Tinc por que me gelen el cos
GASPAR JAÉN I URBAN
Hui tampoc has vingut pare
cavajot soc a l’ermàs
de nou pregant que s’asseque
la sènia de colp mare
passes de nou i em boxeges
el cor en un ai i las
em tornes les mans heretges
només calles perquè peque?
dispara’m déu quan em veges
després de l’ara que amara
de llum el meu cap escàs
dispara paradís para-
disparaparadispara!
la mort també em decebrà.
Pere Císcar
ara que el silenci parla d’aigua i carrers buits
mentre les hores canten a la taberna
entre ahir i demà. La nit em transforma
en pedra blanca de riu, rodona,
malalta i descosida boca, em prem
els mugrons de fred si no hi ets
cercant la febre dels arraps i aquesta gesta
que em volia llum, ganyota, mantega.
El rellotge entén el que ara dic:
que no vull nits
per bé que el temps m’ha fet més sòbria
i m’ature als ponts sota la lluna i escolte parlar.
Parlen els ulls
Edicions del Buc, 2014
[Henri Cartier-Bresson, 1908-2004]
No hi ha res en aquest món
que no tingui un instant decisiu.
Cardenal de Retz
Vas pressentir sempre el moment;
la mil·lèsima fracció de segon
en què el geni i l’olfacte es confabulen.
Premies el disparador contra el silenci,
per això als teus retrats palpita
un impuls fosc, una pulsió de vida
obscura i tràgica, un convuls equilibri.
Deies que una bona fotografia
havia de fer-se amb els ulls i el cap i el cor,
i que era bo deixar que fossin les imatges
les que busquessin l’objectiu
igual que un animal cerca la mà
que l’alimenta. Les teves lents
han congelat una part grisa de la història.
En blanc i negre vas brunyir
de llum viva totes les teves fotos.
La “Sèrie índia” sintetitza
l’instant revelador
en què l’invisible se’ns concreta
i la mirada és com la fulla d’una daga.
Un dia vas deixar de retratar:
“Ja no faig fotografies”, repeties
com si t’habités un dens pòsit de nostàlgia
i en cada imatge retrobessis
algun fragment inèdit i brutal
de la part més ferotge del teu segle.
“Ja no faig fotografies. Als carrers no.”
Com si els records se’t regiressin
i t’inquietés aquella forma de memòria
feta de trossos de paper.
Tota aquella memòria de voyeur.
L’obsessió per una imatge robada:
“Hi ha massa llum,
ja no faig fotografies.”
El rastre nival
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autora, ací
SONET PER A DONES QUE SOMIEN CAVALLS
T’has arrencat els ulls
per una casa
i, per una carícia,
has esguerrat el teu vestit magnífic.
T’has esventrat
per a donar vida
i t’has venut l’ànima al diable
per una il.lusòria família.
Ara plores, sí;
no entens res:
ensenyes les dents i et menjaries algú.
Hi ha nits que també jo
somio amb cavalls:
no porten brides ni ferradures.
Laura Martin OrtizD'aquest breu somni
Bromera Edicions, 2022
Més sobre l'autora, ací
P. P. Rubens
La natura s’encalma,
tot es va assossegant,
la llum que era ben clara
es va tornant d’aram.
Paisatge amable en ordre:
pasturen els cavalls,
els xais van a la pleta
i estan segats els camps.
Les pageses s’entornen
amb eines a les mans,
carregades de l’herba
que han de donar al bestiar.
Un món antic perfecte
que l’home ha dominat,
i oculta poders tèrbols,
guilles entre aviram.
L'estranya terra
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autor, ací
i travessaven jardins. Sabia indrets
on creixien en majestat les meravelles
i els nèctars substantius dels clars de lluna,
on creixien les papallones de la imaginació.
¿Ara quin frenesí m’ha empès
inevitablement
cap a presidis encerclats d’herba negra?
Plou sense treva ni pietat dins grans silencis.
Si entra boira no tendré on anar
Proa Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
vestida d'uniforme i medalles.
La imatge de la mort
avui va als segells.
Alenar el seu nom
era com escopir la pols d'un record
bressolat per l’onada de l’esperança.
No fer res
és admetre el poc sentit de la paraula.
Vaig viure lluny
de l’amor que predicava
m'escorcollava els sentiments
i somiava, a cada instant
de reposar el nostre alè revolucionari.
Manifest de les branques i altres pamflets
Editorial Denes, 2020
Més sobre l'autor, ací
[En aquest enllaç es pot veure una notícia sobre el fet que va donar lloc al poema:
https://twitter.com/4_ferran/status/1487319785021100033?t=-G6k5Sqd8Ifl-CxVvJX5_w&s=08]
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
7 DE JUNY DE 1980
Camines en silenci, amunt i avall pel pati,
mentre les dones ploren dins la casa
i amortallen el cos d’Assumpció,
i esguardes un gerani assedegat
que crema al sol, peces de roba estesa,
la sargantana que ascendeix pel mur
i, al fons, en un racó, les conilleres buides.
Saps que el teu temps s’acaba,
però ara se't presenten
els dies infantils sota una llum més clara
que atorgava a les coses un sentit
―així ho has consignat a les teves memòries,
precises en detalls sense importància,
que els teus dos nets potser no llegiran―,
i amb ulls de nen cansat em mires i no em veus,
i jo et miro i et veig com mai t’havia vist,
fet un ancià que no espera res
dels dies que li resten al davant.
Volia acompanyar-te en el dolor,
però en aquell moment no vaig saber què dir-te,
perquè els joves ―encara que es proclamin
aspirants a poetes―, com que viuen
les coses per primera volta i senten
l’exigència de menjar-se el món
i atipar-se de mots i transcendència,
ignoren que la mort
no es pot aplacar amb mots.
I mentre percaçava uns mots que no he trobat
fa quaranta anys i escaig que deambules
pel paisatge en ruïnes d’aquests versos
que no vaig saber cloure al seu moment,
perquè la nafra que es va obrir aquell dia
no ha cessat d’endenyar-se,
i jo també camino per la vida
amb un dol massa llarg per sobreviure’l.
Una vida sencera, que ha estat la meva vida,
i que ara, a les envistes de la darrera edat,
necessita subscriure un armistici
definitiu amb tu.
Avi, descansa en pau,
i habitem els dos junts aquesta tomba
de fràgils mots bastida pel poema.
En aquesta estança
buida i silent,
que ahir ocupava,
aquell somrís
afable
i la tendresa
de la carícia,
avui acull al cor
de la mancança,
la memòria neta
de la presència.
Les estances
Editorial Neopàtria, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
