D’UN TEMPS EFÍMER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

D’UN TEMPS EFÍMER

 Al meu pare, I. M

 

La vida t’ajudava poc —conforme—,

visqueres simplement enmig dels homes.

Et calia tenir aquesta dèria,

confiar que la vida s’asserena

i adjudica les poques certeses

que et vas guardar fecundament tot sol.

 

Recrear o acceptar aquell ingenu

que fores des de sempre no és ridícul.

Ara entenc l’adéu tebi als companys

suposats i admesos fins al límit.

Ho entenc, va ser amb un orgull secret,

industriós i fèrtil, sense treves.

 

Tot acabà en les branques del silenci.

Tombat cap per amunt, rere la llosa,

el teu nom em convoca més preguntes.

No són del temps efímer les disculpes.

 

Vicent Berenguer

La terra interior i altres poemes 

Editorial Denes, 2011 

Més sobre l'autor, ací

 

1999

EFÍMER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EFÍMER

És no dir-te mai que tot sempre acaba,
que la memòria també crema en flames.
És no dir-te mai que tot és efímer,
em sap greu, però no ens queda cap refugi.
I caminem amb la por entre les ungles
i caminem amb la pell gratinada
de cops, de buits, de sang i de preguntes.
És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te
perquè tot algun dia sempre marxa.
I correm perquè volem viure encara
i correm per evitar l’impossible
amb les mans ancorades a una terra
de submissions, de comiats i de pèrdues.

Solament la mort ens conserva en vida.

Aina Torres Rexach

Dos hiverns i un incendi 

Viena Edicions, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací

PER A LLEGIR EN FORMA INTERROGATIVA

(imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

PER A LLEGIR EN FORMA INTERROGATIVA

Has vist

veritablement has vist

la neu dels astres els passos apelfats de la brisa

Has tocat

de veritat has tocat

el plat el pa la cara d'aqueixa dona que tant estimes

Has viscut

com un colp al front

l'instant el panteix la caiguda la fugida

Has sabut

amb cada porus de la pell sabut

que els teus ulls teues mans el teu sexe el teu tou cor

calia tirar-los

calia plorar-los

calia inventar-los una altra vegada.

Julio Cortázar

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves

Penguin Random House Grupo Editorial, 2018

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

PARA LEER EN FORMA INTERROGATIVA / Has visto / verdaderamente has visto / la nieve los astros los pasos afelpados de la brisa Has tocado / de verdad has tocado / el plato el pan la cara de esa mujer que tanto amás / Has vivido / como un golpe en la frente / el instante el jadeo la caída la fuga  / Has sabido  / con cada poro de la piel sabido / que tus ojos tus manos tu sexo tu blando corazón  / había que tirarlos / había que llorarlos / había que inventarlos otra vez.

PREGUNTES A L'AIRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREGUNTES A L'AIRE

I

Sóc jo qui se sent caminar
per l'extrem precís de la incertesa, 
qui, sota la quietud dels estels, 
vol habitar la superfície 
de qui és imatge, en canvi, una mirada 
ingènua. Com a la nit m'acosto, 
ara que la imaginació insisteix 
a fer-me sentir la pell dels somnis, un fred 
de vidre als llavis. Enllà dels teus ulls, 
una precisió de passos avesats 
als límits. Un gust terrós de paraules 
inhàbils. Al desig m'aferro, ara que sé 
allò que em separa de tu. Un intercanvi 
de gestos. Un laberint d'amplis marges. 
0 una simple mar d'impotència.

Joan-Elies Adell

A curt termini

Ed. 3 i 4, 1997

Més sobre l'autor, ací

[COM LA SUOR QUE S'ESCOLA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com la suor que s'escola per la pell, 
les paraules no dites amaren el vidre 
i retopen el terra esmicolades 
en petits fragments. 
Passaràs un altre dia 
per les mateixes cambres solitàries 
on habita el silenci. 
Potser hauràs de contestar preguntes 
que no et demanen resposta. 
Veuràs cossos vius, encara. Tan vius com el teu cos. 
Cossos que anhelen la vida que la vida els nega. 
I uns ulls que et cridaran des del fosc de les pupil•les 
cercant de menar una esperança. 
Però la pena no els abandonarà, 
perquè et deixes la porta entreoberta. 
Voldries plorar, però te n'has d'anar. 
Tu i el silenci.

Joan-Baptista Campos

Aquesta estranya quietud

Edicions Brosquil, 2005

Més sobre l'autor, ací