No desapareix, només es transforma.
En una orquídia, en un escuradents.
En coses ridícules que no s’hi assemblen.
En una tristesa que ve com un mareig,
en el rostre d’algú que renta els vidres d’un Volkswagen.
En la capa de gel que va cobrint
el mar i el vaixell on li tenies una cambra
guardada. Tot i així, no desapareix,
només es transforma,
és a dir, que potser no mor.
Dos viatges
Edicions del
Buc, 2020
Més sobre l’autora,
ací
(Imatge pròpia)
Daurades, immenses copules.
Jim Monison
Noble pell de blat mòlt i de sargantanes dòcils,
senyora dels epitelis i la sensualitat:
vine a informar-te amb diligència
que encara no sé ben bé si saber-te
dona o sal bípeda.
És demanar massa un poc de la glòria
del teu temps?
Vull edificar-te tota càlida per dins
i fer-te de fulles noves i de pètals,
arrecerat dins la malenconia verda
de la natura santa.
Gran Dama en Pèl, vestida
amb els humors de l'aire,
gastes el gruix tendre d'una orquídia
i la delicades d'una gran muntanya
on sóc el bus en cerca
dels límits de la tipografia.
Ara escric el teu nom sense lletres
mentre em bec
un te de tinta simpàtica.
Tens raó tu.
Poema d'amor en dos temps
Ed. 7 i mig, 1999
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
