(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Una mà tancada en els calaixos
recorre les parets silenciosa,
ensopega amb objectes oblidats,
rememora formes confinades
i sap l’esgrogueïda resplendor,
la vida acumulada com el llast
a la cisterna d’un vaixell. La mà
franqueja obstacles, intueix un ordre
i un recorregut precisos. Així,
l’espai informe es torna a definir:
la vall s’enclou simètrica en un punt,
mentre s’estén la conca on convergeixen
tots els afluents. Sola entre clarors,
però en el cor mateix de la tenebra,
la mà oficia un ritual antic:
com mots d’una ment inaugural,
els déus s’asseuen sobre trons de pedra
i torna cada estrella al seu origen.
La memòria de la llum promet
la intensitat que a penes representa.
Joan Mahiques Climent
Entre dues clarors
Bromera Edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
