[MOMENTS DE GLOC GLOC...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Moments de gloc gloc de pluja.

Sobrefilats de la Singer tel·lúrica. Agulles de vent

comencen a embastar immenses quartines d'aigua

pels finestrals aeris.

Un vell Noè encén en la fosca de l’escala una pipa.

Per uns moments ningú no veu la terra.

Ni el mateix Déu amb els seus immensos

EIXUGAPARABRISES!

Dolors Miquel

Gitana Roc

Llibres del segle, 2000

Més sobre l'autora, ací

TOCAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)

TOCAR

Va tocar la meva cama amb el tacte de l’herba mullada quan passeges pels camps. Se m’enredà als cabells i m’entrà dins l’organisme amb l’aire de les muntanyes que es dirigeix cap a mar. 

No era negra, era daurada i tenia color rosa. Les seves mans, ansioses com les del nounat, ho volien tot. S’abocà al meu pit i li vaig donar la meva llet fosca. 

Perquè les seves paraules eren el cordó umbilical que penjà de la meva boca.

Perquè la seva no veu era la meva llengua futura. 

A cap fill alletaré amb més tristesa, amb més ànsia.

Dolors Miquel

El guant de plàstic rosa

Edicions 62, 2016

Més sobre l'autora, ací

INVOCACIÓ

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)

INVOCACIÓ

A tu t’invoco, petit germà meu sobre el teu llit de mort. Tirat a sobre, allí deixat, embolicat en draps i més draps i petits vestits de nounat i plorant sempre. Tan petit. Tan allargassat i petit. Ros com el sol, absurd com les coses que es mouen entre dues fronteres i fan dubtar de tota realitat. Fràgil com el gel que cobreix el llac i no pot suportar ni el pes de l’au migratòria pocs segons. Blanc i trist, com si algú hagués deixat dins seu una llarga condemna. Tímid i poruc animal humà que vas néixer amb l’alè de la mort a templa i templa, fins que te’n vam poder arrencar, a tu t’invoco!

Clínica del Perpetuo Socorro, Lleida.

Dolors Miquel

Ictiosaure

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autora, ací