EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball. Mostrar tots els missatges

dijous, 31 de juliol del 2025

[ARRIBÀREM A L'ESTACIÓ...]

 


(Imatge pròpia)

Arribàrem a l'estació a les 4.15.
Fora, déu estava tristíssim
perquè a les esglésies es feien sermons d'amor
i, després, molta gent els escoltava
tenia por de vendre a preus massa baixos
allò que tots necessitàvem per viure.
I amb aquesta por
esdevenien rics. Eren els nous rics
que exhibien llurs automòbils
i llurs prostitutes
enfront dels altres homes
que cada dia morien una mica més
sota el treball servil mecànic,
Un sac buit.

 

Guillem Viladot
Urim tummim 
dins “Obra poètica II” 

Edicions del Mall, 1986.

Més sobre l’autor, ací i ací

dilluns, 15 d’agost del 2022

POEMA AMB DATA (CXIX): ZONA INDUSTRIAL

 (Imatge no identificada presa d ela xarxa)

Zona industrial

La luz blanca encendida, el edificio encendido, la máquina encendida,
mi fatiga encendida, los planos encendidos…
Es la noche del domingo, la noche del 15 de agosto,
la luna con su luz enciende un aro hueco, en el bosque de árboles de lichis
una brisa acaricia el claro de su cuerpo vacío, reina el silencio
acumulado, año tras año, sólo los insectos cantan en los arbustos,
mientras, la ciudad se yergue con todas sus luces encendidas.
Tantos dialectos en la zona industrial, tanta nostalgia
depositada en tantos cuerpos de tanta gente humilde y frágil.
Cuántas lunas crecientes iluminaron
las máquinas y los planos de cada domingo, y ahora, la luna
creciente ilumina mi rostro, y mi alma que se desliza cuesta
abajo, lentamente.

Cuántas luces encendidas, cuánta gente transita
bajo la luz y a través de los recuerdos y las máquinas de la zona industrial.
Aquella luz de luna impronunciable, aquella luz
y mis múltiples insignificancias, insignificantes como las herramientas.
Un hilo de luz
arropa mi cuerpo en medio del ruido afanoso de la zona industrial.
Luz de luna que ilumina y colecciona
nuestras lágrimas, nuestras alegrías, nuestras penas,
nuestros gloriosos y humildes sueños, y también
nuestras almas,
y se las lleva a un lugar lejano donde
desaparecen entre la luz, sin que nadie se dé cuenta.

 


 

 

Zheng Xiaoqiong 

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció d'ISolda Morillo]

dimecres, 13 de març del 2019

SANEDRÍ

(Judes Iscariot rep les monedes del Sanedrí en un vell gravat holandés. Getty)
SANEDRÍ


No estic dins la llista dels electes. Aquells mortals sapròfags del tribunal no m'han cridat a la glòria de l'ofici etern; del treball cuit i benaurat davant els ulls del veïnatge. Ara podré portar la xiqueta a l'escola cada matí i em serà permès escriure versos sota la claror del sol.

Nel·lo Navarro
Vint-i-una notes sobre la taula
Ed. Columna, 1997
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 4 de desembre del 2018

PLANXA DE CALIU

(Imatge d'Adela Fonts prea d'ací)
PLANXA DE CALIU

Ella dibuixa un plec i repassa records,
esmena, incandescent, els descosits
d'una ombriva escala de grisos.

La infància està tenyida de negre,
tacada i somorta la pubertat
amb el ball de l'oli dels cresols
i la terra seca dels bancals,
emmidonats a l'aixovar els llençols de cotó, 
els maneguins grisos i els davantals negres
embasten el cos a l'ànima, 
fins descosir el fil que nuga
el ferro a les brases i el caliu a les mans.

Ella embolca els dies treballats
a la vora del bres i de l'aixada
al bell raig, els tres colors fonamentals,
enlluernen les seues abraçades
de cendra i de brasa,
fins estendre una bugada lluminosa,
ventada
a l'abric d'un arc iris perfecte. 


Reis Lliberós Monfort
Na Jordina - Poemes 2018
Editat per Adona't
Més sobre l'autora, ací