![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkjhl5QcPinlR38nFx8Vzv7DTXfbx6_lbyoxxg_QWvQ2uTMwLtOKoGRwW6rG3hAuFM182tr7ELaxf9F71xDj0npJImmXLKzqbY18uPQra4fb9ZqnCEx-C37EfHWAhgzCk9hnIxUboElTaj/s1600/ombresJoan+Navarro.jpg) |
(Fotografia de JOAN NAVARRO) |
CARTA
Abril, 22, um ano depois da
partida e, entre o céu e a terra
mãe, é isto, sombras que brotam
e caminham um instante apenas
para que suas mãos, por um
momento de carne e osso, se
entrelacem e logo ao sol se
dissolvam – nuvem, areia
entre o rumor e o silêncio
da existência à essência
(somente o passar de um cavalo
visto através de uma renda)
CARTA
Abril, 22, un any després de la
partida i, entre el cel i la terra
mare, queda això, ombres que broten
i caminen un instant només
perquè les seues mans, per un
moment de carn i os,
s’entrellacen i després al sol es
dissolguen –núvol, arena
entre la remor i el silenci
de l’existència a l’essència
(solament el passar d’un cavall
vist a través d’una randa)
Antônio Moura
Després del diluvi i
altres poemes
Edicions 96, 2013
Traducció de Joan Navarro