A POC A POC

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A poc a poc

 

A poc a poc m’he despertat

a casa meva.

Era cuc. Era ritme

lentíssim de fulla i de pedra.

Alguna cosa s’ha esberlat

i una veu molt petita

s’ha afegit al batec.

Lentament, un impuls,

una arrel: una escletxa

de sol, una mica de vent,

un regust estranyíssim de rosada.

A poc a poc m’he encaminat

per la finesa de la tija.

He madurat,

he percebut la gravidesa,

l’amor que m’empenyia a esbadellar-me.

I he obert els ulls.

He vist l’ocell, que venia a tastar

la tendresa del cuc.

L’obertura del blau i el verd.

I jo era tan gran com el cel

i com la terra.

Llavors m’he despenjat

i m’he endinsat en el batec.

En el batec.

 

Laia Noguera

Amor total

Tushita Edicions, 2016

Més sobre l’autora, ací

ASFÍXIA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Asfíxia

 

Una vegada vaig ser bella. Ara soc jo mateixa.

 Anne Sexton

 

M’ofegaré amb el cor bategant com una manxa,

amb els pulmons inflats d’hidrogen.

M’escanyaré en menjar-me la poma

on habita el cuc dorment,

el dubte malaltís que m’infecta.

 

Tancaré la porta de la infantesa,

de la mare que em renya amb enveja rèptil

i al pare que mai no em mira;

soc la part rebutjada de l’escenari

d’un amor postís, donat a fer a altres.

 

Lliure, oblidaré els enfrontaments amargs,

el deure de ser bona noia

i el convenciment íntim de no poder ser-ho,

l’ofec ressentit de saber-me no estimada.

 

Escriuré i seré bella

                                   o jo mateixa.

 

Mercadal Victory, Carles / Palliser Santana, Llucia

L’infinit que no podem dir

Pagès editor, 2025

Més sobre els autors, ací / ací

[M'HAS FET ENCADENAR.]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

2

M’has fet encadenar. L’alè em gravita

tan dèbil, tan com flèbil, que cap nit

no m’arruixa ja el pèl ni en trau resquit,

i mal pes hi ha al teler si el tronc no esguita.

 

¿Qui em boixarà l’ullal hermafrodita

si em denegues la set que t’he fingit?

Jo sol no en sé; tinc el boç molt petit

i he desaprès a aprendre el que m’excita.

 

Si ara te’n vas i em redobles, cafit

de tu mateix, l’enyor que t’he absorbit,

no esperes que et cobege el que em tragita.

 

Vist que el cuc de l’auxesi el duc pansit,

hauré d’encomanar-me a santa Rita…

Quin oi, no haver nascut frare estilita!

Rubén Luzón

Segons manera

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

EL PERDÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL PERDÓ [fragment]

 

No demanis les meves paraules

perquè les pronunciaré.

 

Resulta que el meu cos

està infestat de la saba d’un cuc

que puja per ma gargamella

cada cop que et negues a escoltar-me.

 

És un cuc persuasiu i atractiu,

però jo el rebuig

i el culp de les varius del meu cos

perquè sé que es tracten del seu rastre.

 

I ell es pensa que així em desfigura la bellesa,

però no sap que, en realitat,

m’alimenta amb les miques

que recull per acomiadar-lo.

 

[...]

Cecília Navarro Frau

La mamella de Déu

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací