AZBE



(Autor: Nedymar. Imatge presa d'ací)

Calla, Azbe, i escolta
                                 aquest silenci vast,
ferit d'aromes i colors terribles.
Ara és el temps
                        que els arbres s'equivoquen
i els ocells, desesmats,
mosseguen les tres cares de la nit.
Ningú no resa
                      dins la casa dels somnis.
Ningú no cau pels escalons del cel.
I la precisa
maquinària del temps, fulgent prodigi
de peces i engranatges, va girant
de cap enrera,
                       roent, xerriquejant:
Torna la llet
a les sines pansides; lentament
la carn es despodreix i les arbredes
arrelen cap al cel;
                            la llum
retorna cap al sol, passant la lluna,
i un déu de pedra
                           sura sobre el mar.
Tu i jo,
dolça i tràgica Azbe,
                                 encara no hem nascut.

ANDREU VIDAL 
Els dies tranquils. València: Gregal Llibres, 1988
Més sobre l'autor ací