EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escriptor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escriptor. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de maig del 2026

AFORISMES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El plagi és una adulació sincera

des de la clandestinitat.

...

Hi ha qui tira la casa per la finestra i hi ha qui es tira

per la finestra de casa.

...

Ves amb molt de compte! La mort pot arruïnar

 la vida.

...

Quan calles, algú se n’aprofita.

...

La mort és, per damunt de toto, insana.

...

No aguante els llepaculs. Pateixen d’halitosi!

...

I Déu, contra qui blasfema?

...

No hauria pensat mai que la paraula “guerra”

Esdevindria un eufemisme de “genocidi”.

...

Com anava allò? Déu és omnipotent o prepotent?

...

La naturalesa és pura anarquia, però sempre

dins d’un ordre.

...

L’escriptor està contínuament plagiant-se a si mateix.

...

L’existència humana, casualitats de la vida.

...

Quan per fi acaba la guerra, molts descansen en pau.

...

No hi ha res més viu que la mort.

 

Vicent Penya

Res més viu. Aforismes

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 10 de setembre del 2022

POEMA MAB DATA (CXX): HOMENAJE A CHANFORT


(Nicolàs Chanfort)

Homenaje a Chamfort

 

Es el escritor de la novela fragmentada

en máximas, retratos, insultos, enfermedades,

ocasiones únicas, episodios nacionales, uno a uno,

viviendo junto a los pliegues amados y el desorden.

El 10 de Septiembre (de 1793) trata de matarse

treinta veces, cuarenta veces, con armas,

cuchillos, navajas, asombrado de seguir viviendo

después de esfuerzos tan terribles.

Nada es real porque todo es general, cada ejemplo

cada frase, sólo hablan de nadie y sus miles.

Acariciado por fuego de volcanes, me enseña

a contar, a sumar, a recordar suspirando.

---

 

Homenatge a Chamfort

 

És l'escriptor de la novel·la fragmentada

en màximes, retrats, insults, malalties,

ocasions úniques, episodis nacionals, un per un,

vivint al costat dels plecs estimats i el desordre.

El 10 de Setembre (de 1793) tracta de matar-se

trenta vegades, quaranta vegades, amb armes,

ganivets, navalles, sorprès de seguir vivint

després d’esforços tan terribles.

Res no és real perquè tot és general, cada exemple

cada frase, només parlen de ningú i els seus milers.

Acaronat per foc de volcans, m'ensenya

a comptar, a sumar, a recordar sospirant.

 


 

 

Osías Stutman

De La vida galante y otros poemas

Huesos de Jibia, Buenos Aires, 2008

Més sobre l'autor, ací.

 

[Traducció al català feta per mi]

[En aquest enllaç es pot escoltar l'autor, recitant el poema:

] 

 


dimarts, 11 d’abril del 2017

DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

 Entre dos rams de flors
                     (de foc les margarides
                     les roses d'ombra encesa) 
quina delirant arquitectura aquestes flames 
de bell perfum llunyer i visió verda.
                    Diagonal de la llum a la fosca.
                    Refrescants onades de rellotges. 
A cada límit de l'esguard, 
voltat de fulls deserts i amics 
bruts d'impotències o inicis, 
sota un lluent cercle els mots manuals, 
a l'escalf dels records, 
i emboirada l'estança 
pels alès de les eines, 
bubotes cordials que l'acompanyen
                    (cendrer i fum
                    llibres de neu petjada
                    ceràmiques com ulls
                    finestres estimades), 
l'home que escriu, aquest, 
s'escriu a si mateix d'ençà mil vides, 
es descobreix naixent 
a cada instant distint, 
repeteix obstinat 
la sempre delitosa artesania d'expressar-se.


Josep Piera
Mel-o-drama
Edicions 62, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací