[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]

 

( Fotografia de Jürgen Fälchle)

II

 

Vindrà l’hora de jutjar-me

i hauré estat els meus versos i esborralls:

una joguina plàstica, un glavi

de tall capriciós i fugisser

que voldria escriure

sabent-me carn d’oblit i melangia.

Llavors,

em reconeixeré en aquest ofici

de penitència, sense complexos

ni obligació verbal

de provar-me, de mostrar-vos

aquesta sang que vessa dels meus dits.

Llavors,

lliurada, la sentència final

–tan vostra com de ningú,

caurà com un eclipsi caut i tebi

miratge real on la mort és morta

i jo mor assaciat

d’ensopiment entre jardins i fonts

d’aigua envidreïda.

Paradís o masmorra. Felix culpa!

només romandran els somnis.

Andreu Blai

Nimfeu

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

ÀMBIT DE L'ANTIGA CASA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÀMBIT DE L'ANTIGA CASA

 

Per la casa solitària, ja fum,

retall d'or enfosquint-se en la memòria,

vagarà el perfum d'un altre hivern.

 

No quedarà gespa als racons on vas nàixer

ensangonant la pell de primavera,

ni cap esguard s'obrirà a la tardor

devers uns cels fets de la llum de l'aigua.

 

Fantasmes orbs, guardians de l'oblit,

emmudint les mans humides dels lliris

colliran gessamí d'interiors deshabitats,

calaixos blancs on mai no cloguérem ones.

 

La cambra delimitarà ombres en l'aire,

allà on retrats teus ompliren calzes de por i misteri.

Ja les aus hauran emigrat a la mar

des de murs i finestres que la nit ennegreix.

 

Les vesprades seguiran rebent les estacions

damunt l'espai del cel i els arbres

mentre una pluja blanca s'emmiralla,

lluita entre la mar i la tristesa,

en la pàl·lida melangia dels teulats.

Gaspar Jaén Urban

Cabdells de la fosca trancada

Tres i quatre, 1976

Més sobre l'autor, ací