(Oli sobre llenç. Miquel Orts)
SI UNA TARDA...
Si una tarda
plou la tristesa i lluen
sota el baf
les carrosseries dels
cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i
el fàstic
de la ciutat humida; si
una tarda
un surt cansat de fer
feina i plou,
i plou la tristesa i plou
tant que els cecs
s’arrufen sota els
portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els
ulls de les nines
boges, els ulls de les
nines lletges!
La letargia, la tarda, la
pluja, la pena,
l’esfondrament general,
el neguen tant a un, que
un s’aferra,
a on sigui, a una cançoneta
grisa i d’amor,
brufada d’esperit.
Una bella història
Edicions 62, 2023
Més sobre l'autor, ací
Entrades
