EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 28 de novembre del 2022

[UN RECORD...]


(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

un record 

és un vers 

escrit en l'aire 

jo no vaig tornar 

de dins del rusc 

on envelleixen 

el seu to desnerit 

uns colors maldestres

 

només tinc aquests dies

i núvols per amputar

la seua nit enfurida



cauran llençols i rellotges

dormiran la set

d'un infinit

que m'ha sabut aprendre

el dolor de l'inútil

si aquest vers

escrit en l'aire

a penes plou m'acarona

en caure al buit


vaig perdent fins a l'ombra

fins I’essència ridícula

del bes.

 


Alfons Navarret

Dies de pols i pintura tendra 

Ed. Pont del petroli, 2017 

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 26 de novembre del 2022

CAMINOIS

 
 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 CAMINOIS


Camps i terres obertes.
Quarteres de secà
entre rocs i pinassa.
Sempre invitant al pas.


Senders perduts. Bosquina.
Xalets, carrers, asfalt...
Nous croquis, murs que priven
l’infinit dels teulats.


Ahir, i avui. Recorda’t
quan tornes a encetar
el mateix camí atàvic
que és físic i és mental.

 


Jordi Julià

Elegia d'agost

Edicions Saldonar, 2022 

Més sobre l'utor, ací 

 

dimarts, 22 de novembre del 2022

SATURN

(Saturn devorant els seus fills. F. de Goya. Museu del Prado)

Saturn

 

Venies amb les hores emboscades en l’ànsia

dels opiacis lents. Més alta esdevingueres

en cada esclat roent: si era oblit, el desig

es convertia en arma; si neguit, el cor brut

 

esmicolava el temps. Vestit de dol i infern,

el paradís burlava el teu dolor narcòtic.

I volà lliure l’àliga, guaitant la fe i l’ovella.

Però ara et cal triar entre el fang i el perill.

 

Obre’t el cos, amb ràbia, i admira’n la clivella

En algun lloc, dins teu, t’he devorat el fill.

 


Lluís Calvo
 

Al ras 

Perifèric Edicions, 2007 

Més sobre l'autor, ací

 

dissabte, 19 de novembre del 2022

FISSURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

FISSURA


No em basta el plaer
si sé què hi veig per la fissura d’allò

real:

el sigil de les partícules que

leviten

l’etern vaivé orbita l’enlloc

es densifica en una llum tan aguda.

 


 Carla Marco 

Øculta Mel 

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací 

 

dimecres, 16 de novembre del 2022

MARE INTERNUM

(Imatge pròpia)

MARE INTERNUM

 

Verona alena

i el riu calma amb la mitja lluna

qualsevol escull, qualsevol cruïlla.

No troben muetzins els xiprers de Florència.

El port de Kavala es desvetlla a la grega:

turons de calç, son ajornada,

carrers de reverència eterna, sota el llenç albí de boira

Així fa Altea, i Còrdova...

la saviesa dels murs contra la insistència de l'estiu.

L'òrbita de la finestra islàmica

corba el sol de Macedònia

entre melismes d'arrelam confús .

Hi ha un pati tancat on la llum entra.

Hi ha un tors d'olivera que vol abraçar

la font de pedra blanca.

Els dits d'una parra assenyalen trajectòries del desordre

i on ha mort el descans del riu

hi ha un cementiri de baladre tou.

La pell de la muralla escata suor

i al seu pit d’rgila

la canalla improvisa una escola.

Al caminant s’arraïma una mirada

llarga com la pols de migjorn.

Un gos bastard borda i no venç

l'erecció del sol.

Llum mandarina suavitza la kashba,

i la peresa, a poc a poc, arpegia els esguards.

A l’androna s’arrossega el somrís

del vespre que agonitza.

El carrer, que ha patit la llum del dia,

a la nit revifa paraules de cuina i vapors de revolta.

Pel llenguatge que afaiçona i engalana el barri

sol temor navega la diversa

                                                 Mediterrània.

Remoreja el dolor de l’aigua dolça

sota el pòrtland que creix i ninguneja.

A tot arreu, on fou la rosada, diu l’aridesa:

«Sóc la ferida que esquinça

                                               esquelets de la ciutat Vella».

 


Albert Garcia i Hernàndez

Talaies

Editorial Agua Clara, 2001  

Més sobre l'autor, ací i ací