[PRIMER:...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Primer:

som peixos

nadant en aigua tèbia

dins les onades

del ventre prenyat.

Després:

clarobscurs en moviment.

 

Roser Furió

Collita d’aigua

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací i ací

POEMA AMB DATA (CXXIV): [13 DE JUNY]

 

(Imatge pròpia)

13 DEJUNY

 

Es va acabar el temps

dels papers quadrats,

dels pensaments lineals...

I entrem a formar part

de la immensa simfonia

sense pautes, ni mesura.

 

La del vent,

           la lluna,

    la tendresa ...

    conceptes rodons,

                   atemporals;

cossos entre espais,

indefinició,

      mel de vida

mullant-nos quan es fa de dia.

 

Maribel Sánchez Terrassa 

Els Dimarts Poètics de La Naia 1987-1989

Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1992

[BASTARÍA NOMBRARTE... / NOMÉS CALDRIA NOMENAR-TE...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Bastaría nombrarte

para que los nichos se agrieten

y tu agua dulce

comience a subir

y anegarnos.

 

Cruzar al otro lado

de la alambrada

donde las amapolas son

nuestros propios corazones

recién sacados de sus jaulas.

 

Desenmascarar a los que inclinan

algunos grados su lengua

para impostar tu inocencia.

 

Caer al pozo

de las lágrimas no lloradas

donde seguimos desaparecidos

desde niños.

 

Ternura:

bastaría una palabra tuya

para sanarnos.

 

---

Només caldria nomenar-te

perquè els nínxols s’esquerden

i la teua aigua dolça

comence a pujar

i negar-nos.

 

Travessar a l’altra banda

del filat

on les roselles són

els nostres cors

acabats de traure de les seues gàbies.

 

Desemmascarar els que inclinen

alguns graus la seua llengua

per a impostar la teua innocència.

 

Caure al pou

de les llàgrimes no plorades

on seguim desapareguts

des de menuts.

 

Tendresa:

n’hi hauria prou amb una paraula teua

per a curar-nos.

 

Laura Giordani

Micelio

Ril Valley, 2025

Més sobre l’autora, ací

[Traducció meua al valencià]

TARQUIM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TARQUIM

 

Abans que el foc no gele l’ànima

Abans que el vent no supure el pus de l’extermini

Abans que la neu no creme l’esperança

Abans que la pluja negra enverine l’horitzó

Abans que el fang ens faça invisibles

 

El color púrpura de la tenebra ens abraça

com una visita inesperada           com el bes càlid de l’enemic

ens travessa els ulls

                                   amb dard de sarbatana

urpa rabosera

fins l’aigua ens ha traït

 

Josep Ballester

Quan tanque els ulls

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací

[TANTES VEGADES HE PENSAT...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tantes vegades he pensat

que s’erren els qui diuen

que era tot un senyor, el meu pare,

avui un home en un retrat.

 

És un dibuix d’un amic seu,

a la lleixa de la xemeneia,

al costat d’un rellotge, no pas

com el de la tia Helen eliotiana.

 

Els senyors, si no m’erro,

són persones molt ben educades,

i morir és una grolleria imperdonable.

Més encara quan no tocava.

 

Marta Pessarrodona

Re(visions)

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

[CAMÍ DE POSTA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

camí de posta—

sarments de llum somorta

t’abracen,     pare

 

Francesc Culleré Moragues

Quan la mort arrela entre cavallons de haikus

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

[UN ÚLTIM INSTANT...]

(Imatge pròpia)

un últim instant inscrit en la llum

com d’estrella que es dona

que enlluerna tan lluny

i tan tard rebotada

 

una existència darrera que polsa

i els idiomes                 les memòries

i el poema

 

silencis dins de si

  

Joaquim Cano

Pastura de les veus

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací  

[A VEGADES L'OMBRA...]

 (Imatge pròpia)

A vegades l’ombra

se m’enganxa als cantons,

se’m nua per traus i blaus,

de tot sender em deslliga,

i haig de girar cua, quan tiba,

cap a aquell cantó enlluernat

de mi per recollir-la i sargir-li

punt per punt cada forat,

perquè ser sol em torne

pas i mida, muda i vol de ser

ombra, sencera i meua, i vida.

 

Josep Porcar

Nectari

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

[CAP PARAULA NO TRASPASA LA FOSCOR,...]

 

(Imatge pròpia)

Cap paraula no traspassa la foscor,
Cap déu no alça la mà,
Allà on mire
La terra s’hi amuntega.
Cap forma que s’endevine,
Cap ombra suspesa.
Contínuament escolte:
Massa tard, massa tard.

 

---

Kein Wort bricht ins Dunkel –
Kein Gott hebt die Hand –
Wohin ich auch blicke
Sich türmendes Land.
Keine Form, die sich löset,
Kein Schatten, der schwebt.
Und immer noch hör ich’s:
Zu spät, zu spät.

 

Hannah Arendt

Poemes

Edicions del Buc,  2023

Més sobre l’autora, ací

 

[Traducció de Lola Andrés Pérez  i Anacleto Ferrer Mas]

PARAULES DESARMADES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

palabras desarmadas 
desexos que se perden
na néboa de mil noites
entre as sabas revoltas
polo feroz presente
de dous corpos que esquecen.

 

---

paraules desarmades
desitjos que es perden
en la boira de mil nits
entre els llençols regirats
pel feroç present
de dos cossos que obliden.

 

Lois Pereiro

Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995)
Poesía última de amor e enfermidade (1992-1995)

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l’autor, ací

[Traducció de F. Escandell]

[HEM DESCOBERT LA MAR,...]

 

(Imatge pròpia)

Hem descobert la mar,

sentim el dolor present,

la certesa de saber-nos absència,

i el temps desfet en una boira fosca.

 

Vivim tastant el regust

imaginable d’un instant etern.

 

Vivint allunyant-nos

de l’esperança d’una manera

profunda i irreparable.

 

Maria Carme Arnau

La impermanència de l'ésser

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autora, ací

[EL SILENCI M'HAVIA PENETRAT...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Silence had entered me.

It was like the night, and my memories—they

were like stars

in that they were fixed, though of course

if one could see as do the astronomers

one would see they are unending fires, like the

fires of hell.

---

El silenci m’havia penetrat.

Era com la nit, i els meus records… eren com

estrelles

perquè estaven fixats, tot i que, és clar,

si hi poguéssim veure com hi veuen els astrònoms,

hauríem vist que són focs infinits, com el foc de

l’infern.

 

Louise Glück

Nit fidel i virtuosa

Edicions del Buc, 2020

Més sobre l’autora, ací

 

[Traducció de Núria Busquet]

[HO ENYORAREM TOT, ...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ho enyorarem tot, la casa i la intempèrie,

haver-se quedat o haver deixat enrere,

la rauxa de l’ocell que migra mar endins,

el seny del gos que no té horitzó, que espera al

        llindar

i no sap eixir dels pocs carrers on pixa.

 

Ramon Ramon

Els temps interromputs 

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l'autor, ací

ES FA COMPLICAT IMAGINAR-TE COM UNA ABSÈNCIA

 

(Imatge no identifiada presa de la xarxa)

01. Es fa complicat imaginar-te com una absència

 

Es fa complicat imaginar-te com una absència,

tenir com a certesa un adeu que no va existir,

un avui sense el teu demà, un demà sense el nostre avui,

un present continu bastit de pinzellades denses i d’oblits tènues.

 

Records que s’acumulen sense ordre, sense constància,

que pesen com una llosa insospitada i feixuga,

que es transformen en angoixes liquades,

relliscoses i farcides de distància aspra,

d’una separació que no mesuren els comptaquilòmetres,

la matemàtica precisa o les previsions aproximades,

que madura cada dia, feta silenci indiscret,

sense harmonies, ni greus afalagadors,

només aguts estridents i notes esquerdades en contrapunt.

 

Jordi Cervera Nogués

Anna, els teus ulls

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

[CAP OMBRA ES MOU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Cap ombra es mou

per davall de les ones,

res que m’espente

a embrutar-me de pols,

a tocar amb un dit

la mar que he rejuntat

amb el cabàs

del deliri adormit.

Com escabussar-me

sense trencar l’horitzó plaent

on els blaus es fonen?

És de sol aquesta espurna

que balla entre l’aigua

i la pell gebre d’anhel.

 

Naskunur Garberga

La costura del magma

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

[M'HE CONVERTIT, ...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

M’he convertit, per acceptació o refús,

en tot aquell que m’ha tocat

i en l’esquinç perfecte del paper de la paret.

Palpo, també, converteixo i soc.

Ensumo, embalo i engego

i tendríssims suburbis em recremen

mentre espero que els anys

em cusin la filagarsa.

 

Maria Oleart

Altra vegada jo

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2026

Més sobre l’autora ací

[EL SILENCI ALS LLAVIS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El silenci als llavis

dels vençuts es petrifica

fins a convertir-se

en una pedra llancívola

contra els caps ajupits

dels seus descendents.

 

Àngel Fabregat

Navegar l’interval

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

6:00 AM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

6:00 AM

 

Teulades grises,

fredor de l’alba;

la llum dessuca l’última foscor

i els contorns dels edificis,

encara diluïts,

tracen, de nou, la silueta urbana.

 

Abans d’encetar el paper

inhalo partícules de nit

que es fonen amb les cèl·lules.

Embriaguesa a les parpelles.

 

Només ara

puc sentir el cant de sirena

del silenci

                 a punt d’agenollar-se.

 

Mireia Aldabó Pérez

Hiperacúsia

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autora, ací