencadena ni com, aquest cansament cíclic que t’envaeix, però gairebé abans que comenci ja s’intueix la marea que creix i avança, lentament però ferma, fins a ocupar cada múscul del cos. Llavors, enclotat en un dolor estrany i antic, fundacional potser, et preguntes si no estàs pagant sense remei una penitència que no et pertoca.

 

Ricard Garcia

El llibre que llegies

Ed. Igitur, 2013

Més sobre l’autor, ací i ací