I QUAN NEIX EL DIA

(Imatge pròpia)

 

I quan neix el dia

 

Ragen les clarors darrere les cases,
s'obre la porta quan no canta el gall.
Encara somies, Polis, la mar?
De bat a bat ja, totes les finestres
guien nous camins que passes esperen,
titubejants, les primeres són verdes
com somriures de nou nat. Perfumades
les ànimes, aclareixes les boires
sota la calma allisada i rodona
sembres presències perquè hi ets tu.

 

M. Magdalena Gelabert

A la ciutat. Palma

Documenta Balear, 2019

Més sobre l’autora, ací

 

[UNA MÀ TANCADA EN ELS CALAIXOS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Una mà tancada en els calaixos

recorre les parets silenciosa,

ensopega amb objectes oblidats,

rememora formes confinades

i sap l’esgrogueïda resplendor,

la vida acumulada com el llast

a la cisterna d’un vaixell. La mà

franqueja obstacles, intueix un ordre

i un recorregut precisos. Així,

l’espai informe es torna a definir:

la vall s’enclou simètrica en un punt,

mentre s’estén la conca on convergeixen

tots els afluents. Sola entre clarors,

però en el cor mateix de la tenebra,

la mà oficia un ritual antic:

com mots d’una ment inaugural,

els déus s’asseuen sobre trons de pedra

i torna cada estrella al seu origen.

La memòria de la llum promet

la intensitat que a penes representa.

Joan Mahiques Climent

Entre dues clarors

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací