EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 27 d’abril del 2014

SE T'OMPLIN...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Se t'omplin els ulls de paraules
i somrius amb una rialla púrpura
dolcíssima de gerani.
Aboques els ulls i t'esvaren
per les galtes 
com a gotes de pluja.
Francisco Mora
Sonata breve con desnudo y lluvia
Diputación Provincial de Cuenca, 1994

Més sobre l'autor, ací.

(Traducció del castellà feta per mi)

dijous, 24 d’abril del 2014

POEMA AMB DATA (LXI): 24 D'ABRIL


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
                                                       —Carme—

Creixia la volubilitat de les teues ones
en l’aire sorprès pel dia i allò ocult,

foscament has iniciat un ball antiquíssim
i no saps com ni quan l’acabaràs.

La música, com l’aigua, t’amara tota,
tota la pell, tots els ulls, tots els cabells.

Calenta la migdiada es fa teua al brancam
florit per la teua mirada, sols per a tu.

Oliveres d’un goig immòbil o nu
esclaten enceses per un gregal admirable o dubtós,

mentre s'ou, indeleble i llunyà, un càntic
caminant sobre els carrils de poble en poble.

Ni lires ni violes, sols l'aspror ancestral,
com una comanada immemorial i calenta.

Un crit de sorpresa i un alegre espant
de paraules i noms íntims, superbs, bellíssims.

Alexandre Navarro
Desgracià la pluja les banderes
Editorial Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací.

dimarts, 22 d’abril del 2014

POEMA AMB DATA (LX): CARTA

(Fotografia de JOAN NAVARRO)
CARTA

Abril, 22, um ano depois da
partida e, entre o céu e a terra

mãe, é isto, sombras que brotam
e caminham um instante apenas

para que suas mãos, por um
momento de carne e osso, se

entrelacem e logo ao sol se
dissolvam – nuvem, areia

entre o rumor e o silêncio
da existência à essência

(somente o passar de um cavalo
visto através de uma renda)


CARTA

Abril, 22, un any després de la
partida i, entre el cel i la terra

mare, queda això, ombres que broten
i caminen un instant només 

perquè les seues mans, per un 
moment de carn i os, 

s’entrellacen i després al sol es
dissolguen –núvol, arena

entre la remor i el silenci 
de l’existència a l’essència 

(solament el passar d’un cavall
vist a través d’una randa)

Antônio Moura
Després del diluvi i altres poemes
Edicions 96, 2013
Traducció de Joan Navarro

diumenge, 20 d’abril del 2014

L'ARTISTA

(El pintor i la model, Picasso)
"L'artista està entre aquells que, amb un únic i irrevocable gest d'aquiescència, han renunciat a beneficis i pèrdues: perquè no existeixen ja ambdues coses en la llei, en el domini de la pura obediència".
Rainer Maria Rilke
El testament

dissabte, 19 d’abril del 2014

TOTALITATS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Quan tot és molt,
no cal escriure res;
tu ho omplis tot.
Joana Navarro
L'eixam del vers
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autora, ací.

dimarts, 15 d’abril del 2014

SÍNDROME DE DIÒGENES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ulls d’infant que dormiren
a recer dels murs de la innocència,
a la vora de les llàgrimes.
Ombres que ompliren grans parets
emblanquinades de somnis
i s’amagaven en carrerons d’esperances.
Paraules que enyoraren boques
i boques que deixaren de pronunciar
paraules amb gust de desig.
Sabates polsegoses que abandonaren
empremtes en la pedra aspra i tossuda
dels camins inimaginables,

Ecos que creixen i creixen
en un cabdell de records.

Sóc records i em calen molts baguls

                                  on amagar-los.


Jesús Giron Araque
Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dissabte, 12 d’abril del 2014

RESTES


(La caiguda d'Ícar. Jacob Peter Gowy, 1636)

... how everything turns away
quite leisurely from the disaster.
W. H. AUDEN

I

Teixires el plomall com un acte rebel
sobre el teu vol, Ícar, lliure del neguit alié.
Terrabastall de somnis, infinit fet a mida.

Com has maleït abastar l'inabastable!
Foses les ales, a Icària restaran els planys
portadors de l'estirp d'eterna insubmissió.

II

Mirem la vida creient-nos lliures
com l'Ícar que enlairava ses ales,
i toquem el sostre del plaer
subornats per la injustícia.

Èol va agranant amb pressa els mots
difuminats com si res
per la memòria volàtil.

A Dèdal no li bastà l'enginy...
ni a nosaltres l'esperança.
Joan Castellano
Icària
Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací.

dimecres, 9 d’abril del 2014

PENSAMENTS PINTATS (XXVIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Comptem els passos del camí recorregut quan  hauríem d’esbrinar els que resten al camí.

divendres, 4 d’abril del 2014

PARESNOSTRES

(Imatge pròpia)
tal com l'aigua fa el miracle de l'illa
i tothora a ser illa la condemna.
tal com el cel al vol lliura l'ocell
i alhora al vol incessant l'encadena;
així, els altres
alhora glòria i infern del jo,
inferns i gloria del jo tothora.
els altres, 
victòria i condemna
nostra 
de cada dia.
Elies Barberà
Zoo
Ed. Bromera, 2007
Més sobre l'autor, ací.