–fill de puta!– li clava una hòstia
que el deixa sec i quan cau a terra
li estova els collons amb una coça
marxa tranquil·lament del bar
remugant que això li passa
per haver tombat els tovallons
camina fins a un carrer
i allà contempla les complicades estructures,
tomba un fanal amb el peu
per veure'n bé la base
i hi veu el negre i el blanc
mutant a histèria
a sota el vermell dels fonaments
–l'inestable vermell
amb la seva sang–
passen quatre gossos corrents
i es borden amb ell una estona
s'ensumen es borden i marxen
tots junts carrer avall empaitant
l'udol, mossegant els ulls de la gent i dient
–no es mereixen
s'aturen de tant en tant perquè
l'home escrigui amb guix a les parets
l'incansable complicitat – dels bojos
entenen el guió del mig,
tornen a escriure
–no es mereixen
fan un riu a la cantonada
deixen el carrer brut,
passen per l'artèria.
Misael Alerm
Vell país natal
Adia Edicions, 2014
Més sobre l’autor, ací
Entrades
