 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
VAIG EIXIR A COMPRAR I
VAIG PENSAR EN EL MEU COS MORT A CASA
Després dels treballs
a la taula plena de llapis
i una incoherència de
llibres
baixar en pijama i
botes a que el sol colpege
durament la carn
cansada.
Tinc la sensació que
prompte vindrà
l’enregistrament d’un
àudio
donant-me una bona
notícia, una bona notícia, sí,
si és que ha arribat l’hora.
Vaig fins al cantó i
compre tres o quatre paquets d’arròs i torne
i està tan buida
l’avinguda. No demanar auxili
quan caiga
i comencen els
insectes de la casa a fer en mi una consonància de nius.
Si he de viure que
siga fent rebobinar la pel·lícula de ciència-ficció.
Vull a prop els amics
que callen i que saben.
Hui la taula és el meu cos i ja està
parada.
Joan Deusa
Camelot o la poesia social
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
