O penediment o sentència
¿Qui ha demanat perdó
pel patiment i per la sofrença,
per la mancança i per la recança?
¿Qui se’n penedeix del mal ja fet
quan encara crida la terra
per veure si algú se'n recorda,
per veure si allà poden trobar-la?
¿Qui recorda l'oblit?
¿Qui renega la terra quan encara està tacada?
¿On seran els ulls que li dignen l’existència?
El llampec que commou i que desperta
dins la realitat gasosa
de cares sens ulls,
de peus que no miren
ni el peu ni el pas,
ni per on caminen.
¿Qui reconeix el carnatge,
la immolació salvatge
que esquiva, cruel i atroç,
els perfils acurats de cada figura,
de cada bosc, de cada oceà,
de cada cim, de cada ostatge?
¿Per què encara no hi ha gest o actitud,
o acte o protocol, o intenció o resposta?
Encara alguns, furtius,
refusen cosir les ferides
i brodar el perfil,
deixant que la vida, a cor obert,
s'asfixie.
Sols a la bategada es trenca el silenci.
El crit trenca el cor, amunt,
glaçant la llança i directe al cel
s'escolta el malefici.
Aina Garcia-Carbó
Crònica de la cadència
Vincle. 2020
Més sobre l'autora, ací
Entrades
