 |
| (Imatge pròpia) |
NOCTURN
Són tantes les nits abraçades
que tota l'abraçada se m'ha fet nit
i ara, per fi, ja puc dormir
molt de temps lluny de mi
i perdre'm pels anys llum de tu
en la catedral d'aquest cercle
fosc i estelat, cec i infinit,
que a mans plenes se m'obri
d'adeus curull per un somni
on vas saber ser, entre pou
i lluna, l'anell: espera precisa,
distància exacta i absència
a mida de cada hora.
Són ja tantes les nits abraçades
que totes les nits se m'han fet
l’abraçada on ara, en silenci,
em dissolc, m'esvanisc,
m'hi desguasse, i al primer son
ja puc morir.
I t'abrace.
Josep Porcar
Anys llum
Onada Edicions, 2019
Entrades
