ENMIG DE TU I DE MI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENMIG DE TU I DE MI

Enmig de tu i de mi hi havia tantes roses;
la pressa de l'amor desféu les més descloses.

El so de les besades entemorí els ocells;
callaren els més dolços, fugiren els més bells.

I anem deixant enrere la humil gentada morta,
occits com de l'empenta del remolí que ens porta:

els dies, tal vegada de cel i d'or curulls;
caiguts bocaterrosa mai no els hem vist els ulls.

Jordi Sarsanedas Vives

Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)

Edicions 62, 1989

Més sobre l’autor, ací

PRENEU LES ROSES (POEMA AMB DATA LXXIV)

Aquest poema d'Olga Xirinacs és el que representa enguany a les lletres catalanes en el Dia Mundial de la Poesia. En aquest enllaç (http://issuu.com/lletres.gencat/docs/dmp_2016/24?e=8491650/33558659) podeu llegir-lo en les següents llengües: català, alemany, amazic, anglés, àrab, armeni, asturià, castellà, danés, euskera, francés, gallec, hindi, italià, mandarí, mandinga, occità (aranés), quítxua, romanés, ucraïnés i wòlof.
I ací (https://tarragonaesperanto.wordpress.com/2016/03/18/poemo-de-olga-xirinacs-por-la-monda-tago-de-la-poezio/) en esperanto.

("Primavera" d'Odilon Redon)

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada 
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre 
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

Més sobre l'autora, ací i ací

POEMA AMB DATA (LXIV): SANT JERONI DE COTALBA (4 d'abril de 1988)

(Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, Alfauir)

Pluja-ruixim, l'arborada avinguda,

murs i merlets, la torre, la font morta... 

amb lleu remor avancem (ens escorta

un vell desig de tomar). La crescuda

del riu del cel ens empeny vers la forta

ombra sens sol de l'arbre no ploguda

des d’on mirem absorts la boca muda

del monestir. De sobte aquella porta

s'obri clement i ens acull al seu si:

sorprés de calç el nostre esguard s'afina

pel claustre-anell que abraça un vell jardí.

Quin goig suau! La Història veïna,

pedres amb roses velles rosa fi...

i aquesta olor total de tarongina!

Toni Mestre

Quadern d’enyor i de desig

Edicions Alfons el Magnànim, 1994

Més sobre l'autor, ací

LES ROSES D'ISFAHAN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Les roses d’Isfahan,

o de l’Eufrates

els lliris salvatges

que creixien a les ribes.

Els jardins d’olor a Mossul, i a Damasc

l’esclat dels gessamins. Les flors de mirra del Sudan,

i a Khartum els dos grans afluents del Nil

arribant-se l’un a

l’altre

com set i aigua, vaixell i port,

desig i cos.

No et conformis amb

els geranis d’un test a la finestra.

Manuel Forcano

Corint

Ed. Proa, 2000

Més sobre l'autor, ací

HAIKU IMMORTAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)

Entre la pedra
i el ram de roses negres,
rivetet òrfic.

Francesc Mompó

Suc de magrana

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (XLI): NEU DE ROSES I D'ÀLBERS

(Imatge pròpia)

                                                         ... Demain fleurira la rose

                                                                MENDELSSOHN

PRIMER DIA de juny a Mont-ral.

Sobre el paper on escric, taques de llum;

he anat amb compte a no trepitjar orquídies (ophiís apifera).

Vols colorits de caderneres refilen a les branques del freixe

i a les dels pins, i entremig dels xiprers que m’envolten.

Un any més d'aquesta ombra verdosa, venturosa, 

entre el sol massa dur i el meu cos massa fràgil.

En els llibres he escrit les roses que estimava, 

que em van alegrar els anys, aquí dalt a muntanya; 

són les petites morts, terra amb la terra, molses i pinassa. 

Ara és temps de collir alguna rosa de nou: 

floreix la vida contra el plor; la llum contra el silenci. 

Sento al cos la neu blanca, silvestre, del roser més vell, 

i l'esponjós descens dels flocs dels àlbers, 

i jo sota, admirada que el món feinegi i torni a ser tan bell.

Olga Xirinacs

Eterna, dins Óssa Major

Ed. Òmicron, 2009

Més sobre l'autora ací i ací.