EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fam. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fam. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de març del 2026

FAM

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FAM

 

El blau d’aquest cel

Sense matisos, algunes

Aus esporàdiques (el buit

que deixen al seu darrere),

La marinada, potser, blanques

 

Pampallugues als àlbers,

Pedretes, migpartida pilota

De goma al teulat, el pany

Desert de carretera, intuïda

 

Remor de l’aigua a la séquia,

I, allà, al fons, a l’abast

De dos dits entreoberts, un

 

Isolat rectangle de xiprers:

Tota aquesta insadollable

 

Fam de la mirada.

 


Josep Civit i Mateu

Vidrendins

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 30 d’abril del 2023

ÀLGIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÀLGIA

 

El cos, aigua embassada,

una bastida sense cap mesura de seguretat.

I així el dius, el cos,

com dius la fam o dius la set,

tràmits només que compassen els dies

fins que l’adeu es faça necessari.

I així el vius, el cos,

com una imposició inamovible.

Així d’inestimable la certesa,

l'atzar cruel que vaga per la carn

sense un disseny estricte ni acurat.

No és respectable així la vida en aquest cos.

Com menjar o com beure.

Autòmats sense pes per ancorar-se al bes.

 

Susanna Lliberós

El crit

Onada Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací

dimecres, 8 de febrer del 2023

SAHEL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Au sud de Tombouctou

Entre les maisons et les rues de sables

Il ne reste plus qu'un cimetière

Aucune inscription

Rien qui ne remémore ces années

L’oubli est notre épitaphe

 

Et pourtant nous avons existé

Nous étions des ombres aux lèvres sèches

Des ombres aux lèvres sèches

Nous déambulions par la ville

Et personne ne nous voyait

 

Ces années existèrent

J'en suis un témoin.

 

---

 

Al sud de Timbuctú

Entre les cases i els carrers de sorra

Només queda un cementiri

Cap inscripció

Res que recordi aquells anys

L’oblit és el nostre epitafi

 

I tanmateix existíem

Érem ombres amb els llavis secs

Ombres amb els llavis secs

Deambulàvem per la ciutat

I ningú no ens veia

 

Aquells anys van existir

En soc un testimoni.

 


Ismaël Diadié Haidara

Sahel

Fondo Kati / Edicions del Genal,  2017

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció al català feta per mi] 


dimarts, 3 de gener del 2023

[EL PRIMER NOI QUE EM VA BESAR...]

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 el primer noi que em va besar

 em va agafar per les espatlles

 com el manillar de

 la primera bici

 en què devia pujar

 jo tenia cinc anys

 

 els llavis d’ell feien

 l’olor de la fam

 que se li havia enganxat del

 pare devorant la mare a les quatre de la matinada

 

 era el primer noi

 que m’ensenyava que el meu cos era

 per donar-lo a qui el volgués

 que jo no havia de sentir-me

 completa de cap manera

 

 i redeu

 si vaig sentir-me tan buida

com la seva mare a un quart i mig de cinc de la matinada

 

[Traducció al català feta per Biel Olid] 

----

 

le premier garçon qui m'a embrassée

tenait mes épaules

come le guidon

de la première bicyclette

qu'il jamais conduite

j'avais cinq ans

 

il avait l'odeur de

l'être affamé sur ses lèvres

une odeur rappelant son père

se repaissant de sa mère a 4 heures deu matin

 

il était le premier garçon

à m'apprendre que mon corps était

à donner à ceux qui le voulaient

et que je ne pouvais pas

ne pas me sentir pleine

 

et mon dieu

je me suis sentie

aussi vide que sa mère à 4 heures 25 du matin 

 

[Versió original en fracés]

 


 

 

 

Rapi Kaur

Llet i mel 

Edicions 62, 2022 

Més sobre l'autora, ací