EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 30 d’abril del 2019

BLAU DE NIT A PRAGA

(Església de Týn. Turisme de Praga)
BLAU DE NIT A PRAGA

Amb burí de mercuri grava espirals a l’aire
l’esperit del vent que infla els tendals,
es cargola com un gat d’angora a les espatlles nues,
tempera el vespre ardent.

El blau de nit es vessa com aigua celeste
en els pinacles de l’església de Týn,
nau de pedra oferta al misteri.
Només a la sereníssima Venècia he vist
un ultramar com aquest,
que pren en els seus braços
l’or de les pomes del Paradís.

Teresa Costa-Gramunt
Blau de nit a Praga
Cossetània Edicions, 2014
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 27 d’abril del 2019

PAPIROFLÈXIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PAPIROFLÈXIA

A les terrasses dels bars,
sempre em dius, mentre prenies
un cafè amb algú, que els dits
se’t posaven a jugar
amb els paperets del sucre.
Abstreta, basties fràgils
i minúsculs animals
que després alliberaves
a la darrera claror
del capvespre, tan petits
devora les tasses. Peixos,
ocells i qualque insecte,
que la frisor dels cambrers
ignorava als descampats
de marbre blanc de les taules.
Potser un nin delicat,
totalment desconegut,
voldria rebre’ls, nodrir-los...

Qui et podrà convèncer que aquest
no sigui el mètode, anar fent plecs
amb els papers ínfims de la vida.
Perquè qualque cosa molt més gran
vulgui fixar-hi el seu ull gegant,
i que per sempre més ens aculli.

Francesc Company
Animals a la carretera
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dijous, 25 d’abril del 2019

POEMA AMB DATA: 25 D'ABRIL

(Cartell del disc d'Al Tall "Quan el mal ve d'Almansa" de Manuel Boix)
25 D'ABRIL

En qualsevol circumstància, la resolució del jurat serà inapel·lable. Un cavall renillava. No. Un cavall no. Milers de cavalls renillaven tots alhora mentre els genets queien a balquena. Hi ha quatre punts cardinals i estaven tots quatre encerclats. Hi havia un cel immens però ningú no el podia mirar. En qualsevol circumstància, la resolució del jurat serà inapel·lable. Els gossos feren un excel·lent àpat mentre se'n fotien de l'axioma.

Nel·lo Navarro
Vint-i-una notes sobre la taula
Ed. Columna, 1997
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 22 d’abril del 2019

[NO ÉS APATIA...]

(Nil. Imatge pròpia)
No és apatia el que sents, només et confons amb l’amor captiu de la silueta embromada de les palmeres. Et deixes entendre. Constates, refermes, confirmes els seus fruits, mentre disseques la culpa inútil que ni tan sols et correspon. Des del nucli del temps, cal que recordis que també tu ets filla de la blanca duna com mare ets de la més única i pura de les innocències.

Mireia Vidal-Conte
Margarides de fons
Cossetània Edicions, 2008
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 20 d’abril del 2019

POEMA AMB DATA (CIX): LE VINTIEME D'AVRIL COUCHÉ SUR L'HERBELETTE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LE VINTIEME D'AVRIL COUCHÉ SUR L'HERBELETTE

Le vintieme d'Avril couché sur l'herbelette, 
Je vy, ce me sembloit, en dormant un chevreuil, 
Qui ça, puis là, marchoit où le menoit son vueil, 
Foulant les belles fleurs de mainte gambelette. 

Une corne et une autre encore nouvellette 
Enfloit son petit front, petit, mais plein d'orgueil 
Comme un Soleil luisoit par les prets son bel oeil, 
Et un carcan pendoit sus sa gorge douillette. 

Si tost que je le vy, je voulu courre après, 
Et lui qui m'avisa print sa course es forés, 
Où se moquant de moi, ne me voulut attendre. 

Mais en suivant son trac, je ne m'avisay pas 
D'un piege entre les fleurs, qui me lia mes pas,
Et voulant prendre autry moimesme me fis prendre.
  

Pierre de RONSARD  (1524-1585)

dijous, 18 d’abril del 2019

LA RECERCA DE L’IMPREVIST

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA RECERCA DE L’IMPREVIST

Vet aquí la presència encegadora de les ciutats que hem visitat,
les primaveres de vent càlid colpejant el rostre,
la neu d’Irlanda acompayant la nostra retina sense descans.
Sent encara els grills amagats en el racó més arrecerat de l’estiu,
la boirina d’una Venècia eternament inundada.
La pluja ens colpeja quan caminam per un París silenciós
a la recerca dels enfonsats somnis de Chopin i George Sand.
Aleshores la consigna era no mirar mai més enrere,
continuar el viatge a la recerca de l’imprevist.
Es tractava d’aconseguir que,
                                               almanco,
canviàs la naturalesa immutable
del món que ens alletà d’infants,
el cel,
           els camins,
els homes i dones que trobàvem al davant.

Miquel López Crespí
Les ciutats imaginades
Cossetània Edicions, 2006
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 16 d’abril del 2019

SANTEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SANTEDAT

No són només els pecats comesos
i els mals infligits
que s’han d’expiar per viure en pau
i aspirar a la santedat.
També els elogis
dispensats amb desmesura
i les alegries infundades
s’han d’expiar.
I els amors desesperats
mai no correspostos.
I les il·lusions basades
en la ingenuïtat, la mentida,
la niciesa.
També la confiança dipositada
en qui no n’era mereixedor
convindria que fos expiada.
I el temps perdut en causes injustes.
Els esforços dedicats
a tasques fútils
i les passions consagrades
a obtenir guanys indecents
és obvi que s’hauran d’expiar
tard o d’hora.
I, ja que hi som, expiem
la tendresa sense fonament
i les ambicions
que no condueixen enlloc
ni reporten cap recompensa.
El fervor –qualsevol tipus
de fervor–, expia’l també.
I els errors, i els afectes inconstants,
i les esperances vanes,
i l’entusiasme indegut,
i els perdons impostats.
Tot això, naturalment, cal
que també ho expiïs
–excepte si estàs d’acord que viure en pau
és la forma més embrutidora
de corrupció: faràs bé, aleshores,
de mirar d’expiar
aquest afany –pervers– de santedat.

Pere Antoni Pons
Aquí, on passa tot
Edicions Bromera, 2017
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 13 d’abril del 2019

FRONTERES

(El caminant sobre el mar de núvols. C.D. Friedrich. Kunsthalle d'Hamburg)
FRONTERES
 A Caspar David Friedrich

Hui el cel i la mar s’han fos
en una abraçada grisa
com la teua mar de núvols.
Als meus peus, lluny de la tristor,
s’escampa una terra
d’aventures intangibles.
Al cap i a la fi,
l’horitzó és només una altra frontera
i totes són millors si es desdibuixen.

Alba Fluixà Pelufo
Galeria d'incerteses
Edicions Bromera, 2109
Més sobre l'autora, ací  i ací

dimecres, 10 d’abril del 2019

PREGÀRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PREGÀRIA

La voluntat s’ajorna en el present,
es confia a la guarda del penyal
i s’abandona a les parets de pedra
amb els sons inquiets d’una pregària.

Hem contemplat els grocs, els vermells ferro
del sòl tancat als boscos de pinedes;
aturem l’esperit i el pensament,
al compàs de la pausa de l’espera.

Reconeixem el tall de la fractura,
el rastre que ha deixat entre les roques
el pas del temps, la fuga inesborrable.

Deixem sentir el cos dins de l’espai,
ara i ací en l’instant d’aquest moment,
porta en suspens al fons de la certesa.

Teresa Pascual
Vertical
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 6 d’abril del 2019

ESCLETXA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ESCLETXA

Boca, jo, escletxa
perquè em travessis, i la llum
de bat a bat
i el vent,
i t’hi quedis i llesquis pa,
finestra, jo, la set d’un pou

també —coses del temps—
un castell amb les set portes tancades,
el pont llevadís alçat,
grillons als turmells, llavis segellats,
la clau d’enlloc al fons del fossat.

Molles o crostons:
tanta farina, tant llevat.

Marta Pera Cucurell
La quinta essència de la pols
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 3 d’abril del 2019

[ET GIRES I MIRES ENLLÀ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Et gires i mires enllà
on bategava el teu nom.
Enllà on et dissols
i enyores l’últim frec de la coltellada
que es perdé sense cruixir.
Enrere tot
i en el teu front el pes
dels signes que recollires
com si fossin els teus fills.
I la sal et devorà els ossos.

Conxita Jiménez
El  gest d'Yrit
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autora, ací