[EL COR:]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els infants de l’amor són els més bells
Chamfort

 

El cor: 
−I els infants indesitjats? 

D’un inconegut Olimp, cauen
ànimes solitàries,
d’ulls amortallats, 
de dolor callat...

Que el moll de l’os se sap inestimat: 
només és un, 
amb el cos que, a disgust, l’acull.

La remor amenaçant que dóna vida
excita, però, l’ardorós desig de ser: 
i l’habitant de la cambra dura,
en voler durar, s’endurirà... 

 

Marta Giné Janer

I anem de fred en fred, sense pensar-hi.

Edicions Saragossa, 2016

Més sobre l’autora, ací

QUI ERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 QUI ERA

 

Tenia un crucifix al capçal del llit,

i no era creient. Una maleta esgavellada

en un racó de l'alcova, i no va travessar

cap frontera. La butxaca del davantal

plena de caramels, i no era llaminera.

Un pintallavis a joc amb el to lavanda

de la seva pell i dues bruses de caixmir,

però mai no va abandonar l'òrbita

inclinada i lentíssima del dol.

Totes aquestes coses tenia.

Qui era. Si sabés buscar-la

en allò que no tenia. 

Gemma Gorga

Mur

Editorial Metora, 2015

Més sobre l'autora, ací 

[HEURA MEUA QUE SOLQUES FERMA...]

 

(Imatge pròpia)

Heura meua que solques ferma

els murs del meu enteniment,

et procuraré saó, llum,

que el pretèrit siga llavor

de l’avenir ben arrelat.

Que reste immutable, fixada

al mur amb permanent memòria

la teva estructura vital

quan, heura meva, ja no sigues.

Quan ja no hi sigues, el sec, heura

meva, dirà qui vares ser.

Manel Hurtado Juan

dins de A la llengua de València

Societat Coral El  Micalet, 2020

Més sobre l'autor, ací.

FAVOURITE RECIPE

(Imatge pròpia)

FAVOURITE RECIPE

(Recepta favorita)

Entreveig el llambreig del temps i el seu no-dir cert.

Construesc l'instant amb l'invisible del visible.

Fenc a la nit els colors del dia i la fressa de la brisa.

Visc les flames de l'horitzó i alhora la tremolor    

         de l'aigua que les apagarà.

[Ser és una necessitat raonable.]

Jesús Giron Araque

Hotel

Ajuntament de Mislata, 2019

[ÉS ARRIBADA L'HORA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

És arribada l’hora en què l’angoixa

serà fruit de la certesa i no del dubte.

Tot allò que sabem ja ho sabíem,

però hem comprés que serem ferits

per la mateixa daga que abans

passava de llarg cercant un altre parador.

Avui hem de conviure amb un neguit

que no té cap porta d’eixida oberta,

perquè la vida ha traçat gèlidament,

com qui separa territoris estranys,

una línia divisòria recta i infranquejable

entre el que ara som i el que volíem ser.

Robert Cortell

Hores ingrates

Bromera Edicions, 2015

Més sobre l'autor, ací i ací

[SI SER O NO SER ES...]

(El jardí de les delícies, detall. Hieronymus Bosch)

Si ser o no ser és la qüestió, com serà la resta. Perquè ja et pots negar que et facin entrevistes, que en col·lecciones les preguntes com un faq de Crist als seus deixebles. Com qui tramita factures ben a tocar de la grapadora, saps que la consciència és una aberració fruit d’una natura cega, i just l’arbre de la ciència o de la temptació no apareix en cap botànica, que ni pomera era –enlloc no ho diu– ni el domini de la fe comporta cap extracció de sang en ressaca dels dilluns. L’extensió dels camps de text és il·limitada, i si busques murs al jardí ves-hi amb el sarró carregat i records al guarda de seguretat si te’l trobes. I que t’expliqui com el van posar la parella aquella que no s’esperava a ser expulsada, que el paradís, segons no n’informa cap dels sinòptics, el duien certament entre les cames.

Albert Garcia Elena

Tòtem ordre

Ed. Bromera, 2017

Més sobre l'autor, ací

CAFÉ GIJÓN

Ser com ser,
uno para otro,
"otro" para uno
en otra luz que
no nos separe tanto
a unos de otros.

Horacio Rodríguez Aragón, 1969

(poema penjat al Café Gijón de Madrid)