EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comiat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comiat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de gener del 2026

MARINHA

 


(Imatge pròpia)

Marinha

 

Ditosos a quem acena

Um llemço de despedida!

São felizes: têm pena...

Eu sofro sem pena la vida.

 

Doo-me até onde penso,

E a dor é já de pensar,

Órfão de um sonho suspeso

Pela maré a vazar...

 

E sobre até mim, já farto

De improfícuas agonias,

No cais de onde nunca parto,

A maresia dos dias.

 

---

 

Marina

 

¡Dichosos a quienes gestea

Un pañuelo de despedida!

Son felices: tienen pena...

Yo sufro sin pena la vida.

 

Me duelo hasta donde pienso,

Y ya el dolor es de pensar,

Huérfano de un sueño suspenso

Por la marea al bajar...

 

Y sube hasta mi, ya harto

De estériles agonías,

En el muelle del que nunca parto,

La marejada de los días.

 

---

 

Marina

 

Beneïts a qui saluden

Un mocador de comiat!

Són feliços: senten pena...

Patesc la vida sense pena.

 

Em faig mal tant com puc pensar,

I el dolor és ja de pensar,

Orfe d’un somni suspés

Per la marea que retrocedeix...

 

I puja fins a mi, ja cansat

D’agonies infructuoses,

Al moll del qual mai no partesc,

La maror dels dies.

 

Fernando Pessoa

Antología primera (edició portugués-castellà)

Shantarin, 2025

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció al castellà de María Matta]

 

[Traducció meua al valencià]

dissabte, 10 de desembre del 2022

EL SILENCI

Aquest poema potser és uns dels últims escrits i publicats pel gran poeta Antoni Ferrer. Està inclòs en el llibre Silenci publicat per Trencatimons Editors i l'Ajuntament de la Vall d'Uixó dins del projecte Poetes & Cia. d'enguany. La fotografia que l'acompanya és de Nel·lo Navarro.

 

(A Jesús Girón Araque i Manuel Francesc Navarro del Alar)

Quan per fi callaran vent i flauta de jade,

¿Velaràs en teu vult amb el gest de comiat pudorós de les ales,

o tindràs el coratge d'acarar el silenci més enllà del silenci?

¿....................................................................?

Que tampoc no sabem, de ser tu, què hi faríem.

(l'Eliana, 22 d'abril de 2022)





dimarts, 21 de setembre del 2021

LA TEUA PARAULA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PALAVRA TUA

 

cada palavra tua

é agora uma ilha

 

um minuto mágico

de matar silêncios

 

cresceu-te no olhar

um lugar de adeus

 

e dizes os nomes

dás-nos os gestos

 

que, afinal,

te ferviam no coração


---


LA TEUA PARAULA

 

la teua paraula

ara és una illa

 

un minut màgic

per a matar silencis

 

et creix als teus ulls

un lloc de comiat

 

i dius els noms

ens dones els gestos

 

que, al cap i a la fi,

et bullien al cor


Gil T. Sousa

Falso lugar

2004

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del portugués feta per mi]

divendres, 26 de març del 2021

[EL XIULET TRANQUIL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El xiulet tranquil del tren allargava,

lentament,

la distància entre els dos silencis.

 

L’andana tancava,

benèvola,

la cicatriu del comiat.

 

L’oreig de la nit s’enduia el bitllet de tornada.


Aureli Trujillo Cabezas

A l'ombra de les paraules

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací


divendres, 26 de juliol del 2019

[EL CAPITÀ HA DONAT UN COLP DE TIMÓ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Desterrat, allunyat del teu futur pels designis del destí,
forçat a iniciar un viatge que no has elegit.
JOAN-BAPTISTA CAMPOS

El capità ha donat un colp de timó
i tu, timoner, que ja mussitaves confiat
els noms dels ports on havíeu d'atracar,
et veus obligat a aprendre una nova drecera.
T'espera una navegació sinuosa
que et demanarà perícia,
saviesa i valor.
Timoner, carrega el teu equipatge
de paciència i esperances,
i quan la nit caiga buscant entre els estels,
allí trobaràs els mots per als teus versos,
l'alé que ha de nodrir el teu anhel de viure.

Manel Alonso i Català
Quadern per a Joan
Editorial Neopàtria, s.l., 2019
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 10 de desembre del 2018

EFÍMER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EFÍMER


És no dir-te mai que tot sempre acaba,
que la memòria també crema en flames.
És no dir-te mai que tot és efímer,
em sap greu, però no ens queda cap refugi.
I caminem amb la por entre les ungles
i caminem amb la pell gratinada
de cops, de buits, de sang i de preguntes.
És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te
perquè tot algun dia sempre marxa.
I correm perquè volem viure encara
i correm per evitar l’impossible
amb les mans ancorades a una terra
de submissions, de comiats i de pèrdues.
Solament la mort ens conserva en vida.

Aina Torres Rexach
Dos hiverns i un incendi 
Viena Edicions, 2014
Més sobre l'autora, ací i ací

dimecres, 30 d’agost del 2017

POEMA AMB DATA (XCV): SANTA ROSA-1907

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SANTA ROSA-1907

La casa és d’un altre segle
de quan li posaven el nom
i l’any, 
dalt en la façana.
Santa Rosa també és una tempesta
que en el meu país ve
 
5 dies abans o després del 30 d’agost
diuen
És el xoc de l’aire primaveral amb el fred.
Tanta aigua 
féu crèixer verdet
en les parets
Hi ha esquerdes en el sòl
i d’aqueixes laceracions, a voltes
el fantasma que habita porta música
 
dels poetes ballant.
Vénen morts, vius
provoquen sorolls cada vegada que passen
ja no puc amb les esquerdes, la pluja que trenca
una altra xapa del sostre.
Els fills es feren grans en aquesta casa
en ella cresqueren els llibres, els somnis, les pèrdues
ja és temps
els comiats també poden ser 
alegres.
Fa falta amor braços projectes
amor braços
fa falta amor braços
fa
 
falta
 

MARTA CWIELONG
Més sobre l'autora, ací i ací


[Poema traduït al català per PERE BESSÓ (publicat al mur del facebook de Pere Bessó el dia 21/3/2017)]


SANTA ROSA-1907 // La cara es de otro siglo / de cuando le ponían nombre / y el año, / arriba en la fachada. / Santa Rosa también es una tormenta / que en mi país viene / 5 días antes o después del 30 de agosto / dicen / Es el choque del aire / primaveral con el frío. / Tanta agua  / hizo crecer verdín / en las paredes / Hay grietas en el piso / y de esas laceraciones, a veces / el fantasma que habita trae la música / de los poetas bailando. / Vienen muertos, vivos / provocan ruidos cada vez que ellos pasan / ya no puedo con las grietas, la lluvia que rompe / otra chapa del techo. / Los hijos llegaron grandes a esta casa / en ella crecieron los libros, los sueños, las perdidas ya es tiempo / las despedidas pueden ser alegres / también. / Hace falta amor brazos proyectos / amor brazos / hace falta amor brazos / hace / falta

dilluns, 20 de març del 2017

GAVARRA

(Imatge presa d'ací)
GAVARRA
A Pedro Gadea
Has enganxat la gavarra amb la grua 
i la deixes caure solta sobre l'aigua 
amb la càrrega de bales de paper 
destinades a Madrid, a la Casa 
de la Moneda. El remolcador 
eixiria a per ella amb els dos hòmens 
que l'havien de conduir al port. 
Un d'ells, amic teu, i amic meu, m'ho conta, 
pare, el dia del teu enterrament. 

Avui el llevant ha trencat les amarres 
i les barques es sotmeten al vent, 
les ones envesteixen la gavarra 
que transporta les restes de les últimes 
paraules : pailabot, xarxa, babor, 
salobre, port, rastrell, arrastre, nansa... 
les veig sotsobrar damunt la coberta, 
agarrar-se als caps fràgils dels records 
i detindre per uns moments la força 
de l'aigua contra les últimes cordes.


Teresa Pascual
11 poemes
Aula de Poesia, Facultat de Filologia, Universitat de València, 2009
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 10 d’agost del 2016

D'ENÇÀ QUE ELLA PARTÍ (Tu Fu)

(Imatge pròpia)
Ah, no em porteu més flors!
Vull branques de xiprer. 
Així que el sol és post 
darrera les muntanyes, 
em poso aquell vestit 
tan blau i tan lleuger,
i m'adormo entre els joncs 
tendres, que ella estimava.

Marià Manent
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 12 de gener del 2013

COMIAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
He vist desprendre's
les flors del gesmiler
com a flocs gegants
de neu perfumada
i acumular-se
una rere l'altra
al seu voltant
com a catifa blanca.
Gonçal Tena
Inèdit
14/07/2004