EMPREMTES

La poesia és un desafiament a la raó, l'únic desafiament que la raó pot acceptar. VICENTE HUIDOBRO

dijous, 26 de maig de 2022

AUT CAESAR AUT NIHIL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AUT CAESAR AUT NIHIL

 

Cau tu si creus que al clot li cal el drama

d'anar cap catxo i clos en cos en pau.

Cau tu si creus que al cor el clot escau

i encaua-t'hi i guareix la minsa flama.

 

Cau tu si creus que el bac segueix la trama

i vincla tu els genolls davant el trau

allà on qui el cap acota creus més brau. Cau

i sigues a la fi a qui el poble aclama.

 

Si ho trobes necessari i oportú

Cau tu, de tos, a plom, que ningú et traga:

tot qualsevol pot ser un no ningú.

 

Jo seguiré bregant per senda obaga

que endins el que serà cadascú ho du:

nissaga de vençuts però nissaga.


Pau i Au

Cassette

Ed. Tres i Quatre S.L., 2022

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 23 de maig de 2022

[MON PARE M'AGAFAVA DEL SELLÍ...]

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

Mon pare m’agafava del sellí per darrere

i em deia no t’atures, encara, pedaleja.

Ma mare arreplegava l’estesa de la roba,

les pinces que, per terra, subjectaven les pedres

i de lluny insistia, de nou, dues vegades,

no et deixes aturar pels trons i pedaleja.

Els gossos que nugaven el vent a les cadenes

miraven de no veure els llamps que s’hi acostaven,

de lladrar-me mil voltes, no plegues, pedaleja.

Per això quan m’hi vaig quedar damunt a soles,

menut com el granís, translúcid entre el gel,

vaig dir-me enmig de l’horta, amerat com un drap,

referma la cadència, no perdes l’equilibri, pedaleja.


Eduard Marco Escamilla

Ultramarins

Edicions Bromera, 2022

Més sobre l'autor, ací

divendres, 20 de maig de 2022

ET IN ATARAXIA EGO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ET IN ATARAXIA EGO

 

Considérate vivo,

fruto de la repetición genética,

hecho de trozos ajenos, criatura,

asentado en este presente anodino,

vestido de esta cobardía moral,

escondido tras esta capitulación ideológica de banda ancha.

 

Mapas de bytes,

recintos pixelados,

circuitos de memoria.

 

Divertimento formalista.

 

Cuanto selfie acumulado para morirse uno.

 

---

 

ET IN ATARAXIA EGO

 

Considera't viu,

fruit de la repetició genètica,

fet de trossos aliens, criatura,

assentat en aquest present anodí,

vestit d'aquesta covardia moral,

amagat rere aquesta capitulació ideològica de banda ampla.

 

Mapes de bytes,

recintes pixelats,

circuits de memòria.

 

Divertiment formalista.

 

Quant de selfie acumulat per a morir-se'n u.


Rafa García Jover

Introducción y notas

Boria Ediciones, 2020

Més sobre l'autor, ací


[Traducció del castellà al català feta per mi]

dimarts, 17 de maig de 2022

EL POETA

(L'estàtua del poeta que em llegeix el poema i jo. 
Sant Miquel de Balasant, Eivissa)

EL POETA

Veig la lluita guanyada.
Vet aquí els teus mots densos,
closos, perfets. Volien
només això, ser un món
novell, en clara òrbita
de tu desprès, notícia
d'un silenci; tancar,
fet pensament, un trèmul
dia escampat, una ànsia
que a una claror s'aboca.
Veig la lluita perduda.
Tot el poder que tenen
els teus mots expansius,
llur màgia, la bellesa
del seu rostre, són mots
només, sols poesia.
Això volien. Saben,
però, que això no basta;
que no podran portar
més enllà de llur mort
la càrrega mesquina;
que no podran dir mai
tota una alta evidència:
que per forats continus
el tresor va perdent-se.
Saben que el bé és aquest
batec immens i atònit
que només es pot viure.

Marià Villangómez
Els dies
1950
Més sobrer l'autor, ací

dissabte, 14 de maig de 2022

POEMA XLIV

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Poema XLIV


Un pretext per a mirar-te, res més.

De vegades crec que m'estimes.

 

Carles Alós

Bacs de vidre

Ed. Germania, 2012

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 11 de maig de 2022

JARDÍ AMB ESTÀTUES

(Collage d'Olga Xirinacs)

Hui Olga Xirinacs fa 86 anys. Per molts i bons anys, Olga!


«Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit». Així va definir el poeta Carles Hac Mor aquest terme inventat per ell.  Aquest poema és un homenatge a Olga: un prèclum fet per mi d’un poema que Olga encara no ha escrit. 

 

JARDÍ AMB ESTÀTUES

 

He volgut tornar al temps de la meva infantesa

i m’he trobat en un jardí d’estàtues que no em somriuen

(ben sé que tot temps passat és un jardí d’estàtues).

Repenso aquells moments llunyans,

ara dèbil llum, pàl·lida llum que aombra silencis.

Ai jardí sense ocells!* A cada cantonada, un gest

que es perd rere el sol de la tarda, lentament.

A cada flor, una veu que es marceix

en un silenci de pedra demanant vida.

Troanes i baladres adornen fredes primaveres

en aquest imperi de senzills monòlegs.

Aquestes estàtues guarden l’arquitectura d’un secret

que jo, exhausta, maldo per no oblidar;

potser no caldrà afanyar-se molt a restaurar-les:

els records com la pedra no són dòcils.

---

*Ònix i níquel (1934). Joan Llacuna 


Jesús Giron Araque

Prèclum

Tabarca llibres, 2022

diumenge, 8 de maig de 2022

LA FRED

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA FRED

 

Tot es desfà, i és fred el menjador

on s’arrauleixen les lleixes i els marcs

dels quadres que es consolen per inèrcia,

quan hi aterres al tombant d’un nou dia

i compareix el buit dins uns llençols

—tot es desfà, li diu algú a algú,

 

i la fred deu ser una mena d’abric.

 

Elm Puig Mir

Planeta latent

AdiA Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 4 de maig de 2022

SAL DE LA MAR VENÇUDA

(Imatge pròpia)

SAL DE LA MAR VENÇUDA

Without it salt, the water in the rivet

can’t know how it was caught

SOPHIE COOKE

 

Aquest poema al bell mig de dos noms. La pluja cau i revifa les llàgrimes, la primavera combrega la set de les flors. No és veritat, però, les estacions no ens separen, no. La mar ingènua perd la sal als núvols de l’espera que baixen a terra, per a trobar-hi el seu camí a casa: l’agnició del card i la rosa.


Pere Bessó

Besllums d'Escòcia 2017

Editorial Neopàtria, 2020

Més sobre l'autor, ací i  ací


dilluns, 2 de maig de 2022

QUIMERA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quimera

Es duro el trabajo de la pesadilla, es duro

arrastrar de día el carro de las marionetas.

Leopoldo María Panero

 

Ningú no va moure cap dit

mentre se solsia l’univers.

Ningú no va besar els teus ulls

mentre s’esmunyia l’existència.

Ningú no va llegir aquells versos

mentre cosien amb fil d’aram

el somriure dels innocents.

Ningú va escoltar el silenci de la mar

mentre cisellaven el marbre dels morts.

Ningú va obeir l’ordre del coronel

mentre els condemnats acaronaven

la boca de l’escamot d’afusellament.

 

Sols el foc

escriurà un instant

imperceptible, minuciós

                                       i càlid

la nostra quimera.


Josep Ballester

Llibre dels somnis

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

divendres, 29 d’abril de 2022

LA FUITA NO ÉS PERMESA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA FUITA NO ÉS PERMESA

 

La fuita no és permesa.

El viure ve inclòs en el preu.

No són barates les unces del pes

que duc a l'esquena i em clivella la pell.

Els rams de lliris blancs dedicats als morts

pesen tant com la runa de l’existència

que palejo per allargar la inèrcia

que em ve donada.

Sense remei, clavo puntals

a l’habitacle de la vida,

per sostenir-la amb dignitat

i donar-li vigor de poema.


Carles Jardí Pinyol

Toc de lluna

Edicions del Sud, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 26 d’abril de 2022

PLOU DE NOU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLOU DE NOU

 

Plou de nou sobre l’eixuta, eixorca

                                    terra de la vall entre llomes.

EL carrers i les viles cobren una llum

                                    distinta, trista, melangiosa.

Els camps de fruiters i les oliveres lluen

                                    mullats, més nets que adés.

Les fulles dels arbres del camí vell

                                    reverdeixen, clares i alegres.


Miquel Català

Duna

Editorial Neopàtria, 2021

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 23 d’abril de 2022

RETRAT

(Dibuix de Laura Díez, que acompanya el poema)

RETRAT

 

La maga arrossega una llamborda podrida

Arrenca suors d’amor i s’enfolleix perquè ho vol

Tanteja per portals de mica en mica I dorm

Fins que el sol o la xicalla l’espenten a la mar

Viu com cal: treballa i tot... mocadors de paper

Venuts a les finestres dels cotxes fantasma

i regala un somriure

Li donen tabac de franc i algunes besades també

Pon, tresca, riu i malbarata desitjos de bona femella

És guapa, sobre manera, algú li donaria un regne,

Jo tot lo meu.

 

Inspirat en el venedor de mocadors del carrer Teulada

(quina cosa més estranya...estic escoltant un afilador).


Victòria Cremades

Les amúsies

Editorial Neopàtria, 2016

Més sobre l'autora, ací

dimecres, 20 d’abril de 2022

AD LIMINA

(Imatge pròpia)

 Ad limina

 

A Jordi Pàmias i Maria Massana, per ser llum de llum

 

Som nòmades del temps, l’instant corpori

d’altres instants que van ser llum de llum,

el viatge incessant d’un foc de vori,

fotons, potser, de carn i os, besllum,

lleu transparència d’un mar il·lusori,

onades, flames d’aigua a contrallum.

Som àtoms de consciència, sang d’argila,

la pell antiga del vel de les fila-

 

dores que trenen i destrenen hores

amb mans de pluja i llargs cabells de vent.

Veus que es trenca el capvespre. Plou i plores

sota l’eternitat del firmament.

 

Perquè som gotes d’aigua, fils d’or es-

parsos com els records que es van desfent

damunt dels arbres que érem aleshores,

l’arrel dels morts, la terra, l’aliment,

 

el substrat de la vida, saba

nova. Som per sempre els ancestres, el passat

que torna amb la memòria que ens retroba


en el trajecte del que hem estimat.

Transeünts pel no-res, deixem la cova

i ens fem els límits de la immensitat.



Cristina Àlvarez Roig

Un auditori per als ocells

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 17 d’abril de 2022

BOSCATGE

(Imatge pròpia)

Boscatge

 

Anhels enfangats

i profundes petjades

es perden heura endins.

 

Penses que la pluja d’avui

pot emboscar el verd neguit

de la remembrança.

 

La bava d’un caragol

dibuixa l’absurd camí

del desconsol iridescent.

 

És cert,

vas ser tu

qui va matar el teu fill,

però també

qui el va fer néixer.


Carles Minuchin Vilafranca

Granit

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací


dijous, 14 d’abril de 2022

CEMENTERI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CEMENTERI

 

Ací vull que em soterren, entre plantes

fàcils i fotos d'una gent antiga.

Em tempta aquest sòl dolç, meu i en aurora

per a cenyir ma carn i sa fatiga.

 

Seré un mort més, però també una nova

creixença de la terra, un fort solatge

afegit al seu fons o convertint-la.

Quedarà un buit sagrat en el paisatge.

 

Quan s'esvaesca el meu record i puga

dir-me definitiu amb Déu a sobre,

sabré per fi el sentit de la mort pia.

 

Aleshores, algú, sense buscar-me,

vindrà, com ara jo mirant les fosses,

a desitjar ma vera companyia.


Joan Fuster

Poesia Completa 1945-1987

Institució Alfons el Magnànim, 2022

Més sobre l'autor, acíací

dilluns, 11 d’abril de 2022

VESPRADA D'ODI, I ÚNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Vesprada d'odi, i única

 

No et dedicaré cap poema,

no t’escriuré ni un sol mot, ni una sola paraula;

no m'entretindré dibuixant el teu nom

en cap platja ni en cap paper pretenciós.

Malgrat això, no vull oblidar-te: vull odiar-te

amb amarga consciència, lentament insomne.

Insistisc: no et dedicaré cap bona paraula

ni t’atorgaré cap bon gest. Seré com tu, com tots.


Alexandre Navarro

Ex-vot

Fundació Bancaixa Sagunt, 1987

Més sobre l'autor, ací


divendres, 8 d’abril de 2022

NOVENA PREGUNTA

(Il·lustració amb citació que acompanya el poema.. Autor: Porcar Queral)

novena pregunta

 

Algú somriu a la nit

útil, cofoi se'n maura lentament

un bon somni i, braços en creu,

com una balança, a les mans

sospesa: flor o medusa?

De sobte una anguila

li travessa els ulls i no sap

amb quin ball de cintura

sostenir la por

on desitja, el goig

que hi sura.

 

Vola?


Josep Porcar

Preguntes

Edició d'autor, 2014

Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 5 d’abril de 2022

[CORRE L'AIGUA]

(Imatge pròpia)

II

 

Corre l’aigua.

Ruixat ardent que arrela.

La canoca de blat de moro creix.

La tija de la userda. Creix.

La figuera obre els ulls

i veu com creixen les arrels.

Arbres d’aigua, les arrels.

 

Aigua.

Reixat d’aigua als teus dits,

a l’esquerda del cos.

Aigua.

Amara la terra i s’adorm.

És l’aigua que es desperta en el teu úter.

I creix.

Enfila’t a la branca!

Veus com plou?


Rosa Font Massot

Esquerda

Edicions Proa, 2022

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 2 d’abril de 2022

SOBRE UN MUR DE PEDRA SECA

 (Imatge pròpia)

SOBRE UN MUR DE PEDRA SECA

 

Cada embat de l’atzar o cada gest

fet amb voluntat determinant, haver

pujat aquell turó i no un altre

o mirat uns llavis o acaronat aquells dits,

esdevindran vasos buits d’argila antiga

que, assegut sobre la soledat del temps,

 aniràs omplint de sentits i significats

per escoltar

en el silenci del regalim

una veu

potser cruel potser dolça

potser aliena potser pròpia

que parli de tu i et faci digne

de jutjar si has malbaratat el temps.


Guillem Tusell

Versos de pedra seca

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací