en braços de l’obscura servitud,
i arriba el lent capvespre
ocult en el desordre.
Albira, l’heroi, el malefici.
Aquesta és l’escletxa on el sol
indica la certesa més cruel:
turment i recança de la vida,
del goig on s’esfullen amor i sentiment.
Je
songe parfois à un certain poème
sur
une corde de luth. Pensa
en el solstici impossible que clivella,
transparent, l’orgull de la nit
i de la sang, l’orgull de la vida.
Pensa en el mot suspès, violent,
enmig del brogit de la tempesta.
Ets un vell fracassat en una nau esfondrada,
un fustam corcat pel desdesig.
Ara, però, oblida-te’n. Vespreja:
ofega en la tenebra el pensament.
Fixa’t: voleien robes i vestits
i la carn batega en cada foc nocturn.
Oblida-ho tot. Trenca rems, esquinça veles.
Aixeca, ara, al punt més alt
del castell obscur, les bellumes
del fanal trontollant del desig.
Enlaira’t, rialler i ardit. I dansa!
Dansa, dansa, dansa!
L’aigua ja et rabeja els malucs incendiats.
Antoni Marí, Francesc Parcerisas
Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic ( 1977-1978)
Quaderns Crema, 2019
Entrades
