TOTA LA VERITAT SOBRE L'AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tota la veritat sobre l’amor

Oh tell me the truth about love
W. H. Auden

Era el meu país. I quan me n’anava a l’estranger

 explicava geografia amb una fotografia seua.

 I deia als altres: jo vinc d’ací, i tot això em pertany.

 Era la fermesa dels aiguamolls

 i de les mestres que han mantingut obertes les escoles,

 aquelles que ens ensenyaren a llegir per aprendre a sospitar.

 Era el marbre i era la meua pista d’aterratge.

 Era el meu Cadillac descapotable

 i era el vent del meu Cadillac descapotable.

 Era la meua estrella de rock en un estadi pleníssim.

 Dels viatges, era sempre el meu retorn.

 Li hauria d’haver dit tota la veritat sobre l’amor?

 

Àngels Gregori

Jazz

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autora, ací  

 

[COM UN DEUTE...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com un deute encara no pagat

torne a emblanquinar les parets de la casa,

a tapar cada marca que han deixat

els canvis de lloc dels mobles amb els anys;

a arreglar el soroll dels panys que obrien cada porta,

a amagar-me, o a buscar darrere la persiana

el nuc de la corda que matisa les hores.

A entendre que la lletra menuda d'una herència

també exigia repetir el to d'una paraula,

imitar una forma d'agafar el ganivet

i fer el mateix recorregut de sempre

per tallar la pell d’una taronja.

 

Qui ens ensenya a buidar una casa?

 

 

 

Àngels Gregori / Teresa Pascual

Herències

Perifèric Edicions, 2011

Més sobre les autores, ací i ací

   

 

BALADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BALADA

At night, alone, I marry the bed

ANNE SEXTON

Avui has llegit en una veu tan alta

“at night, alone, I marry the bed”

que has creat un oblit, persiana verda

tallant-te el pas dels reflexos del vidre

sobre la pell fràgil de la memòria.

Albire el far, alone, de cada port,

d’on ixen els vaixells a les ciutats

que mai coneixerà més que pel nom

i enyore el nom que enyora i imagine

olors que s’imagina que l’envolten.

Entreveig els acords de la balada

sentida hui en una veu tan alta

remoure’s contra l’aigua del seu llit

on tornen els vaixells de les ciutats.

Àngels Gregori i Teresa Pascual

 Herències

Perifèrics Edicions, 2011

Més sobre les autores, ací i ací

‘A HOUSE IS NOT A HOME’

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

‘A HOUSE IS NOT A HOME’

I de sobte has entrat a casa

i has fet dels meus pits

balcons on amarrar-te;

barana o límit d’un precipici

on alguna vegada hauria volgut caure.

Ho sé per Anne Sexton

i per la veïna del meu barri:

hi ha dones que es casen amb cases.

Mai no has volgut haver de triar

entre el prestigi o la joia,

sinó viure amb el fred de fer

del cos un refugi

i tenir aquesta forma

tan estranya de confondre-ho tot

i anar besant panys

i obrint pits i tocant balcons

com qui entra en una casa.

Àngels Gregori

Quan els grans arbres cauen

Ed. Bromera, 2018

Més sobre l'autora, ací

HIVERN

(Imatge pròpia)

HIVERN

Vas entrar a la meua vida
com un febrer cansat.
Com la matèria d’una lliçó
que durant anys havies repetit a classe.
I vas saber que la nostàlgia
és un ascensor que puja fins a l’àtic
i amb els anys fa més llarga la baixada.
Potser ja ens havíem trobat,
en una altra vida, en un altre país,
en la terrassa d’un Starbucks,
fent cua per a un concert
o obrint la porta dels congelats
d’un supermercat del barri.
Sé que, com diu la poeta,
res passa ni passarà dues vegades.
Però m’hauria agradat trobar-te així,
de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.

Àngels Gregori

Quan érem divendres

Ed. Meteora, 2013

Més sobre l'autora, ací

AUTOPOÈTICA

(Imatge pròpia)

Jo, quan escric, 
escric al moll de l'os que em vertebra, 
a la pell de l'ànima en gangrena, 
al cim més alt de la carena, 
allà on el cor m'esberla, 
a la sang que m'envenena. 
Ja saps, 
j'écris pour moi, comme je fume et je dors, 
i no em sabria péixer d'una altra manera.

Àngels Gregori

Joves poetes catalans

Ed. Brosquil, 2004

Més sobre l'autora, ací