CAMINS SENSE GLÒRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Qui ha desitjat, com jo, allò que ha oblidat

sap que arribarà el moment de restar mut, invisible,

de perdre l’alè rere ombres confuses i negres,

de deixar fluir melodies per costeres de violins.

Sols aquell que ha envejat la llum

pot encalmar la foscúria.

Sols aquell que ha somiat eternitats

pot saber com és de curta la vida.

Sí, jo conec silencis eterns

—malsons de callada solitud—,

silencis que gebrarien el cor de l’aurora.

(Voldria seguir

     estimant encara la llum i els somnis,

però he d’acatar l’obra imperfecta,

la caiguda de l’arbre corcat

                               enmig dels camins sense glòria.)

De Seducció del silenci

(1r premi de poesia Cristòfor Aguado i Medina. Picassent 2011)

CONTINUÏTAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cada imatge

            que deixe enrere,

cada record

            que m’envaeix ara,
cada somni

            que m’arrecera,

cada eco

            que retruny…

pneumàticament

els respire

i els convertisc

en camps d’alfàbega.

de Suaument pel corrent del temps

XXXII Premi Picassent de Poesia Cristòfor Aguado i Medina, 2010

XXXIII PREMI PICASSENT Cristòfor Aguado i Medina

Ahir vaig arreplegar de nou el 1r premi Picassent Cristòfor Aguado i Medina de poesia. Dic de nou perquè aquest premi ja el vaig guanyar fa dos anys i l'any passat vaig quedar finalista. Es tracta d'un premi al que li tinc molt d'afecte. L'ajuntament de Picassent dins de la tasca cultural el manté ja trenta-tres edicions (i això és molt als temps de crisi actuals), no com altres entitats locals que han començat a retallar per la cultura.

Us deixe un poema inclós al poemari guanyador "SEDUCCIÓ DEL SILENCI".

CAMINS SENSE GLÒRIA

Qui ha desitjat, com jo, allò que ha oblidat

sap que arribarà el moment  de restar mut, invisible,

de perdre l’alè rere ombres confuses i negres,

de deixar fluir melodies per costeres de violins.

Sols aquell que ha envejat la llum

pot encalmar la foscúria.

Sols aquell que ha somiat eternitats

pot saber com és de curta la vida.

Sí, jo conec silencis eterns

—malsons de callada solitud—,

silencis que gebrarien el cor de l’aurora,

(Voldria seguir

      estimant encara la llum i els somnis,

però he d’acatar l’obra imperfecta,

la caiguda de l’arbre corcat

                                                enmig dels camins sense glòria).

SERP

(Serp de mar, Klimt)

Si no fóra per la irritant
i vertical obstinació
de la meva columna vertebral
aniria reptant per terra
escorcollant cada centímetre quadrat
de ciment,
llegint les esqueles caigudes
dels arbres,
tot lent i tumefacte,
tot oblidat i polsegós
com un coàgul d'ocells secs,
tot formós de sobte,
tot liti embalsamat,
tot a l'alçada
de mi mateix.

Vicent Martinelles, Legió

1r premi de poesia Cristòfor Aguado i Medina  de Picassent (any 2010)

SUAUMENT...

L'ajuntament de Picassent acaba de publicar el llibre que conté els textos premiats en la XXXII edició del premis Cristòfor Aguado i Medina (Narrativa i Poesia). El meu poemari Suaument pel corrent del temps hi és com una part de la publicació ja que el jurat el va declarar finalista i recomanà la seua publicació. Sempre és una alegria veure imprés el teu treball (a pesar de la incorrecció al títol). El següent poema està inclós en aquesta publicació.

MATÈRIA DE VELLESA

Un nou dia d’estiu arriba i em troba com sempre

contemplant l’horitzó, meditant.
La llum viva em promet l’eternitat
però al meu món ja no li resta més que un rèquiem.
Veig el vol de les gavines giravoltar pel blau eteri
mentre que jo em trobe assegut en la meua cadira de rodes.
Rius de temps passen a pleret al davant
en canvi jo el conte amb esquinçalls de sospirs.
Puc escoltar l’eco que em retorna moments allunyats
però ja no puc cordar-me les sabates del present.
Encara puc imaginar cosmografies
però al meu cos ja no hi resten més que desficis.
Veig persones al diari i vull saber qui és qui
quan jo quasi no em reconec.
Acarone lentament les canes
i la meua mà es plena de llunes oblidades.
Coloms famolencs arriben a fer-me companyia
i fugen espantats pels meus estossecs.
Colpidorament revife sentiments amagats
que se’m claven com punyides vitals.
A hora foscant deixe regalimar pel meu rostre llàgrimes
que desassedeguen les herbes del jardí diví.

XXXI PREMI PICASSENT Cristòfor Aguado i Medina

Ahir vaig arreplegar el 1r premi de poesia "Cristòfor Aguado i Medina" a la Casa de Cultura d'aquesta localitat valenciana. L'acte va ser molt emotiu. L'ajuntament ha editat un llibre que recull tots els escrits guanyadors (narrativa i poesia). M'ha fet molta il·lusió veure publicades per primera vegada les meues poesies en paper. Enhorabona als companys premiats.
(Nota: Cristòfor Aguado i Medina, va ser el primer regidor de cultura de la democràcia en aquesta localitat, inspirador dels premis i treballador de l'ensenyament)

A HORES D'ARA...

L’afició s’ha tornat passió. El món poètic ja forma part de mi. Sempre que puc dedico temps a la lectura de poesia i a escriure.

He terminat un nou poemari.

A hores d’ara estic a l’espera d’arreplegar un altre primer premi, el PREMI PICASSENT 2009 Cristòfor Aguado i Medina, XXXI Premi de poesia.

Vaig enviar un recull de 18 poemes seleccionat d’“Ulls de mirada trista” i “Verbum Jazz Café”.

L’ajuntament editarà un volum amb tots els premis literaris convocats.

Aquest poema forma part del grup dels premiats: