EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 27 d’abril del 2017

COLLITA

(Imatge no identificda presa de la xarxa)
COLLITA 

Era el temps de les fruites cobejoses;
una època lliurada a l'abundància; 
l'hora tensa del glavi i de la còlera, 
de la fúria de l'agulla, dels dits, 
del raïm rotund; una era en què el sol 
projectava la seua llum metàl·lica 
en la impaciència d'un cos febril; 
una edat de gestos portentosos, 
de mirades precises, mesurades, 
en el ceptre; una concavitat 
onírica que s'acoblava en fragments 
de memòria mutilada, de peònies 
arrencades indignament i brusca, 
com les notes pures d'un pentagrama 
que n'arravata un músic sense oïda.


Juli Capilla
Raspall
Ed. Bromera, 2010
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 24 d’abril del 2017

[VIATGEM ELS DOS JUNTS...]

(Imatge pròpia)
                               A Mustafà Drideb 

viatgem els dos junts i sense brúixola, 
perquè la pobresa no permet 
artefactes, i només els estels 
pel desert indiquen l'insegur rumb, 
entre onades d'arena i hores de seda. 
busquem donzelles verges i fidels, 
dones joves de fang i foc, 
però també cerquern i desitgem 
forts cossos d'argila i sal, 
companys viatgers, amants furtius; 
i una casa vora mar, on viure i morir 
sentint-nos savis i sense possessions, 
senyors només de llum i pau, 
i proclamar la victòria incerta 
d'una lluita mil·lenària.
                       
                     El Araich, agost 1988


Antoni Matutano
Caravana mar enllà
Ed. Germania, 1995
Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 22 d’abril del 2017

POEMA AMB DATA (LXXXVIII): POBLAMENT DELS NÚVOLS

Poema amb data 17 d'abril que no vaig poder publicar al seu moment.
(Imatge pròpia)
POBLAMENT DELS NÚVOLS


Disset d’abril. 
Passa la tempesta, i el cel 
esdevé una ciutat de núvols: 
blau encerat, blanc subratllat,
gris apuntat, rosa en camí;
triomf de l'aigua
quan creix, s'eleva
i sedimenta en l’aire. 
Així madura aquesta primavera 
entre avingudes plenes 
de paradisos que no cessen d'arribar.
Jo m'hi passejo,
damunt versos de pluja jove
i arrels extraviades dins els ulls
que exclamen la correspondència
natural i directa
de cada forma amb el seu somni.
Disset d'abril,
passa la vida i la mirada llisca
com el silenci clos d'un núvol alt.

Vicenç Llorca
Cel subtil  dins Paraula del món. Antologia 1983-2003
Poesia 3i4, 2003
Més sobre l'autor, ací i  ací

divendres, 14 d’abril del 2017

[ENYOR DE MAGRANA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Enyor de magrana obert de suc i roig,
sol en la boira alimara en mà,
caliu de llenya a l'albir del foc,
a la llar d'esbarzers atiant la llum.


Josep Sanchis
Tast de solitud
Ed. Germania, 1995
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 11 d’abril del 2017

DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

 Entre dos rams de flors
                     (de foc les margarides
                     les roses d'ombra encesa) 
quina delirant arquitectura aquestes flames 
de bell perfum llunyer i visió verda.
                    Diagonal de la llum a la fosca.
                    Refrescants onades de rellotges. 
A cada límit de l'esguard, 
voltat de fulls deserts i amics 
bruts d'impotències o inicis, 
sota un lluent cercle els mots manuals, 
a l'escalf dels records, 
i emboirada l'estança 
pels alès de les eines, 
bubotes cordials que l'acompanyen
                    (cendrer i fum
                    llibres de neu petjada
                    ceràmiques com ulls
                    finestres estimades), 
l'home que escriu, aquest, 
s'escriu a si mateix d'ençà mil vides, 
es descobreix naixent 
a cada instant distint, 
repeteix obstinat 
la sempre delitosa artesania d'expressar-se.


Josep Piera
Mel-o-drama
Edicions 62, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 8 d’abril del 2017

POEMA AMB DATA (LXXXVII): [NOTICIA DE LA AGENCIA LOGOS APARECIDA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NOTICIA DE LA AGENCIA LOGOS APARECIDA EN LAS PÁGINAS INTERIORES DE TELE-EXPRES EL DÍA 8 DE ABRIL DE 1976


“El niño de diez años M.A.M.M. 
que vive en Zaragoza 
ha ingresado el día 7 en el reformatorio 
del Tribunal Tutelar de menores 
tras de su detención y estancia en la Comisaría 
por proferir insultos a las fuerzas del orden. 
Estando solo en casa 
el niño M.A.M.M. según declaró luego 
redactó una poesía conteniendo 
varios insultos a la policía. 
Una vez hecho esto 
llamó por teléfono al 091 
se puso al habla con la policía 
y les cantó el poema que él había compuesto 
empleando para ello alguna tonadilla popular. 
Al parecer 
la llamada que efectuó ese niño 
fue registrada convenientemente 
y minutos después de producirse 
las fuerzas de orden público con varios efectivos 
se personaron en el domicilio 
al que pertenecía aquel teléfono 
y encontraron al niño en cuestión. Fue difícil 
llegar a convencer a los agentes 
de que la poesía era obra exclusiva del muchacho 
y de que éste se hallaba en la casa 
completamente solo 
cuando se decidió a llamar por el teléfono. 
Instruidas las diligencias oportunas 
para lo cual el niño tuvo que acudir 
por tres veces seguidas a la Comisaría 
éste ha sido ya puesto a la disposición 
del Tribunal Tutelar de Menores de esa capital 
y posteriormente ha quedado privado 
de libertad 
en el Reformatorio de la Institución.”
Yo había comenzado simplemente 
a leer en voz alta a mi mujer y a mi hija 
esa nota de agencia 
que resulta normal en tiempos como estos 
cuando de un modo absurdo lo aseguro 
me dolieron los ojos 
se me trabó la lengua como a un niño asustado 
no pude continuar con la lectura 
estrujé con los puños las páginas del diario 
y como me conozco y sé cuando no aguanto más 
al verme así rajé 
por no llorar.

José Agustín Goytisolo

“Del tiempo y del olvido” (1977-1980)

en Poesía completa

Ed. Lumen, 2009

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 5 d’abril del 2017

INSTANTS

(Imatge pròpia)
INSTANTS

En la geografia dels meus ulls:
la platja, la cremosa sorra cedint
sota els gemecs dels peus,
la serenor del cel, el vent
que al caient de la vesprada
remou l'oratjol, i la mar
on tastar el gust
indesxifrable de la llibertat.


Maria Carme Arnau i Orts
Totes les mars són una sola mar
Tàmdem Edicions, 2005
Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 2 d’abril del 2017

[LA POR ERA UN VAIXELL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La por era un vaixell i s'atansava 
en aquest instant d'incertesa, 
com el fràgil sojorn del crepuscle 
lluïa silent la seua ombra. 
No hi havia res més enllà 
per abrandar l'encenall 
i habitar-lo de fumeres, 
entrava fugaç la nit 
a aquesta cambra oblidada 
com un doll de campanes somortes, 
i a l'enfonyall del paratge on vivien 
els llavis cercaven un indret 
per fer silencis 
a cau d'orella.


Maria Jesús Yago
D'escuma ferida
Ed. Germania, 1993
Més sobre l'autora, ací