EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 27 de setembre del 2015

COM ULISSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
De retorn a casa, el viatger guarda
a la mirada blaus intensos d'aquells mars
que va navegar Ulisses, verd d'olivera.
Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula
aquell antic periple que ens configura.
Restem enllaçats com la nit a la fosca
a la llegenda del mariner. Pelegrins
incerts nosaltres també plens d'aventures,
sense Circes ni Cíclops. Reduïts
els nostres dies a la condemna
de guanyar un plat de llentilles,
arrossegar el tedi de les hores
                                       i un horitzó planer.
Abocats a una jubilació alimentícia,
casa amb xiprer, oli a la taula,
algun llibre per llegir, converses,
l'alé càlid dels amics i un gos
que ens reconega i ens lladre alegre
                                      quan arribem a Ítaca.

Imma López Pavia
Santuaris
Ed. Denes, 2015
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 23 de setembre del 2015

MINUT 41

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
S'ESQUERDA i finalment es trenca el plat que em conté, el plat on em recullo cada nit, el plat que sóc, el plat on dono a menjar el que sóc. S'esquerda i finalment es trenca la paraula plat, que contenia la paraula jo, que contenia la paraula tu (mira quin escampall de lletres, com si també s'hagués trencat el diccionari). Tinc la certesa que sóc morta molt abans de contemplar el cos estès a terra. Qui m'ha deixat relliscar d'entre les seves mans, com una safata de porcellana ensabonada? Morir-se així com s'esmicola un plat. I contemplar l'ànima, càlida com sopa, sobre les rajoles que callen.

Gemma Gorga
Llibre dels minuts
Ed. Columna, 2006
Més sobre l'autora, ací


[Ací podeu escoltar el poema dit per l'autora]
[Ací podeu escoltar una versió  del poema cantada per HdeAda]

diumenge, 20 de setembre del 2015

[HABÍAN ATRAVESADO SUS FRONTERAS...]

(Refugiats sirians. Font: Ara.cat)

Los tracios, empujados por otros pueblos, llegan  hasta Tebas.  

Habían atravesado sus fronteras,   
atrás estaba el perdido origen,  
delante, la inmerecida furia de los dioses,  
la ostentación, 
la demostración de la injusticia 
palpable, del oro, de la muerte 
ajena. 
Por un momento sienten el fantasma 
de las futuras ciudades invadidas, 
del esfuerzo, de la lucha porque sí, 
la lucha a muerte. 
Solos al fin, permanecen inmóviles 
en la frontera del equívoco, 
llenos de asombro 
ante la extensión de lo incumplido, 
de esa función lejana, 
feria de encontrados esfuerzos, 
imperio de futuras causas. 
Surge un quedo lamento: 
es su ira, su encono, 
su último recurso.

Julia Escobar
Fluyen permanentes
Ed. Pre-textos,1984
Més sobre l'autora, ací 

dijous, 17 de setembre del 2015

TANKA

(Font del Noi Gran, Viladrau)
¿La poesia?
Cal cercar-la on tu saps ja
que és, com la Gràcia
o l'aigua pura i dura
d'una font emboscada.

Carles Riba

dilluns, 14 de setembre del 2015

L'ENTORN I LES ÀNSIES

(Imatge pròpia: Onda)
Quan revises de clar en clar,
d'ombra en ombra, les voreres, 
els espais entre cases
i les portes vençudes,
construeixes el cor que alhora transitava.
I com la saba, l'olorosa saba, 
de totes les substàncies del carrer
portes missatges aturats
en la boira de les façanes.

Joan Climent
Notícia de murmuris
Poesia 3i4, 1989
Més sobre l'autor, ací

dijous, 10 de setembre del 2015

[COM UN VIDENT,...]

(imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)
Com un vident,      
buidat dels ulls més foscos i marcits, 
recorro les partions d'aquest cos hostil 
que diuen que és el meu.
                          i no m'hi reconec. 
Indigent als estigmes que la veu 
cogita i crema, 
recullo l'atzar amb la copa d'or 
dels somnis mil·lenaris. 
Mentre la raó dels cossos es trobi 
en altres cossos, res no 
tindrà el seu propi nom. 

Com un bagatge invisible fuig la vida. 
Com un costum, l'eternitat del cant.

Jaume Pont
                             Jardí bàrbar
El mall, 1981
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 6 de setembre del 2015

POEMA AMB DATA (LXIX): LEONARDO, 1502

(Porto CiesenatichoImatge no identificada presa de la xarxa)
La dolça i alhora perplexa harmonia
d'aquesta vesprada de setembre, sis,
de 1502, on esmoles la ploma geomètrica
per a constatar que, a les tres de la vesprada,
arribes a Porto Ciesenaticho.
Viatgeres i colpides per la pols de la Romanya,
les albardes es tenyeixen de pols, discreta i nua,
que t'acompanyarà. Seuries ací, com sóc jo ara,
a l'ombra d'una olivera llavors novençana?
La terra de tan llaurada emmudeix:
no som al setembre. Tampoc al 1502.
Algú em crida i no el sent. Setembre, sis.

Alexandre Navarro
La part del centaure
Edicions Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací i ací

divendres, 4 de setembre del 2015

POEMA AMB DATA: NICCOLÒ

(Imatge pròpia)
Quattro settembre, muore
oggi un mio caro e con lui cortesia
una volta di più e questa forse per sempre.

Ero con altri un’ultima volta in mare
stupefatto che su tanti spettri chiari non posasse
a pieno cielo una nuvola immensa,
definitiva, ma solo un vago di vapori
si ponesse tra noi, pulviscolo
lasciato indietro dall’estate
(dovunque, si sentiva, in terra e in mare era là
affaticato a raggiungerci, a rompere
lo sbiancante diaframma).
Non servirà cercarti sulle spiagge ulteriori
lungo tutta la costiera spingendoci a quella
detta dei Morti per sapere che non verrai.

                                                                  Adesso
che di te si svuota il mondo e il “tu”
falsovero dei poeti si ricolma di te
adesso so chi mancava nell’alone amaranto
che cosa e chi disertava le acque
di un dieci giorni fa
già in sospetto di settembre. Sospesa ogni ricerca,
i nomi si ritirano dietro le cose
e dicono no dicono no gli oleandri
mossi dal venticello.

                                  E poi rieccoci
alla sfera del celeste, ma non è
la solita endiadi di cielo e mare?
Resta dunque con me, qui ti piace,
e ascoltami, come sai.

Vittorio Sereni
Stella variabile, en Dopo la lírica, Poeti iltaliani 1960-2000, 
a cura di Enrico Testa 
Giulio Einaudi Editore, 2005
Més sobre l'autor, ací

[Facilitat per Joan Navarro]

dimecres, 2 de setembre del 2015

POEMA AMB DATA (LXVIII): CREUANT UNA PLATJA

((Imatge pròpia)







Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Carme Manuel i Josep V. López]