 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l'ona manqui
que m'assaoni llengua, nas i orelles!
Maria Mercè MARÇAL
Menuda i nua, en la mar
refulgent com un Sorolla.
Gaudint del llevant,
del batec de la vida.
Vorege amb les ones
Joguinejant perquè no arriben
a mullar-me els peus.
I fluctue una i una altra vegada,
com un petit desafiament.
Ara hi arribes tu.
Ocupes fins i tot
aquest màgic racó
de la meua existència.
Ambdós juguem,
trepitjant la sorra rellent,
rabejant els peus
i ja amant-nos,
amb una puresa
a la qual mai retornarem.
Laura García i Andreu
Màtria
Ed. Germania, 2013
Entrades
