SOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Somni

 

He vist com caminava per la boira. 
El sol s’havia post sobre l’infant. 
Ell no sabia encara quin camí 
l’emportava, a quin lloc abandonat. 
Per la nit, cap estrella traspuntava 
entre els núvols plomissos i aturats. 
Cada cop més, l’infant s’esgarriava, 
però sempre seguia més avant. 
Cremaven en la neu unes petjades, 
com fil de llum sobre vellut nacrat. 
Semblava aquell infant una atzarosa 
barca, perduda enmig de l’oceà. 
Només la neu i el gel vestia els arbres 
del somni on s’ha perdut aquell infant. 
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren 
i brillen amb bellesa extravagant. 

 

Joan Mahiques Climent

Pedra foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans    

Documenta Balear, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací

[UNA MÀ TANCADA EN ELS CALAIXOS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Una mà tancada en els calaixos

recorre les parets silenciosa,

ensopega amb objectes oblidats,

rememora formes confinades

i sap l’esgrogueïda resplendor,

la vida acumulada com el llast

a la cisterna d’un vaixell. La mà

franqueja obstacles, intueix un ordre

i un recorregut precisos. Així,

l’espai informe es torna a definir:

la vall s’enclou simètrica en un punt,

mentre s’estén la conca on convergeixen

tots els afluents. Sola entre clarors,

però en el cor mateix de la tenebra,

la mà oficia un ritual antic:

com mots d’una ment inaugural,

els déus s’asseuen sobre trons de pedra

i torna cada estrella al seu origen.

La memòria de la llum promet

la intensitat que a penes representa.

Joan Mahiques Climent

Entre dues clarors

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací