EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 31 de desembre del 2022

[ET POSARÀS LA REBEQUETA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Et posaràs la rebequeta per sortir a mostrar la teva indignació, informaràs el camp de text, esdevindràs pregària del primer déu que passi. Antropomorfitzaràs organitzacions, et separaràs del grup en meitat del bosc, provaràs de reiniciar. Voldràs destacar l’aspecte mental d’aquesta derrota, confiaràs en la salvació de l’equip. Seran implementades sinergies de visibilització i de posada en valor de les oportunitats que presenta  l’emergència climàtica i la megaextinció planetària. Miraràs com el món s’enfonsa com qui mira una foguera. Et signaràs digitalment al llibre de condol, sabràs que estàs sol perquè voldràs que t’hi deixin.

 


Albert Garcia Elena

L'illa de Henderson

Bromera Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací  

dimecres, 28 de desembre del 2022

CIUTAT

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

Ciutat

Els amants ho recorden tot.
Ovidi, Epístoles 15, 43


 
L’atracció és un mirall

 que espera imatge.

 Copa en mà em parlaves

 i se t’obrien flors a les paraules.

 Les ciutats on estimes algú —vas dir—

 no se te’n van mai del cor.

 Jo et contemplava

 com qui mira el mar:

 fins a l’horitzó. Al coll nu

 et brillava una cadena d’or.

 El desig bategava

 igual que el vi a finals d’agost

dins el raïm.

Ja no hi havia marxa enrere:

a qui ha saltat del trampolí

només l’espera l’aigua. 

A Damasc, tot l’or que venen al basar

és de divuit quirats. Ho dic

per si volguéssiu calcular el valor

d’aquest record.

 


Manuel Forcano

Arabesc (poemes escollits)

Edicions Proa, 2022

Més sobre l'autor, ací

 

diumenge, 25 de desembre del 2022

[NO QUEDA ALÈ]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No queda alè.

Les hores són vermelles

i el sabor metàl·lic del temps

engabia somnis en bressols de cristall.

Trenquem papers, arrasem promeses,

ens alimentem dels fum recremat

que altres boques no desitjaren.

Ens arranquem els llavis

i traiem a poc a poc el filferro

que ens ocupa les entranyes.

 


 

 

 

Silvestre Vilaplana i Bernés

Bagatge de tenebres

Tabarca llibres, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací