EL SOL

 

(Imatge pròpia)

EL SOL

 

Com un melic de segell i or,

sangtraït llançat en roent,

diana singular, concèntrica fugida...

Amb corba trajectòria de rellotge ancestral,

fas ull oscil·latori i

t’encunyes la perla a funda oberta.

Ambre de groc i flama desfermada,

després de l’ocult, entres el ventall

i corones el dia de l’estirp

que força la mirada i encega l’aguant.

Quanta pupil·la d’homes

et canteja! Tità dels aires,

inapel·lable espai, cos

en moviment a la rodona i èlitre,

tu em sostens la moneda, cirial,

com bàcul regalim, amb l’espurnosa

traçada, santa soledat

de quin volar cap al lloc del meu gest.

Damià Rotger Miró

Natura elemental

Bromera Edicions, 2025 

Més sobre l'autor, ací i ací

[D'UN CÀLID SON...]

 

(Imatge pròpia)

D’un càlid son

he despertat

i tot ho miro amb meravella

i fades blaves d’univers

duen un foc que té el meu nom.

Soc mare estrella, germana lluna,

pedra guerrera i mil dones més.

I amb un sol gest cremo les gàbies

i tot allò que m’oprimeix.

 

Cèlia Nolla

Terra roja

Godall Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

[ORBS HEM NAVEGAT...]

 

(Imatge pròpia)

orbs hem navegat un a un

els teus carrers

i tant ens hem reblerts de tu,

habitacle del silenci,

lleu esbós del gest,

que trepitjarem tot els teus murs

fins que irrevocablement vençuda

atenyeràs la platja de càlida arena

que a dentegades hem bastit

perquè hi reposis

per sempre més.

 

Manel Rodríguez Castelló

La ciutat del tràngol

Tres i quatre, 1979

Més sobre l’autor, ací

VESPRADA D'ODI, I ÚNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Vesprada d'odi, i única

 

No et dedicaré cap poema,

no t’escriuré ni un sol mot, ni una sola paraula;

no m'entretindré dibuixant el teu nom

en cap platja ni en cap paper pretenciós.

Malgrat això, no vull oblidar-te: vull odiar-te

amb amarga consciència, lentament insomne.

Insistisc: no et dedicaré cap bona paraula

ni t’atorgaré cap bon gest. Seré com tu, com tots.

Alexandre Navarro

Ex-vot

Fundació Bancaixa Sagunt, 1987

Més sobre l'autor, ací

ALLEGRO DE TORNADA

(Foto de Manolo García, presa d'ací)

ALLEGRO DE TORNADA

 

Una tornada ressona

amb les rodes del tren en la via,

amb el sol enterbolit que mor,

i tombo i caic i tombo,

com els verds canyars del Besòs.

 

Sóc perdut

entre andanes abandonades

i pàrquings solitaris,

vaguejo, és el meu fat,

per damunt de ponts i viaductes,

més enllà de passeres i travessers.

 

No em reconeixeu,

no us plaureu de veure’m,

només cal que un gest

engegui de nou el trajecte,

dins a la fi, fins a la fi de tot això.

Jaume Carbó

Òrbites Planetàries

Edició de l'autor, 2019

Més sobre l'autor, ací

VIRAR

(Imatge pròpia)

VIRAR

1/3

malgrat haver-les virades

hi ha fotografies

que no canvien de color

blanc i negre dramàtic

com el final d'un incendi

2/3

gestos repetits    les síl·labes

virades   fa fred

la sorra humida

i com un mantra l'oscil·lació

del mar m'aboca a la ingravidesa

el balanceig desdibuixa

els marges de la realitat

3/3

vire

he tornat al mateix lloc

no es pot pensar

en línia recta

Consol Martínez Bella

Instantànies

Ed. Tabarca, 2018

Més sobre l'autora, ací

[COBRIM-NOS AMB LA SEDA FOSCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

cobrim-nos amb la seda fosca
del desig
i despullem el nom
el seu parany
de clarobscur
cobrim-nos amb la flaire
transparent del gest
i esborrem les hores
trossejades
per la cadència
d'una altra ombra

Anna Montero

Arbres de l'exili

Gragal libres, 1988

Més sobre l'autora, ací