BLAU DE NIT A PRAGA

(Església de Týn. Turisme de Praga)

BLAU DE NIT A PRAGA

Amb burí de mercuri grava espirals a l’aire

l’esperit del vent que infla els tendals,

es cargola com un gat d’angora a les espatlles nues,

tempera el vespre ardent.

El blau de nit es vessa com aigua celeste

en els pinacles de l’església de Týn,

nau de pedra oferta al misteri.

Només a la sereníssima Venècia he vist

un ultramar com aquest,

que pren en els seus braços

l’or de les pomes del Paradís.

Teresa Costa-Gramunt

Blau de nit a Praga

Cossetània Edicions, 2014

Més sobre l'autora, ací

PAPIROFLÈXIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PAPIROFLÈXIA

A les terrasses dels bars,

sempre em dius, mentre prenies

un cafè amb algú, que els dits

se’t posaven a jugar

amb els paperets del sucre.

Abstreta, basties fràgils

i minúsculs animals

que després alliberaves

a la darrera claror

del capvespre, tan petits

devora les tasses. Peixos,

ocells i qualque insecte,

que la frisor dels cambrers

ignorava als descampats

de marbre blanc de les taules.

Potser un nin delicat,

totalment desconegut,

voldria rebre’ls, nodrir-los...

Qui et podrà convèncer que aquest

no sigui el mètode, anar fent plecs

amb els papers ínfims de la vida.

Perquè qualque cosa molt més gran

vulgui fixar-hi el seu ull gegant,

i que per sempre més ens aculli.

Francesc Company

Animals a la carretera

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA: 25 D'ABRIL

(Cartell del disc d'Al Tall "Quan el mal ve d'Almansa" de Manuel Boix)

25 D'ABRIL

En qualsevol circumstància, la resolució del jurat serà inapel·lable. Un cavall renillava. No. Un cavall no. Milers de cavalls renillaven tots alhora mentre els genets queien a balquena. Hi ha quatre punts cardinals i estaven tots quatre encerclats. Hi havia un cel immens però ningú no el podia mirar. En qualsevol circumstància, la resolució del jurat serà inapel·lable. Els gossos feren un excel·lent àpat mentre se'n fotien de l'axioma.

Nel·lo Navarro

Vint-i-una notes sobre la taula

Ed. Columna, 1997

Més sobre l'autor, ací

[NO ÉS APATIA...]

(Nil. Imatge pròpia)

No és apatia el que sents, només et confons amb l’amor captiu de la silueta embromada de les palmeres. Et deixes entendre. Constates, refermes, confirmes els seus fruits, mentre disseques la culpa inútil que ni tan sols et correspon. Des del nucli del temps, cal que recordis que també tu ets filla de la blanca duna com mare ets de la més única i pura de les innocències.

Mireia Vidal-Conte

Margarides de fons

Cossetània Edicions, 2008

Més sobre l'autora, ací

POEMA AMB DATA (CIX): LE VINTIEME D'AVRIL COUCHÉ SUR L'HERBELETTE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LE VINTIEME D'AVRIL COUCHÉ SUR L'HERBELETTE

Le vintieme d'Avril couché sur l'herbelette, 
Je vy, ce me sembloit, en dormant un chevreuil, 
Qui ça, puis là, marchoit où le menoit son vueil, 
Foulant les belles fleurs de mainte gambelette. 

Une corne et une autre encore nouvellette 
Enfloit son petit front, petit, mais plein d'orgueil 
Comme un Soleil luisoit par les prets son bel oeil, 
Et un carcan pendoit sus sa gorge douillette. 

Si tost que je le vy, je voulu courre après, 
Et lui qui m'avisa print sa course es forés, 
Où se moquant de moi, ne me voulut attendre. 

Mais en suivant son trac, je ne m'avisay pas 
D'un piege entre les fleurs, qui me lia mes pas,

Et voulant prendre autry moimesme me fis prendre.

  

Pierre de RONSARD  (1524-1585)

LA RECERCA DE L’IMPREVIST

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA RECERCA DE L’IMPREVIST

Vet aquí la presència encegadora de les ciutats que hem visitat,

les primaveres de vent càlid colpejant el rostre,

la neu d’Irlanda acompayant la nostra retina sense descans.

Sent encara els grills amagats en el racó més arrecerat de l’estiu,

la boirina d’una Venècia eternament inundada.

La pluja ens colpeja quan caminam per un París silenciós

a la recerca dels enfonsats somnis de Chopin i George Sand.

Aleshores la consigna era no mirar mai més enrere,

continuar el viatge a la recerca de l’imprevist.

Es tractava d’aconseguir que,

                                               almanco,

canviàs la naturalesa immutable

del món que ens alletà d’infants,

el cel,

           els camins,

els homes i dones que trobàvem al davant.

Miquel López Crespí

Les ciutats imaginades

Cossetània Edicions, 2006

Més sobre l'autor, ací

SANTEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SANTEDAT

No són només els pecats comesos

i els mals infligits

que s’han d’expiar per viure en pau

i aspirar a la santedat.

També els elogis

dispensats amb desmesura

i les alegries infundades

s’han d’expiar.

I els amors desesperats

mai no correspostos.

I les il·lusions basades

en la ingenuïtat, la mentida,

la niciesa.

També la confiança dipositada

en qui no n’era mereixedor

convindria que fos expiada.

I el temps perdut en causes injustes.

Els esforços dedicats

a tasques fútils

i les passions consagrades

a obtenir guanys indecents

és obvi que s’hauran d’expiar

tard o d’hora.

I, ja que hi som, expiem

la tendresa sense fonament

i les ambicions

que no condueixen enlloc

ni reporten cap recompensa.

El fervor –qualsevol tipus

de fervor–, expia’l també.

I els errors, i els afectes inconstants,

i les esperances vanes,

i l’entusiasme indegut,

i els perdons impostats.

Tot això, naturalment, cal

que també ho expiïs

–excepte si estàs d’acord que viure en pau

és la forma més embrutidora

de corrupció: faràs bé, aleshores,

de mirar d’expiar

aquest afany –pervers– de santedat.

Pere Antoni Pons

Aquí, on passa tot

Edicions Bromera, 2017

Més sobre l'autor, ací

FRONTERES

(El caminant sobre el mar de núvols. C.D. Friedrich. Kunsthalle d'Hamburg)

FRONTERES

 A Caspar David Friedrich

Hui el cel i la mar s’han fos

en una abraçada grisa

com la teua mar de núvols.

Als meus peus, lluny de la tristor,

s’escampa una terra

d’aventures intangibles.

Al cap i a la fi,

l’horitzó és només una altra frontera

i totes són millors si es desdibuixen.

Alba Fluixà Pelufo

Galeria d'incerteses

Edicions Bromera, 2109

Més sobre l'autora, ací  i ací

PREGÀRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREGÀRIA

La voluntat s’ajorna en el present,

es confia a la guarda del penyal

i s’abandona a les parets de pedra

amb els sons inquiets d’una pregària.

Hem contemplat els grocs, els vermells ferro

del sòl tancat als boscos de pinedes;

aturem l’esperit i el pensament,

al compàs de la pausa de l’espera.

Reconeixem el tall de la fractura,

el rastre que ha deixat entre les roques

el pas del temps, la fuga inesborrable.

Deixem sentir el cos dins de l’espai,

ara i ací en l’instant d’aquest moment,

porta en suspens al fons de la certesa.

Teresa Pascual

Vertical

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autora, ací

ESCLETXA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESCLETXA

Boca, jo, escletxa

perquè em travessis, i la llum

de bat a bat

i el vent,

i t’hi quedis i llesquis pa,

finestra, jo, la set d’un pou

també —coses del temps—

un castell amb les set portes tancades,

el pont llevadís alçat,

grillons als turmells, llavis segellats,

la clau d’enlloc al fons del fossat.

Molles o crostons:

tanta farina, tant llevat.

Marta Pera Cucurell

La quinta essència de la pols

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autora, ací

[ET GIRES I MIRES ENLLÀ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Et gires i mires enllà

on bategava el teu nom.

Enllà on et dissols

i enyores l’últim frec de la coltellada

que es perdé sense cruixir.

Enrere tot

i en el teu front el pes

dels signes que recollires

com si fossin els teus fills.

I la sal et devorà els ossos.

Conxita Jiménez

El  gest d'Yrit

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autora, ací