[QUAN EL CREPUSCLE S'INCLINA...]

 

(Imatge pròpia)

Quan el crepuscle s’inclina

perquè algun mussol llunàtic

descorri la greu cortina

i mostri els ulls i el viàtic

a la víctima propícia del desert...

L’udol emfàtic de la guilla...

La perícia del vident del frenopàtic...

Una ombra escorre els granets

superficials (pels indrets

més inhòspits va fent pista);

l’ombra que cerca un matoll,

el peu descalç, l’ull de poll

profà d’en Joan Baptista.

Josep Pedrals

Escola italiana

Edicions 62, 2024

Més sobre l'autor, ací

AQUELLES SOLITUDS D’ON VENÍEM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AQUELLES SOLITUDS D’ON VENÍEM

Tu presencia es ajena, extraña a mí como una cosa. 

Pablo Neruda 

Se’ns van aplegar massa greuges sobre la pell de les trobades. Abans apuntalàvem el dèficit amb generoses dosis d’indiferència, salpebrades d’ironia. No fèiem cas de les seues fiblades insectívores i traïdorenques, repuntant-nos el paisatge anònim de l’esquena. Pagàvem de grat cada fotesa amb el palmell obert on ara s’hi veuen els rastres de tota aquella xavalla de sal. Se’ns adormien les pensades del sexe en el brou espès de les llargues migdiades d’estiu. Ens vam mirar aquelles solituds d’on veníem. La llar que tenia el moment de la nostra coneixença en dipòsit. I com un salconduit cap al territori invers de les cremades fèiem petits gestos per no esdevenir definitivament immòbils.

Josep Manel Vidal

Aquelles solituds d'on veníem

Ed. Bromera, 2018

Més sobre l'autor, ací

Ací podeu escoltar el poema dit per l'escriptor Jesús M. Tibau:

DITS I FETS

(Il·lustració del llibre: Abel Jiménez)

Res no puc dir 
que no haja estat dit ja 
i a despit d'això mai calle. 

Què es pot dir de les bacores, 
primerenc fruit de la figuera, 
que no estiga ja ben dit? 

Aquell més bonic i golós mos 
que pots portar a una boqueta, 
invertit jardí de carn melosa 
tapís rosat de flors sucoses,
dolça carícia per juganera llengua, 
essència pura, afany sublim, 
dels meus més lúbrics pensaments! 

Res mai no dic 
quan tu somrius 
et mire els llavis 
i em xucle els dits.

Andreu Mut

Més que meló!

Onada Edicions, 2015

Més sobre l'autor, ací

EL MAR, LA MAR, LO MAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Aquell oceà de veritable escuma blanca,

mar d'onades amargants i fredes,

d'aigües ambrades i carbòniques,

solcades amb rauxa pels meus llavis!

Junta, tota junta,

la cervesa que he begut

en tota una vida

ompliria una platja

amb granets de malt

i llupolosa brisa d'ordi.

Bo,

potser exagere i,

segons diu el diccionari,

ho porte tot més enllà

dels límits de la veritat

de la conveniència i del normal,

però n'estic ben segur que dóna

per omplir una piscina

potser mitjana, un quants barrils,

una galleda, uns pocs litres, una gerra

o qualsevol got on hi càpiga

un oceà de veritable escuma blanca.

Andreu Mut

Bunyol sense forat

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.