ELEGIA I
T’has mort, però me’n fot. Ni adéu volguérem
dir-nos, vàrem deixar el record clavat
-com paret seca en un paisatge vell-
als instants de frisor quotidiana
d’una estreta de mà o de conversar
de qualsevol intranscendent història.
Aperduats tudons fan acrobàcies
entre el passat i tu, ja impossible.
L’àngel i altres indicis il·luminen
el desempar del cor arran de l’abisme.
Memòria
fòssil
Editorial Tria, 2011
Més sobre l‘autor, ací
III
In the desert
I saw a creature, naked, bestial,
Who, squatting upon the ground,
Held his heart in his hands,
And ate of it.
I said, “Is it good, friend?”
“It is bitter—bitter”, he answered;
“But I like it
Because it is bitter,
And because it is my heart.”
---
III
Al desert
vaig veure una criatura, nua, bestial,
que, agenollada,
tenia el cor a les mans
i en menjava.
Vaig dir, «És bo, amic?»
«És amarg—amarg», va respondre,
«Però m’agrada
perquè és amarg,
i perquè és el meu cor».
Genet negre i altres
ratlles
Café Central de Poesia, 2025
Més sobre l’autor, ací
[Traducció de D. Sam Abrams]
Asfíxia
Una vegada vaig ser bella. Ara soc jo mateixa.
Anne Sexton
M’ofegaré amb el cor bategant com una
manxa,
amb els pulmons inflats d’hidrogen.
M’escanyaré en menjar-me la poma
on habita el cuc dorment,
el dubte malaltís que m’infecta.
Tancaré la porta de la infantesa,
de la mare que em renya amb enveja rèptil
i al pare que mai no em mira;
soc la part rebutjada de l’escenari
d’un amor postís, donat a fer a altres.
Lliure, oblidaré els enfrontaments
amargs,
el deure de ser bona noia
i el convenciment íntim de no poder
ser-ho,
l’ofec ressentit de saber-me no estimada.
Escriuré i seré bella
o jo mateixa.
L’infinit
que no podem dir
Pagès editor, 2025
ÀNIMA
EN PAU
No
només l’essència de l’essència
sinó
també l’arrel que aboca vida
que puc
intuir entre la ceguesa
i
l’enlluernament i l’avenir.
No
només la vida sinó la llum,
i més
encara, l’oblit de l’insomni.
I
desballestar metàl·liques nits
en
aurores que esquincen la foscor.
I
respirar amb força i obrir els ulls
als
colors de les frenètiques hores.
Cercar
el camí dolç de la memòria
en
fulles seques de temps aturat.
I sentir
el batec del cor que anuncia
desitjos
i afanys en la llarga espera
de les
hores dels murs emblanquinats
assedegades
en somnis possibles.
I
saber-me principi i fi de mi.
Dins de
Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts
Editorial
Alamida, 2025
Per un bleir del cor a l’alta nit,
enduta per un vent de trobar clus,
he convocat els brucs de l’esperit
i el salm arbrat que m’obre el mot reclús.
Un corriol d’argent encès em cus
al pit un foc de blats que abranda el crit
d’un temps en què l’amor no ens era intrús
i alçava l’alegratge més petit.
Quin mormoleig del cel porta el neguit
que aviva el bosc arcà del capfinit?
Cerco el tresor perdut entre el fullatge.
I alzino a flor de terra el meu celatge.
L’or del matí caplleva a la cinglera:
pel cant del Déu ignot veig la drecera.
Saur
Edicions 62, 2025
Un món tallat a trossos
abanderats i sense
braços ni mans ni cor:
molts estats molt
petits, cada estat una falla
amb lleis d’estrangeria,
pasteres, morts de gana,
mercats negres de negres,
prostitutes de Rússia
rosses i escardalenques
blanques com un llençol,
clandestins filipins
sense papers, cagats
de por dins de les cuines
de restaurants de luxe
on mengen rics i riques
amb cullera de plata
cervells de simis vius.
Semen
Bromera Edicions, 2004
Més sobre l’autor, ací
Al fillol Jordi Creus, un cop més
OBSERVATORI ORNITOLÒGIC
1
Colibrí del Canadà
De sobte, un colibrí
se’t mostra, cobejant
l’expenedor de nèctars,
les flors que fan conserves
de dolcesa perenne.
Amb musculades ales,
conjugant la fermesa
amb verbs de moviment,
pinta un retrat, suspès
en l’aire per cap fil,
aparentment immòbil.
De la immobilitat
—necessitat obliga—
en fa raó de viure,
malgrat tenir com té
fràgil el cor, propens
a l’ictus, estressat.
Fent convergir, però,
la força i la feblesa
a fi de subsistir,
es capfica en la feina,
s’abandona —i ho sap:
l’arbre i l’aire el fan lliure,
l’aire i l’arbre el retenen.
De sobte, el colibrí
desapareix. I torna,
entre les flors, la calma
activa dels insectes.
Collbató, 25-VII/5-IX-18
Àrea de descans
9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025
Els infants de l’amor són els més bells
Chamfort
El
cor:
−I els infants indesitjats?
D’un
inconegut Olimp, cauen
ànimes solitàries,
d’ulls amortallats,
de dolor callat...
Que
el moll de l’os se sap inestimat:
només és un,
amb el cos que, a disgust, l’acull.
La
remor amenaçant que dóna vida
excita, però, l’ardorós desig de ser:
i l’habitant de la cambra dura,
en voler durar, s’endurirà...
I anem
de fred en fred, sense pensar-hi.
Edicions Saragossa, 2016
Més sobre l’autora, ací
Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els
meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de
les platges
fes bufar el vent fins
ara inconegut,
estén un jardí
d’estimació
perquè el sol hi
rebolqui el cap
i encengui amb els llavis
les roselles.
Les roselles que segarà
la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre
senyal al seu pit nu
que la sang de la
despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la
memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut
de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de
dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja
amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa
viatjar
a muntanyes nues
glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador
suprem.
El meu cel és pregon i
immutable.
Allò que estimo neix
sense parar.
Allò que estimo, sempre,
tot just comença.
Sol primer
Godall Edicions, 2025
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Pau Sabaté]
CARÍCIES DE
MARE
Torneu a
casa,
carícies de
mare,
que el cor
s’ofega
i la claror
dels llibres
alguns dies
no em basta.
Déu toca el saxo al
bar dels homes tristos vestit de lluna plena
Viena Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Pedra
lliure
També
són misticets
aquells
pensaments que
frunzeixen
el seny
dels
que fereixen
amb
llurs pistoles
la
pedra lliure.
El
còdol restarà enfonsat
sota
el teu pit de mamífer.
La
teva música,
inhòspita,
humida i encisadora,
perpetua
el concili
del
fàstic i de l’agonia.
El
bell mig esguard
de
qui ha traït la follia
i
les pors fútils de la daga.
Sense
dissipar l’anhel
frueixes
joiosa en el cel de l’apatia.
No
pot haver-hi cap treva
amb
qui ha malmés
l’acció
d’afeixugar-te el cor.
Navegant de pors quotidianes
Universitat
de València – Edicions 96, 2024
El bes de Niké
Volies volar i volares
amb les ales mutilades,
com la Victòria de Samotràcia.
Volies ballar i ballares
amb les sabates errades,
la dansa dels cignes petits.
Volies besar i besares
el vent, com la deessa Niké,
des del meditat equilibri de la proa.
Només adormida
et pogué la mort
treure del cor la vida.
Castells de vents
Inèdit. XIX premi Antoni Ferrer de poesia (l'Alcúdia de Crespins)
Més sobre l'autora, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
peut-être qu'il fait chaud là-bas,
dans tes draps
ici les mains froides de la nuit
écrivent peu à peu ton absence
et dessinent ton sourire sur le temps qui s'évade
bientôt je vais quitter la nuit
pour rejoindre l'aurore, toi,
l'ange acide
qui ne cesse de grandir dans mon cœur
je n'aurai ni mots
ni sourire,
j'aurai le verbe en berne
mais je demeurerai dans le silence de l'amour
pour contempler tes rondeurs
en attendant que la vie me dépossède de mon cœur
j'irai par les forêts où la lune séjourne dans les mains des dieux
et toi, tu seras l'étincelle qui éclaire le chemin
---
potser allà fa calor,
als teus llençols
aquí les mans fredes de la nit
escriuen a poc a poc la teva absència
i dibuixen el teu somriure en el temps que s'escapa
aviat deixaré la nit
per a retrobar l'alba, tu,
l'àngel àcid
que segueix creixent al meu cor
no tindré paraules
ni somriure,
tindré el verb a mitja asta
però restaré en el silenci de l'amor
per a contemplar el teu cos
esperant que la vida em desposseís del meu cor
recorreré els boscos on la lluna roman en mans dels déus
i seràs l'espurna que il·lumina el camí
(del seu mur de Facebook, 18-12-2023)
Més sobre l'autor, ací
[Traducció meua del francés al català]
Già nella notte densa
Aquesta llum
que lentament transita
pel cel tibant d’abril
—un declinar esperat,
sense triomf—
et deixa un rastre breu,
de bava, a les parets del cor.
Tants dies sense tu,
en la nit densa
de cartes no llegides.
Un buit. L’espera
als caires vius de l’aigua.
Natura d'infinit
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autor, ací
T'has ferit
al girar la pàgina,
la tercera,
i és només la primera
sang, la més clara.
Ací dret davant la lletra
la mar com un gos
et llepa la tosca del cor
i sents la quera de l'aigua
grinyolar dins l'arena
sota els peus.
L'aire picat de fum,
la fura al banastell,
avances la mà i el fester
i albires un llostre
dintre teu.
Desembosc
Onada Edicions, 2024
L’impuls
el pit s’estreny
contrau l’estómac
mar-te-lle-ja-el-cer-vell
—és l’impuls que ja ve—
les paraules re-bo-ten
en eco
una a una
per la pell
fan figa les cames
d’un plaer contingut
i per fi els dits
teclegen
—maldestres—
la remor del cor
La remor, tan salada
Pagès Editorial, 2023
Més sobre l'autora, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
