(Imatge no identificada presa de la xarxa)
[Fragment]
[...]
Així, si fins llavors els meus amors
eren fets de sospirs i de sopors,
van ser de carn, de fluids i de brases;
si abans necessitava moltes frases
per no entaubà’s al sol de l’ideal,
va trobar esgambi en un hort terrenal;
s’alliberà del callòs més romàntic
i a l’hort hi feu el niu i un bon salt quàntic;
perquè el jardí de l’amor hi té un mur
ben auster amb una esquerda d’on en surt
un pàmpol d’or que és dels jardins l’enveja
i un bell llorer ufanós que bé l’ombreja
i el seu cant sensual fa un so bucòlic
que veus capat el misteri catòlic
(que l’èxtasi o l’espiritualitat
no és patir en solitud a Montserrat
ni ser un Werther abocat al suïcidi)
i en canvi veus Déu més com un Ovidi,
que degué sentir el cant de l’univers
tant com el Dant però en canvi el seu vers
pot ser picant i riure si fa falta
sense patir per la instància més alta
(per més alta n’entenc el demiürg
i no August, que el prengué per cap de turc).
[...]
Riu avall
Editorial Fonoll, 2024
Més sobre l’autor, ací
Entrades
