No és no.
Del meu coll,
filferros estrenyen
udols de violí.
Cremant-me.
Petxina esberlada
amb l’espiga
d’un adverbi.
Els llençols
s’empassen vidres.
Humiliant-me.
Safrà
Viena Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
no corre perill la seua ànima
la nena flor que mira rere els vidres
la immensitat no pot mai desfer-se
aquell baluard seu de cel massís
en les entranyes d’un clot la nena
que saltirona els tolls mig descalça
i creu en la por més ferotge
no corre perill aquell bes que imagina
no és esquer ni mos la innocència
que vola i té cor la nena impedida
que aixeca els seus braços com ales
la seua ànima és cosa del temps
que no es veu quan siga ja ahir
la nena que juga a ser mare de tot
dirà que la nit ja no és de rajoles
mig soltes ni farà cas dels udols
(por)
Ànima
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
