[NO DESAPAREIX,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No desapareix, només es transforma.

En una orquídia, en un escuradents.

En coses ridícules que no s’hi assemblen.

En una tristesa que ve com un mareig,

en el rostre d’algú que renta els vidres d’un Volkswagen.

En la capa de gel que va cobrint

el mar i el vaixell on li tenies una cambra

guardada. Tot i així, no desapareix,

només es transforma,

és a dir, que potser no mor.

 

Xènia Dyakonova

Dos viatges

Edicions del Buc, 2020

Més sobre l’autora, ací

FEBRER

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FEBRER

 

Febrer de tranquil·litat
llebeig mut dens de salina
ocells blaus als farallons
la lentitud del far fals
horitzó amb vaixells de càrrega
verni de llim de petroli
el tremolor insolent
les llisses a la deriva
remor de llaüt anònim
l’olor humil a les mans.

 

Joan Perelló

Hivern humil

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

BALADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BALADA

At night, alone, I marry the bed

ANNE SEXTON

Avui has llegit en una veu tan alta

“at night, alone, I marry the bed”

que has creat un oblit, persiana verda

tallant-te el pas dels reflexos del vidre

sobre la pell fràgil de la memòria.

Albire el far, alone, de cada port,

d’on ixen els vaixells a les ciutats

que mai coneixerà més que pel nom

i enyore el nom que enyora i imagine

olors que s’imagina que l’envolten.

Entreveig els acords de la balada

sentida hui en una veu tan alta

remoure’s contra l’aigua del seu llit

on tornen els vaixells de les ciutats.

Àngels Gregori i Teresa Pascual

 Herències

Perifèrics Edicions, 2011

Més sobre les autores, ací i ací

[EL MAR HA MORT A MORELLA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El mar ha mort a Morella, 
però les aigües s'enfonsen 
en l'oceà tel·lúric de pedra 

Navegue en aquest Vaixell, 
m'enfile per llargues fondals, 
porte el timó, dalt, al Castell 

Imagine sants, marededéus per Vallivana, 
me'n fuig, vire per l'altre costat,
vénen corsaris i pirates per Vallibona 

Hom no pot veure el nostre Mar 
des del vell Castell de Morella, 
però a les seues costes hi ha Ports
per on naveguen vaixells de pedra

Víctor Soler

Cant de Morella

Publicacions EL Cingle, 1985

Més sobre el autor, ací