TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

 

Tinc un desfici, ai, inclement,

pel cavaller que m'ha servit.

Massa l'he amat, m'ha malferit,

vull que tothom en tingui esment.

Ara veig que sóc traïda

car no li he dat el meu amor.

Per ell jo visc en plany i enyor

en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit.

Feliç seria en el meu llit

si jo li fos coixí plaent.

Més que Blancaflor, ferida

per Floris, cerco el seu favor,

car jo li ofreno cor i amor,

el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us trindré vora el meu cor?

Si amb vós jagués, quin bell deport!

Quin bes, el meu, més amorós!

Sapigueu que goig hauria

si us tingués en lloc del marit

sols que em juréssiu, penedit,

de fer ço que jo voldria.

La comtessa de Dia

(S. XII-XIII)

Més sobre l'autora, ací

EL CASTELL DE SORRA

(Imatge no identificada presa en la xarxa)

El castell de sorra

 

Només el goig que accepta que és efímer

perviu, perquè no vol combatre el temps.

Només les il·lusions edificades

per a l’alegre instant que fuig perduren

resistint les onades de l’oblit.

A penes en present són conjugats

els fets que ens fan feliços, ja que sempre

ens cal triar entre l’ara i la memòria,

entre l’amor i el seu record terrós.

 

Xavier Jové

Epifanies

Editorial Trípode, 2022

Més sobre l’autor, ací

NOVENA PREGUNTA

(Il·lustració amb citació que acompanya el poema.. Autor: Porcar Queral)

novena pregunta

 

Algú somriu a la nit

útil, cofoi se'n maura lentament

un bon somni i, braços en creu,

com una balança, a les mans

sospesa: flor o medusa?

De sobte una anguila

li travessa els ulls i no sap

amb quin ball de cintura

sostenir la por

on desitja, el goig

que hi sura.

 

Vola?

Josep Porcar

Preguntes

Edició d'autor, 2014

Més sobre l'autor, ací i ací

[EL CANT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

XII

 

el cant 

desfulla l’arbre 

de sofriments

 

hi broten lletanies

 

les branques són ocells

que es nodreixen amb les engrunes 

d’un goig que ja no recordes

Corina Oproae

La mà que tremola

Editorial Segle, 2020

Més sobre l'autora, ací

POEMA AMB DATA (LXVI): 16-1-1991 A SUMER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Haver escrit bellesa, goig,

bellesa i goig: sentit.

Haver escrit, amb cura,

aquesta breu paraula: dignitat.

Haver escrit això.

I encara més, pensar-hi,

com si fóra, de sobte, una primera volta.

Com diuen que vol dir el mot revelació.

Haver escrit, pensat, cregut, sentit.

Després poder dormir, mirar els noticiaris

i beure una cervesa, parlar amb els amics

del regiment del món, de les actualitats.

Enric Sòria

Compàs d’espera

Edicions de la Guerra, 1993