ARREL

 

(Imatge pròpia)

Arrel

 

Si et sents informe i brut i tou

com un llimac, no pensis mai

que no ha valgut la pena

haver tirat pedres al riu

—“qui fa cinc salts, llavis de molsa”—,

haver burxat gripaus

fins rebentar de pura ràbia

o haver fumat saüc

al cau secret de Les Roquetes.

Tot això compta i és en tu

com una terra fèrtil.

No deixis que la nit badalli

ni que l’hivern clivelli els camps.

Torna’t arrel i enfonsa’t en el temps.

 

Xavier Macià

Miceli, Poesia (2000-2025)

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

DE NOU RENAU

(Fotomuntatge de Renau)

The American Way of life

 

DE NOU RENAU

 

“T’havien silenciat sistemàticament

la merda seca dels crítics del moment”.

Així en “postdata” ho deia Fuster

el teu estimat veí de pàtria llunyana

que a l’hort funest escrivint t’esperava.

De nou Renau la Fata Morgana

ens mostres en aquests jocs d’imatges

d’Orgasme Racial i la Xica Total

això n’és L’estil de vida americà.

L’art déco i l’escola de Vallecas:

L’herència dadaista surant l’Oceà.

Entre Berlin i el muralisme mexicà

arribares a la vora de Chicago

al voltant dels Mustang de Rivera

i contemplares absort de pena

a sota les purgues de Stalin

la Rumba calenta fora les mans.

La garrotada ianqui a Cuba,

l’esclat de la II Guerra Mundial,

el pla Marshall i Wall Street:

el dòlar enmig, surant l’Oceà.

De nou Renau la Fata Morgana

La raça humana vers el capitalisme

Ofegats els pardals entre petroli

això n’és L’estil de vida americà.

Per fi el vent s’endugué el dòlar,

i arribà el dia de la victòria:

el pinzell enmig, surant l’Oceà.

 

Miquel Cruz

Dins d’”Entre mots i versos”

Publicacions Universitat d’Alacant, 2016

 

[NO CORRE PERILL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

no corre perill la seua ànima

la nena flor que mira rere els vidres

la immensitat          no pot mai desfer-se

aquell baluard seu de cel massís

en les entranyes d’un clot la nena

que saltirona els tolls mig descalça

i creu en la por més ferotge

no corre perill aquell bes que imagina

no és esquer ni mos la innocència

que vola i té cor     la nena impedida

que aixeca els seus braços com ales

la seua ànima és cosa del temps

que no es veu     quan siga ja ahir

la nena que juga a ser mare de tot

dirà que la nit ja no és de rajoles

mig soltes ni farà cas dels udols

 

                                                           (por)

 

Francesc Pastor

Ànima

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

VERSOS DE L'ABSÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Als poetes

Visita tothora la pena el meu casal,

la pena més grisa, la més alta muntanya.

El gris de la gran boira fosca, l'enyor

del somni més blau, l'absència dels seus ulls.

La nit envejosa i cruel es fa més negra,

la lluna minvant ja no em vol parlar d'ella.

No sé què faré, si el temps no em duu l'estel

del seu cos puríssim, el seu somriure blanc.

Lluís Meseguer

Les veus del vent

Diputació de Castelló, 1984

Més sobre l'autor, ací.