EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Convicció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Convicció. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de desembre del 2025

LLINDAR


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LLINDAR

 

El deute de l’aigua és

la convicció única i neta

que obri la boca quan comença a parlar

i mostra el primer tall de les dents,

les genives foradades pels versos cristal·lins

que corresponen en l’acte d’estimar-se,

com l’esforç de la terra quan es dona.

 

Joaquim Cano

El deute de l’aigua

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

diumenge, 19 de gener del 2025

[ES VA ENTREGAR EL TEU COS...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Es va entregar el teu cos a la ciència.


          No. De fet, el teu cos no és ningú. El teu cos té

nom, però no és ningú. El teu cos es va deixar enrere a la vall closa, una

mera resta necessària de l’espigoleig arqueològic.

En digueren STRAPPO.

                      (Estripar.)

Membrana pètria. Cuir calcari. Finíssimes

          despulles epidèrmiques. A contrapel, el tapís de pedra es

va desprendre de la seua carn original.


Es va entregar la teua pell a la ciència. Es va

posar al servei de la nació.           Al servei de la identitat

comuna, de la majúscula, de l’afirmació, del mirall, de la renascuda

                                                                            convicció romàntica.

 

Carme Alegre

Strappo seguit de Pare Aforístic o Galatea a la paret

Adia Edicions, 2024

Més sobre l’autora, ací

dimecres, 27 de juliol del 2022

ENTREGA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Entrega

 

Entrar al mar de costat és com morir

si morir fos conjunt, i no arbitrari;

Si morir fos entrega, amistat, lluita.

Deixar que el mar m’empassi com a tu

és un gest que voldria que comptés.

Em dono amb convicció de no ser més

que tot el que travessa l’aigua freda:

pedra, gavina, nen i boia groga.

En l’instant que ens desfem en les onades

oblidem el que érem: és l’entrega

d’una vida en favor del riure etern

d’allò indefinible, que ens escup

i més tard ens empassa. Jo ja em dono

sense tenir cap dubte que si mai

torno a sortir de l’aigua estarà bé,

i que si no ho faig més també està bé.

Saber que ho sents com jo, tot a guanyar

o tot a perdre, em fa estar convençuda

de no ser gens estranya ni especial.

Aquest cop en sortim, de la negror

mig fluorescent del mar en plena nit.

 

Tu com jo som bitllets de carroussel

que salats i borrosos continuen

valent per una vida. Els gastarem.




Clara Ballart Lladós

L'aigua entre les coses

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autora, ací