PENSAMENTS PINTATS (XXXIV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOTA LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT ES POT ESCRIURE EN UNA GOTA DE SANG.

PENSAMENTS PINTATS (XXXIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mai escriurà pensaments profunds aquell que sempre es mou per la superfície del paper.

PENSAMENTS PINTATS (XXXII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Imaginar tot allò que serem és com veure el paisatge des d’un tren que passa per un túnel. Ignorar-ho és com romandre impertèrrit en les vies per les que passarà el tren.

PENSAMENTS PINTATS (XXXI)

(Imatge pròpia)

El temps no torna, la primavera sí.

PENSAMENTS PINTATS (XXX)

(Imatge no identificada prea de la xarxa)

Ara que hem trobat les solucions a molts problemes, podem oblidar-les, doncs s’inicien altres de nous.

PENSAMENTS PINTATS (XXX)

(La mort de Sèneca, Rubens. Museu de El Prado)

Mai no he pogut entendre l'estoïcisme de Sèneca. Predicava sobre el poc valor de les coses mundanes però vivia tan còmodament com un emir d’Aràbia. Talment com la condició humana: estem convençuts del valor de certes accions però fem tot el contrari del que pensem.

PENSAMENTS PINTATS (XXIX)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La vida és tan immensa com el mar però sovint vivim en illes desertes.

PENSAMENTS PINTATS (XXVIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Comptem els passos del camí recorregut quan  hauríem d’esbrinar els que resten al camí.

PENSAMENTS PINTATS (XXVII)

(David Alfaro Siqueiros, "Nuestra imagen actual", 1947.
Col. Museo de Arte Moderno, INBA, México)

La ignomínia no presenta el seu ver rostre fins que no s’ha materialitzat.

PENSAMENTS PINTATS (XXVI)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Som

lenta combustió,

cendra postrema, 

nuesa i soledat, 

futura absència,

domini desconegut,

fulles de silenci.

PENSAMENTS PINTATS (XXV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Després de molts anys he descobert que el temps no passa: passem nosaltres.

PENSAMENTS PINTATS (XXIV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

De vegades cal botar-se l'stop de la nostàlgia
i continuar la marxa.
Deturar-se pot ser més perillós.
La multa ja la pagarem al final del camí.

PENSAMENTS PINTATS (XXIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quin final tan trist el d'algunes paraules com el del salmó en la boca de l'ós.

PENSAMENTS PINTATS (XXII)

(Parell de sabates, Vicent  van Gogh) 

Amarre les sabates del present amb els cordons del passat per a caminar cap al futur.

PENSAMENTS PINTATS (XXI)



(Imatge de Pawla Kuczynskiego)

(Re)pintarem les habitacions de la nostra casa amb l’esperança de renovar-les. No deixaran de ser velles, com la casa.

PENSAMENTS PINTATS (XX)

(La Dansa de la Mort, Verges. Foto: JOAN SABATER.)

El pitjor de morir és que després no saps que has arribat al final d'un camí ni saps on t’ha portat aquest.

PENSAMENTS PINTATS (XIX)

(Imatge no identificad presa de la xarxa)

La cambra on habite és gran però de vegades eixe monstre  que es diu dolor no hi deixa entrar cap altre sentiment en ella.

PENSAMENTS PINTATS (XVIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El sol genera la llum però també és l'origen de l'ombra.

PENSAMENTS PINTATS (XVII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No la busques en l'encerclat de la llum encegadora de la veritat. Potser estiga baix la dura pedra del mur de la mentida.

PENSAMENTS PINTATS (XVI)



(Un parell de sabates, Vicent Van Gogh, 1887, Museu d'Art de Baltimore)

Sé per a què serveixen les sabates però no sé per a què serveixen les ideologies.