PLUJA AL CLAUSTRE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Pluja al claustre

 

Els teus ulls blaus han vist

la claror del nou dia.

Els àngels jardiners han decidit

regar una mica la ciutat

a mitja tarda, perquè tinguis

un dia amorosit de sol i pluja.

 

Tu que veus les taronges del claustre

i el teix, i les fontetes,

els dius que a mi també m’agradaria

compartir el temps amb ells,

però com tantes d’altres coses

sols me’n queda el record.

Mira-les per mi, que neixin roses

i magnòlies, i acants,

que per a tu i el teu claustre

sigui glòria el nou any.

 

El verd ara és més lluent

que el xiprer, sempre sever.

Llisquen les gotes de pluja

de les fulles torrades

de la magnòlia.

La merla busca el cuquet

resseguint l’herba esponjosa.

Les arrels, sempre immutables,

troben que és ben poca cosa,

aquest ram de pluja escassa.

Brilla el sol sobre els acants,

els núvols ja van marxant

i la rosa aixeca el cap

per espolsar-se una gota.

 

Olga Xirinacs

Passeig pel claustre

Ganzell, 2026

Més sobre l’autora, ací i ací

[AIXÍ COM S'ESCAPA LA LLENGUA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Així com s’escapa la llengua

com la sorra sota l’onada

que no recula no s’escapa

així com s’escampa la parla

com la llum de la matinada

que no diu ni tampoc parla

ni sap la llengua dels humans

així també un seu dolor

a casa a la cabana i al repòs

es van perdre sota l a boira

la casa la cabana i el repòs

endins del bosc sota la boira

hi ha alguna cosa que no va

alguna cosa torta que se’n va

així que intenta fer-se’n càrrec

alguna cosa que és en va si hi va

i prova de copsar-la

així com totes les arrels

que s’allunyen un tros i més

sempre una mica per dins més

així tot el que diu es torna vague

se’n va li fuig i és fum

s’amaga de la flama

i diu se’n va i ve com fum

com ve la pluja i se’n va

de les muntanyes a les valls

la pluja destralera

i va fent i traient tot l’aire

dels nabius i l es vespes

dels fongs i de les nespres

la pluja consentida

de trons llampants

quan diu tot el que diu

que no pot ser res més que baf

per què és per dins una fugida

que no recula

calla.

 

Albert Balasch

Això, la pedra. Últim  quadern del frau

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autor, ací

MIRALLS DE JADE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Miralls de jade

 

Duc un trolley petit, algunes lliures,

poques per tres setmanes, i un gran somni.

Surto de l’aeroport i em sé invisible

dins un vaivé de gent igual que onades.

Ara soc una més, turista anònima,

tan diferent igual que tots els altres:

jo amb samarreta i jeans, cabells a l’aire

i els ulls velats rere uns vidres tan negres

com el vel d’uns cabells de seda i aire.

Elles amb vestits llargs de nit i pluja

i el sol en els seus ulls complets de jade

irradiant l’enigma de l’aroma

amb què el muguet i el sàndal es confonen

dins l’autobús al Pròxim Orient.

 

Cristina Àlvarez Roig

Síria sense flors

Pagès Editors, 2023

Més sobre l’autora, aci i ací

[LA PLUJA CAIGUDA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

die dunklen die Regentoene
Ingeborg Bachmann

La pluja caiguda durant la nit,
¿on és ara mateix, en quines fulles
de parra, en quin bec d’ocell fugisser,
en quin espill travessat per la boira

de les desmemòries? Més encara,
¿com és que ningú no sap on s’encenen
tots els focs de la veritat i l’aigua
que els sadolla, els ferros vells incurables,

els turmells tan delicats, l’edat última?
Algú, de prop, gesticula amb les mans.
De lluny, la paraula. No em fa profit

el que hi veig. Projectes inacabats
sobre la taula, un pitxer de flors seques,
ploure quan no és temps d’ais i lletanies.

 

Francesc Pastor Verdú

A colps 

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací   

UKIYO-E

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ukiyo-E

La fascinació per les escenes inspirades en el teatre kabuki o la vida a les ciutats i al camp: vistes urbanes i paisatges naturals estampats en el paper d'escorça de morera o d'arròs. El deliciós encant de les xilografies japoneses que mostren l'erotisme d'uns cossos cardant o paisatges amb ponts i camins velats sota el tamís blau de la nit o el vel d'una boira. Un tsunami i uns pescadors. Unes flors de cirerer, el que és fugisser i muda. És la veladura del real que es desvela en el jardí del vent o sota la cabellera d'una pluja. El parpelleig d'un món flotant, a punt de ser o d'esvanir-se.

Ricard M. Pinyol

Arrels d'aire

LaBreu Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

SAL DE LA MAR VENÇUDA

(Imatge pròpia)

SAL DE LA MAR VENÇUDA

Without it salt, the water in the rivet

can’t know how it was caught

SOPHIE COOKE

 

Aquest poema al bell mig de dos noms. La pluja cau i revifa les llàgrimes, la primavera combrega la set de les flors. No és veritat, però, les estacions no ens separen, no. La mar ingènua perd la sal als núvols de l’espera que baixen a terra, per a trobar-hi el seu camí a casa: l’agnició del card i la rosa.

Pere Bessó

Besllums d'Escòcia 2017

Editorial Neopàtria, 2020

Més sobre l'autor, ací i  ací

[MOMENTS DE GLOC GLOC...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Moments de gloc gloc de pluja.

Sobrefilats de la Singer tel·lúrica. Agulles de vent

comencen a embastar immenses quartines d'aigua

pels finestrals aeris.

Un vell Noè encén en la fosca de l’escala una pipa.

Per uns moments ningú no veu la terra.

Ni el mateix Déu amb els seus immensos

EIXUGAPARABRISES!

Dolors Miquel

Gitana Roc

Llibres del segle, 2000

Més sobre l'autora, ací

ESTRANYS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESTRANYS

 

Té la pluja a la mà.

En un imperceptible moviment

gira el palmell i trenca una tempesta.

Una rovellada aliança tiny,

inesperadament, els seus dits bronze.

Entreplouen formes esllavissades

de vent.

 

A l’aixopluc d’entrada a l’aeroport,

ocupant un breu espai encobert

–com una blanca soledat–,

sembla acollir tot el reflex del vespre

una vella i desgastada maleta,

que ella oblida deliberadament.

 

Mentre contempla els deixants de la nit,

camina endavant com merla d’aigua.

Regalim de pluja el seu pas menut.

 

No en sé res de tu, estranys com som,

ni tan sols qüestionaràs si et mire.

acosta una diminuta càmera

que mai no capta el fugaç plovisqueig,

l’enrenou invisible,

el xim-xim d’un temps imprevist,

allò desconegut i efímer.

Però has girat subtilment el palmell

i he vist caure la pluja,

com tornada constant,

com desig de temps etern.

Mercè Claramunt

Una nit sense vent

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

COSES DE LA PULSIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COSES DE LA PULSIÓ

 

Més enllà del desig pel cos,

foragità la paraula compartida

que teixeix els llaços invisibles,

el relat d’una jornada grisa,

les incidències quotidianes

en un dia de pluja,

les mirades imantades i tendres,

el frec suau pretesament involuntari,

la furtiva complicitat

en presència dels altres,

el plaer d’opinar

sobre assumptes aliens i propis.

 

Tenia recanvi o s’ho pensava,

i amb tot, sempre es veié lliure

de qualsevol sospita d’infidelitat:

no sabia que la pulsió

era, sobretot, làbil.

Isabel Robles

Les sabates i altres poemes

Bromera Edicions, 2014

Més sobre l'autora, ací

LLUNA EN AQUARI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LLUNA EN AQUARI

Potser tinc l’ànima felina,

i m’irrita l’aigua

del mar o a la retina, l’aigua del llot

i de la dutxa, potser és culpa

de la lluna quan vaig néixer,i soc més

del foc que de l’onada,

més del terròs que la braçada. 

Però qui pot viure sense l’aigua?

La pluja encalma, el blau fa por

i l’amor traspassa canonades.

Potser un desglaç m’ajudaria,

potser l’encís d’una estrangera a l’altra riba

m’inclinaria cap a l’aigua.

Però què puc fer-hi

si tinc l’ànima felina? Si és tot culpa

de la lluna, i soc de foc,

si enterro l’aigua com la mort,
jo què puc fer-hi?

Oriol Prat Altimira

Dies hàbils

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autor, ací

35

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

35.

Tra pioggia e sole esita oggi
la giornata; né quasi importa
chi vincerà. Il sole è buono,
buona la pioggia. L’importante
è questo essere tra i due
e questo moto verso l’uno
o l’altra. Non lo stare fermo,
l’indifferente soprastare,
inutile nebbia del mondo.

---

35.

Entre pluja i sol dubta avui

la jornada; quasi no importa
qui guanyarà. El sol és bo,
bona la pluja. L’important
és aquest ésser rere seu,
aquest moviment cap a l’una
i l’altra. No l’estar quiet,
la indiferent hegemonia:
la inútil boirina del món.

Remo Fasani

Novenaris

Adia Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací

[Traducció d'Antoni Clapés] 

POEMA AMB DATA (CIII): TOT CONTEMPLANT EBRI DES DEL MIRADOR DEL LLAC, EL 27 DE JUNY

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOT CONTEMPLANT EBRI DES DEL MIRADOR DEL LLAC, EL 27 DE JUNY

I

Núvols negres. La tinta vessada

tenyeix a mitges turons i muntanyes.

Cristal·lina pluja, que esguita perles

sobre la coberta de la barca.

Arriba una ventada agranant tot.

Des del mirador ho contemple:

l’aigua s’ha tornat cel.

II

Peixos i tortugues, lliures,

ens vénen seguint sense por.

Lotus sense amos

floreixen per tot el llac.

Bressolat per l’aigua, des del meu coixí,

veig pujar i baixar la muntanya.

Emportada per la brisa,

la meua barca balla amb la lluna.

Su Dongpo (SU SHI) (1036-1101)

Més sobre l'autor, ací i ací

PRELUDI DE PLUJA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quan queia pels envans
interiors
el plany de tu,
lleuger adolescent
damunt l'ampit,
deixava que la pluja
em retornara el món.

I avui, sota altra pluja,
enmig de la maror meridiana,
de tu i de mi ja nues les parets, i el temps ja nu,
s'enlairen i se'm claven
obscurs fullams de xops, salzes verídics,
taurons de nàufrag, illes coral·lines i palmeres
reals com claus crements, com maltractades
fustes fermes de nàufrag.
I, com ahir, m'agarre
al meu dolor de tu, que em bat i em funda.

Ja nus els barandats
interiors,
i el plany ja nu,
per les quatre parets
de l'anima m'escole.
I plou. Però, no torna.
No torna aquella pluja.

Antoni Ferrer

Bagatel·les

La forest d'Arana, 1990

Més sobre l'autor, ací.