EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olor. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 d’abril del 2025

FEBRER

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


FEBRER

 

Febrer de tranquil·litat
llebeig mut dens de salina
ocells blaus als farallons
la lentitud del far fals
horitzó amb vaixells de càrrega
verni de llim de petroli
el tremolor insolent
les llisses a la deriva
remor de llaüt anònim
l’olor humil a les mans.

 


Joan Perelló

Hivern humil

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

divendres, 10 de gener del 2025

SOLA A L'HIVERN


(Foto d'Arnau Moreno)

 

Sola a l’hivern

 

Quan tot sembla inevitablement fals,

mentres el món ressona en la llunyania,

i el cel és com l’orella d’un déu sord;

quan el blanc pur somica com el zèfir,

mentres els arbres semblen silents i espargeixen

llavors, penses en el teixó al seu cau,

en tots els caus confortables i eixuts,

i en les raboses que esquincen conills,

remenen la cua molsosa i flonja,

i en els llobatons que la lloba es mira

juganers, però ja amb feres pupil·les,

amb l’olor d’haver menjat carn ardent.

 

Isabel Canet Ferrer

L’udol de la lloba

Edicions del Buc, 2024

Més sobre l’autora, ací

dimarts, 19 de novembre del 2024

BARCA

 


(Imatge pròpia)

BARCA

 

buc de claror en la mar nebulosa

del somni

en la mar de la nit

la pell solcada pel sol i la sal

no ferida, no encara, pel ferro roent

de juliol

barca de grills mar a dins en la nit

i allà al fons

buc de claror

com un llir

en la nit de la mar

com un llir

tot de llum

tot d’olor

en la nit

de la mar

buc de son

tot d’olor

tot de llum

com un llir.





Ismael J. Sempere

Venien i se m'enduien

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 2 de gener del 2024

J.

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

 J.

 

Ahir vas abandonar l’habitació per fer un cigarret

i quan t’he tornat a veure eren quarts de vuit del matí,

sorties de la dutxa amb els cabells xops

i et posaves el bodi amb agilitat.

Quan t’he buscat de nou amb la mirada,

només quedava a la tauleta un suc de taronja i llimona

i, a la cuina, una cafetera, que he assaborit

en el dibuix de la silueta dels intersticis de la ment

mentre aspirava la teva olor

amb l’aroma del cafè.

 

Ha tronat i ha plogut tota la nit

i he tingut la sensació de xerrar amb tu

en una vigília lleugera,

com ho feia amb els cosins quan estàvem de vacances,

converses etèries de cadells entre jocs estivals.

És la sensació encomanadissa,

pau sostinguda i l’al·licient de ser amb tu,

sense fer res o trepitjar el fre:

una tarda d’amor o un passeig

cap a un vers no inestable.

 

Els gats eviten els tolls al pati

mentre cada glop em crema la gola.

La sala s’engrandeix sense la teva presència,

i tots els records per les lleixes són un interrogant

que ni intento esbrinar de reüll.

Tot i que has sortit fa pocs minuts

la casa s’ha buidat més que la tassa.


David Castillo

Camp pervers

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 21 de gener del 2023

BLACK BERLIN BLUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BLACK BERLIN BLUES


DE VEGADES EM PREGUNTO

SI REALMENT VA SUCCEIR
DE VEGADES LA REALITAT
NO ÉS AUTÈNTICA
PREGUNTA’T SI ESTÀS MORT
EN UN PASSAT REMOT
O VIUS EN UN FUTUR PASSAT
L’OLOR DE LA SANG
LA NIT SILENCIOSA
ELS BOSCOS EN FLAMES
LES CICATRIUS DE LA POR
EL REVÒLVER AL POLS.

 


 

Marcel Pey Puig

Shootout

Editorial Fonoll, 2022  

Més sobre l'autor, ací 

 

dijous, 16 de desembre del 2021

LES BALMES OBLIDADES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Les balmes oblidades

 

El teu cos no necessita discursos, existeix pel gest que suposa i s'oposa a qualsevol verbositat que impliqui una gesticulació massa estrident. El teu cos viu sense l'obligació d'un ritme frenètic, més enllà de la frenètica cadència dels colors que s'aferren al batec dels cors. Però, de tant en tant, una paraula imposa la bifurcació de les promeses i els actes acompanyen els silencis reservats dels llargs capvespres de lectura. Si hom cerca la puresa, només trobarà la rudesa de les mirades inútils i de les armes homicides: inventarà el repòs en presentar-se els núvols de la desídia. Algú desfà el vel de les hores erigides al pal de les nacions encara incipients i s'esmunyen les busques esfilagarsades entre matolls i verdolagues, entre margallons i llangardaixos. Encara no s'esdevé la calma precisa perquè la lletra pugui fer olor de nous llessamins i de papers mullats, quan tot d'avionetes atrotinades escampen pels cels indolents les línies indecents dels hímens oblidats.


Ricard Ripoll

El món s'acaba demà

Edicions del Buc / Pruna Llibres, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací