UN MÓN TALLAT A TROSSOS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Un món tallat a trossos

abanderats i sense

braços ni mans ni cor:

molts estats molt

petits, cada estat una falla

amb lleis d’estrangeria,

pasteres, morts de gana,

mercats negres de negres,

prostitutes de Rússia

rosses i escardalenques

blanques com un llençol,

clandestins filipins

sense papers, cagats

de por dins de les cuines

de restaurants de luxe

on mengen rics i riques

amb cullera de plata

cervells de simis vius.

 

Ivan Tubau

Semen

Bromera Edicions, 2004

Més sobre l’autor, ací

[ARRIBÀREM A L'ESTACIÓ...]

 

(Imatge pròpia)

Arribàrem a l'estació a les 4.15.
Fora, déu estava tristíssim
perquè a les esglésies es feien sermons d'amor
i, després, molta gent els escoltava
tenia por de vendre a preus massa baixos
allò que tots necessitàvem per viure.
I amb aquesta por
esdevenien rics. Eren els nous rics
que exhibien llurs automòbils
i llurs prostitutes
enfront dels altres homes
que cada dia morien una mica més
sota el treball servil mecànic,
Un sac buit.

 

Guillem Viladot
Urim tummim dins “Obra poètica II” 

Edicions del Mall, 1986.

Més sobre l’autor, ací i ací

[AVUI TOT ÉS UN BATIPORT...]

 

(Imatge pròpia]

Avui tot és un batiport que no duu enlloc. Sota

el ceptre del sol la mar és un remuc de barra

closa. La bandera del port, un pedaç terrós i brut

damunt un mariner displicent. Tot és un paisatge

estroncat i curull de tedioses anatomies. Salabres

encarcarats, llisses abaltides i un cranc brutal.

Hi ha dies que són com un tall obert dins els llavis

de l’aigua. La veritat més límpida sempre fa por.

 

Miquel Àngel Mas Mas

Dic Mar

Adia Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

MUTS PERÒ NO CECS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MUTS PERÒ NO CECS (fragment)

Hi ha el malson i l’hemorràgia.

Hi ha el silenci i l’agressor.

Hi ha la por i dins la por

el meu malson monetitzat amb plusvàlua.

Allò no dit i sota clau,

sota la pica del lavabo.

On hi ha les fulles d’afaitar,

els perfums de noia bona, el highlighter, la bulímia

i tot allò que ningú pensa perquè sagna.

Un tabú que ni és tabú si no se’n parla.

[…]

Paula S. Piedad

La represa del plaer

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

[VOSALTRES, ...]

 

(Imatge pròpia)

Vosaltres, autòmats i rostres,

que esmoleu les ciutats:

contempleu com ronquen les pors,

sentiu el bategar de rentadores

i de despertadors,

agafeu els raspalls color alumini

de les cuines immaculades

per rentar-vos les dents,

alliseu els bressols de formigó

i desitgeu la bona nit amb brases

als petons.

[…]

 

Marc Masdeu

Sherwood

Viena Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

DE VEGADES PEL MARÇ

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

De vegades, pel març

 

De vegades pel març, l'aire es tornava tebi. 
Ales d'abril somreien a frec del campanar, 
el bleix del temps gemmat suaument agitava 
els jardins de les cases i els jardins de la sang. 
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols 
de poncelles besaven aquell vent amorós 
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles. 
Però encara era l'hivern als jardins de la sang: 
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren, 
els havien bressat amb rondalles de por. 
Per als jardins de sang era la primavera 
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp, 
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres 
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.

De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.

 

Maria Àngels Anglada

Kiparíssia

La Magrana, 1981

Més sobre l’autora, ací

AVANTSALA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AVANTSALA

 

Serà que passen els anys

amb vent passen

vent que fa passar les pàgines

com vol

 —mentre intentava llegir allà

seia com un indi sobre una roca

el llibre anava boig

la llum corria boja a amagar-se dins la nit

clementíssima

 

Meus deus que feia una por

sentir

les muntanyes del nord de l’illa

on

animals no domèstics

miren des del final

 

La mirada salvatge

té un to

de mirall d’un secret

de nuesa i paradoxa

clement clementíssima

 

Oberta tant la rialla de la més àngela

que li veia una flama d’or puríssima

a la campaneta del fons

de sa cova boca

 

non cupe vampe aquesta vegada

clara aurora de pobles

somiats grecs i amants

on en barca vira l’amor

s’encalla a l’escull de meus dits

_juro que tinc aigua de sentiment

que omple camins

 

viure sí

viure

pega grega

ambre dels pins

als peus

abans de sortir a escena

ballar fins a ser

atzavara rossíssima

somnis ràpids

 

jo no soc cap déu

però tu tampoc

Anna Enrich

Paüra

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací

BLACK BERLIN BLUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BLACK BERLIN BLUES

DE VEGADES EM PREGUNTO
SI REALMENT VA SUCCEIR
DE VEGADES LA REALITAT
NO ÉS AUTÈNTICA
PREGUNTA’T SI ESTÀS MORT
EN UN PASSAT REMOT
O VIUS EN UN FUTUR PASSAT
L’OLOR DE LA SANG
LA NIT SILENCIOSA
ELS BOSCOS EN FLAMES
LES CICATRIUS DE LA POR
EL REVÒLVER AL POLS.

 

 

Marcel Pey Puig

Shootout

Editorial Fonoll, 2022  

Més sobre l'autor, ací 

 

[NO CORRE PERILL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

no corre perill la seua ànima

la nena flor que mira rere els vidres

la immensitat          no pot mai desfer-se

aquell baluard seu de cel massís

en les entranyes d’un clot la nena

que saltirona els tolls mig descalça

i creu en la por més ferotge

no corre perill aquell bes que imagina

no és esquer ni mos la innocència

que vola i té cor     la nena impedida

que aixeca els seus braços com ales

la seua ànima és cosa del temps

que no es veu     quan siga ja ahir

la nena que juga a ser mare de tot

dirà que la nit ja no és de rajoles

mig soltes ni farà cas dels udols

 

                                                           (por)

 

Francesc Pastor

Ànima

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

QUIMERA

 

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

QUIMERA

 

No m’enganyes:

aquesta inconsolable por

que m’acoltella

prové dels teus ulls.

És matèria impacient,

vida agra

que alleta el cadàver del corb.

 

La mirada que cerques en mi

té les conques eixutes,

entona la buidor.

 

David Jiménez i Cot 

Moren els déus

Adia Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací