EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dilluns, 29 de març de 2021

[ÉS LA VOLUNTAT LA QUE ESGLAIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

és la voluntat la que esglaia

 

la por d’obrir la porta

als somnis arraconats

 

o la por de tancar-la

per sempre més


Consol Martínez Bella

Ingravideses

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autora, ací

divendres, 26 de març de 2021

[EL XIULET TRANQUIL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El xiulet tranquil del tren allargava,

lentament,

la distància entre els dos silencis.

 

L’andana tancava,

benèvola,

la cicatriu del comiat.

 

L’oreig de la nit s’enduia el bitllet de tornada.


Aureli Trujillo Cabezas

A l'ombra de les paraules

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací


dimarts, 23 de març de 2021

ARA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ARA

 

És el moment de posar ordre a les coses,

de fer inventari sense temor a la revolta

                                                                  del cor.

 

És el moment de deixar d’actuar a batzacades

i de llançar les paraules al vent.

 

És el moment de renunciar a sentir grinyolar

                                                                la nostàlgia.

 

No es pot despullar el silenci.


Jaume Suau Castro


Ulls de cugula

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

divendres, 19 de març de 2021

PUNT DE PARTIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PUNT DE PARTIDA

A J. R. M.

Aquest agost estrany toca bressar

l’estiu damunt el matalàs de la por.

Tot el que tens és al marc de la finestra:

sostres industrials de grava, tubs de metall,

sol esquerdat en vidres i aluminis.

Llegim el diari —cada dia en surt un de nou,

es veu que més enllà passen coses— i també

ens llegim, entre línies, la veritat als ulls,

clavada com burxes fins al moll de l’os.

No compto síl·labes ni versos, encara;

només compto silencis que s’entenen

i l’incert temps que hi deu haver entre

el palmell de la mà i i la punta dels dits

que ja encalcen la posta de l’horitzó.

Mentre et servo l’alè des de la butaca,

corro a obrir l’armari dels endreços:

era tan sols ahir que em cantaves

conillet a amagar, la llebre és a caçar?

És ahir o ara mateix que la llenya

crepita al mossec del raïm i l’arengada

un matí de festa i pluja al terròs?

Lentament, respiro el foc de la tarda:

voldria una agulla trencada al rellotge,

voldria sentir aquella cançó d’un soldat

que no va tornar de la nostra guerra

i d’un altre que baixava la font del gat,

voldria...

Tens la veu de cendra.

Però encara te m’atanses i em dius:

És avui, que has après, conillet,

que la llebre sempre és a caçar?

 

No espereu guanyar-la si no és amb balsàmica paraula.


Helena Rufat Casals

Les certeses

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autora, ací


dimarts, 16 de març de 2021

SILVESTRES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SILVESTRES

 

Per fer-se límit
el so
i fissura
la mirada,
reculàrem a la cova
a pastar-nos el rostre,
a tancar
amb pedres
els ulls.

 

El foc
mai no calla,
però la boca
sucumbeix al silenci
i cada vegada,
agra
amb color de mora,
ens taca
les mans.


Lucia Pietrelli

La terra alta i altres llocs

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

 

dissabte, 13 de març de 2021

LA CALIMA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA CALIMA

 

Un estiu aspre de cal viva solca el cel ras de la cambra

una cremor densa i grossa que espesseeix l’aire

una urpada abjecta que rebla les ungles

a la mà inepta que cerca les tecles

i excoria els dits de xafogor incerta

 

Havia esperat un càntic d’alè sonor, un balbuceig d’himne

un ritme viu de pluja estival

un galop de cavalls, una vibració intensa

i no aquesta calima pesant de pedra al sol en l’escullera

no aquest ròssec de roca corcada entre les aigües

aquest esquitx salat de tinta inhàbil en un llenç sense pintar

 

Atònita i muda respires viaranys sense perfil ni figura.


Carme Rufino i Bey

La guerra d’Hècabe

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l’autora, ací

dimecres, 10 de març de 2021

26 sense OVIDI

(Foto de David Pons)
HOMENATGE A TERESA


Com un record d'infantesa

Sempre recordaré
A la Teresa
Ballant el vals
Potser fou l'últim fet
Amb algú que estimés
Abans que un bombardeig
La tornés boja
Tots els xiquets la seguíem
I en un solar apartat
Ens instruíem
Al seu voltant
Mig descabellonada
Ens mostrava les cuixes
I ens donava lliçons
D'anatomia
Ella ens va dir d'on veníem
I que els reis de l'Orient
No existien
Ni llops ni esperits
Ens parlava de l'amor
Com la cosa més bonica
I preciosa
Sense pecats
Ens ensenyà a ballar
A cantar i a estimar
D'això ella era
La que més sabia
Amb una floreta al seu cap
I un mocador negre al coll
I faldes llargues
I un cigarret
Vas ser la riota dels grans
I la mestra més volguda
Dels infants
Ara de gran comprenc
Tot el que per tu sent
I et llence un homenatge
Als quatre vents
Com un record d'infantesa
Sempre et recordaré a tu
Teresa
Ballant el vals



diumenge, 7 de març de 2021

ERMITA

(Ermita de Sant Pere del Puig. imatge trobada ací)

[...]

Mentre recordo o bé rumio,

segueixo ruta amunt, i faig

una troballa: en la pols blanca

del meu sender, i entre uns quants còdols

—còdols que em fan pensar en un túmul—,

jau un llagost de color verd

que un negre exèrcit de formigues

ha conquerit, i ara devora

(la vida, sempre afamegada;

la mort, rotant d’estar ben farta!).

Veig que, en l’altura, ve un estol

de color d’ombra d’estornells.

¿Quin és el pes d’aquests ocells

que enfosquen l’aire amb el seu vol?

¿I el de la teva por, que sura

en l’aigua morta de la ment

o va excavant-te el pensament,

famèlica com una fura?

[...]

(Fragment)


Jordi Llavina

Ermita

Ed. Meteora, 2017

Més sobre l'autor, ací

dijous, 4 de març de 2021

[EL TEMPS HA VINGUT...]

(Imatge pròpia)

El temps ha vingut d'aigües ensopides.

calfred del vent arrossegant silenci.

S'atura I’aire amb batec vigilant.

Preludi de dansa, la cendra viva:

porta la nit inici de foguera.

Anna Montero
Polsim de lluna
Victor Orenga, edicions, 1983
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 1 de març de 2021

EL NIÑO BUENO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL NIÑO BUENO

 

No sabré desatarme los zapatos y dejar que la ciudad me muerda los pies,

no me emborracharé bajo los puentes, no cometeré faltas de estilo.

Acepto este destino de camisas planchadas,

llego a tiempo a los cines, cedo mi asiento a las señoras.

El largo desarreglo de los sentidos me va mal, opto

por el dentífrico y las toallas. Me vacuno.

Mira qué pobre amante, incapaz de meterse en una fuente

para traerte un pescadito rojo

bajo la rabia de gendarmes y niñeras.

Julio Cortázar
Que cada cosa cruel sea tú que vuelves
Penguin Random House Grupo Editorial, 2018
Més sobre l'autor, ací