EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de juny del 2025

AQUEST ANY MISERABLE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

AQUEST ANY MISERABLE

serà molt recordat i molt amargament

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

 

Els rics s’havien fet més rics encara

i Roma vivia per damunt dels tributs,

però ningú no ho veia perquè hi havia pa,

molt de pa, per als pobres i circ.

 

Tot el món es reia dels poetes, criatures

innocents, i dels crítics, ocells de mal

auguri, perquè no veien la bondat

del sistema, l’únic possible, amb cabals.

 

Fins i tot, a València, les grans curses

i les festes s’organitzaven per a ofrenar

als déus i als patricis de la metròpoli,

els béns d’un poble que respirava feliç.

 

I eren atacats d’injuriosos els qui gosaven

qüestionar la virtut dels governadors,

estimats pels plebeus i, fins i tot, pels

esclaus, com un camp en primavera.

 

Però els devoradors s’ho van menjar tot

i van haver d’actuar de carronyaires.

No hi havia ja el pa dels pobres

i un dia els poetes van ser escoltats.

 

Fou, aleshores, quan començaren a eixir

els corruptes i les històries dels ineptes,

i pels carrers la gent s’indignava,

mentre els lladres s’aferraven al senat.

 

I tot, tot, feia riure, perquè els espavilats

eren ignorants davant la justícia, i feien

riure, si no fos perquè tot, ben mirat,

feia plorar als pobres, com sempre.

 

Josep Antoni Fluixà

Capvespre de guerrers

Reclam Editorial, 2024

Més sobre l’autor, ací

dijous, 22 de maig del 2025

UN CEL DE TEL DE CEBA


(Imatge no identificada presa de la zarza)
 

Un cel de tel de ceba

 

Verderols busquerets rossinyols sól·leres

cels plens de pols una guerra que s’enlaira

amb l’aleteig de l’ocellada on comencem a ser

un fèmur mig crani mig desenterrat

una estella d’os arrencada per un tret a boca de canó

garrigó vinagrella ravenissa

deixar-se caure amb tot el pes del cos dins el verd i el groc

campànules tan fràgils

el gust de la culata del mosquetó li recordava el del pa

i el d’un formatge vell

que s’esmicolava


Sebastià Alzamora

Sala Augusta seguit de Llengua materna

Proa edicions, 2025

Més sobre l'autor, ací


dijous, 25 d’agost del 2022

GUARIR EL PA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GUARIR EL PA

 

Guarir el pa. Entaular el vi.

René Char

 

Apropiar-me d’aquesta claredat,

d’aquest dolor:

que ningú no rebregui papers de colors

sobre el xiulet agut de la memòria:

si no vam saber guarir el pa, si el vam pastar

amb la farina blanca de la mort:

mirar-me les mans d’avui

i no falsejar-ne les relles.


Glòria Coll Domingo

A través

Labreu Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 10 de gener del 2021

EL PA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El pa

 

Quan jo era vailet, fa una garbera d’anys,

i passava les vacances a pagès,

anava a buscar el pa, al toc de migdia,

amb la senalla i el perdiguer de l’avi:

el gos es deia Krim, i els meus estius

eren plens de la nostra vibrant amistat.

De retorn de cal Pastisser Nou,

el Krim portava per les anses la senalla,

d’on sobreeixia un enorme pa

en forma de barret de tres puntes,

tres, com els Mags d’Orient.

Aquell pa feia olor de cosa bona.

Les coses bones, avui, on són?

On és el Krim? Massa aviat el perdria,

sacrificat després d’enverinar-se:

un amic de debò, el primer que se’m moria.

Després n’he enterrat tants com molles hauria

aquell pa de tres bonys que el gos portava.



Josep Vallverdú Aixalà

Pa de forment

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autor, ací

dijous, 11 de juliol del 2013

VENEDOR DE PA

(Venedor de pa. Mosaic del paviment de la Basílica de Teodor. Aquileia.)
El pa que ara tireu en l'abundància,
jo l’arreplegue perquè no us en falte.
Que van a venir dies de fretura
i haurà d'anar captant-ne qui en comprava.
Ací el teniu. Que cap bocí no es perda.
Si no en tinguéreu prou, multipliqueu-lo.
Repartiu-lo entre els vius. I al cap del dia,
deixeu-ne per als morts que no en tingueren.

Antoni Ferrer
Pietà
Amós  Belinchón, editor, 1993

Més sobre l'autor, ací.

dimarts, 4 de setembre del 2012

L'OFICI - VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


Lo jorn sencer tostemps sospir.
Joan Timoneda
Venies d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li el foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.
una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves el feixos de pinassa en el forn.

Vicent Andrés Estellés
Llibre de meravelles
Tres i quatre, poesia 
I va ser forner... 
...forner de paraules i creador de pa per a alimentar les ànimes.