[UN COP I UN ALTRE COP, ...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Un cop i un altre cop, pujo el poema
costa amunt de la veu. Potser la pedra
quedarà en equilibri i el poema
trobarà els noms perfectes del Poema.
Però l’onada (es) trenca a cada onada,
l’onatge recurrent d’un mar que intenta
sortir de si mateix i que hi fracassa.
Els noms no diuen res més que el que diuen.
Obligar-los a dir el que vull que diguin
m’ha fet merèixer el càstig d’impossible.

 

Carles Camps Mundó 

Desig de veu

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací

POEMA OBLIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POEMA OBLIT

 

Oblido les paraules que dibuixo

damunt del buit d’aquest paper. Hi aboco

la tinta enverinada amb què em miraves

amb els ulls diminuts com dues bales

cap al meu cor. Oblido el fred d’un rostre

de neu perenne, el blanc inalterable

de l’hivern que em glaçava la infantesa.

Oblido tantes llàgrimes inútils

com la pluja damunt del mar, la mare

que mai no vaig tenir. Oblido el negre

i el plom dels ulls que estripen una màscara.

T’oblido a tu, la mort que ara una altra aigua

ha amarat de la llum tan nova i blava

com l’onatge suau que ja em bressola.

Cristina Àlvarez Roig

Firmament obert

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací