PAÍS D'AIGUA

 

(Imatge pròpia)

PAÍS D'AIGUA

Els dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles confrontadaa

amb la desídia.

L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili dels déus.

Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.

Josep Ballester

La mar

Poesia 3 i 4, 1997

Més sobre l’autor, ací

PRIMAVERA

(Imatge presa d'ací)

primavera

 

plouen merles

estenc els braços, faig voltes, somric davant la lucidesa

a barcelona plouen merles

dels balcons, dels terrats, dels gratacels, dels bens immobles

     en general

plouen merles

miro el cel i obro la boca

i plouen merles per impagament, plouen merles per

    depressió, plouen merles per mals de mar, plouen merles

    per absències, plouen merles per desesperació, plouen

    merles per desídia, plouen merles per sistema

i tu ho veus

i jo ho veig

i tots fem com si

com si, com si, com si

Eduard Olesti

Un cowboy crepuscular

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací

AFORISME

Àdhuc l'arbreda de les carícies es mou pel pas del vent de la desídia.

("Al·lota decadent" Ramon Casas)